Camacuc

Camacuc és una de les revistes de referència de la mainada valenciana. És una publicació sorgida el 1984 amb la voluntat de difondre la llengua valenciana a través de la historieta, tot i que també hi han tingut cabuda altres elements a les seves pàgines com ara les narracions, els passatemps o els espais de divulgació científica. Va néixer sota el referent de Cavall Fort, la revista que havia ajudat des de 1961 a preservar i difondre la llengua i la cultura catalana entre els més joves a través d’una publicació on el còmic en català tenia una presència contundent. Aquest emmirallament en Cavall Fort es va mantenir els primers anys, quan s’hi publicaven sèries de la revista catalana com Ot el bruixot de Picanyol o Els bufanúvols i Massagran, dibuixats per Josep Maria Madorell.

Després de diverses vicissituds marcades per les dificultats econòmiques per mantenir el projecte i de manera progressiva, la revista va apostar per autors preferentment valencians, pouant tant en la sòlida tradició del tebeo valencià com en les noves generacions sorgides arran del boom del còmic espanyol que va tenir lloc a principis dels anys vuitanta. En aquest sentit, la revista va admetre tant la presència de dibuixants d’avantguarda i revolucionaris de la vàlua de Micharmut, Manel Gimeno o Rafa Fonteriz, com recuperar per a la historieta a José Sanchis, el pare de Pumby (un dels grans tebeos infantils publicats a Espanya), que va portar a les pàgines de Camacuc les aventures de Miss i Fuss, els fills de Pumby, o Palop, que després de recuperar els drets sobre els seus personatges, en propietat fins llavors de l’Editorial Valenciana, va poder fer viure les noves aventures de Bartolo, l’as dels ganduls.

La revista ha mantingut al llarg dels anys un nivell de qualitat remarcable, però possiblement la seva època daurada la va viure a inicis dels anys noranta, quan va saber agermanar la innovació arriscada i creativa amb la sòlida tradició de la historieta valenciana, sempre servint de plataforma per a joves dibuixants que han sabut donar a la publicació un segell d’identitat inqüestionable.

Cal remarcar que, a partir de 2001, ha sortit una edició en aranès de la revista que porta per títol Era Garbèra, revista enta mainatges e mainades, una publicació que ha esdevingut una eina útil per a la reivindicació de la llengua aranesa.

Principals col·laboradors: Burguitos, Palop, Madorell, Sanchís, Manel Gimeno, Picanyol, Rafa Reinoso, Toni Cabo, Micharmut, Palop, Rafa Fonteriz.

Principals Sèries: Bartolo, l’as dels ganduls (Palop), Boro, Moro i Puromoro (Toni Cabo), El Grial (Rafa Reinoso), Georgina (Toni Cabo), Lluc al País dels Còmics (Manel Gimeno), Massagran (Josep Maria Madorell), Miss i Fuss, els fills de Pumby (Sanchis), Ot el bruixot (Picanyol), Pasqualet rei de la brosta (Rafa Reinoso), Remi el missatger (Burguitos), Quatre contes de les mil i una nits (Rafa Reinoso).