Micharmut
Micharmut

Nom real: Juan Enrique Bosch Quevedo

Pseudònims: E. Micharmut, El hombre hoja, J.Bosch, Juan Bosch, Limonge, Mitjardau, Mitjarmut, Mocoliso,

Naixement: El Cabanyal, València 1953.

Defunció: El Cabanyal, València 27/11/2016.

País: Espanya

Enllaços: ABC, El País, RTVE, Sólo para moscas, Soy un perro blanco, Teatro, Tebeosfera, Viquipèdia, VLC. Valencia Línea Clara, Wikipedia,

Entrevistes:

Mique Beltrán, los primeros resplandores de una gran estrella del cómic español. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1983

Articles:

El viejo “TBO”: toda una vida que vuelve a empezar. Ana Salado, Marcos Ordóñez. ABC. 1988

Bibliografia:

VV. AA. València Línea Clara. . catàleg de l'exposició celebrada a l'IVAM. València. 2016

Micharmut. Sólopara moscas. . De Ponent. Onil (Alacant). 2012

VV. AA. Almanaque comestible. . De Ponent. Onil (Alacant). 2011

VV. AA:. Almanaque ilustrado del fin del mundo. . De Ponent. Onil (Alacant). 2009

Micharmut. Arf. . De Ponent. Onil (Alacant). 2005

Micharmut. Pip, recopilació d'historietes publicades en valencià a la revista Camacuc. . . Onil (Alacant). 2004

Micharmut. La noche de la rata. . De Ponent. Onil (Alacant). 2001

Cuadrado, Jesús. Atlas español de la cultura popular. De la historieta y su uso. . Editorial Sinsentido. Madrid. 2000

Micharmut. Veinticuatro horas. . De Ponent. Onil (Alacant). 1995

Micharmut

Dibuixant valencià, nascut al barri del Cabanyal, que ha cultivat un estil molt particular i personal, pròxim a la línia clara. Va començar publicant en fanzines com Els tebeus del cingle amb el seu amic Sento (Vicent Llobell) i ha dibuixat per a un gran nombre de publicacions com Bésame Mucho (1980), Madriz, Complot, Imágen de Sevilla, el TBO de Bruguera (1986), Medios Revueltos, Rumbo Sur i Viñetas, entre d’altres. És destacable la seva col·laboració a la revista de la nova línia clara Cairo (Barcelona, 1981).

Juntament amb Sento, Mique i Daniel Torres, van ser coneguts com els màxims representants de la Nova Escola Valenciana. El grup va aconseguir una renovació total en el còmic que es feia al País Valencià. Amb línies argumentals més elaborades i un plantejament estètic ambiciós, van fer aportacions molt interessats jugant amb l’experimentació gràfica en el còmic destinat als adults.

Micharmut ha dibuixat per a la revista infantil editada en valencià Camacuc, ha fet postals i cartells, ha dibuixat catàlegs i ha publicat diversos llibres. El primer va ser Chocolate, una autoedició de 1979. El van seguir Veinticuatro horas (1995), La Noche de la Rata (2001), Pip (2004) i Solo para moscas (2012), tots ells editats per Edicions de Ponent. Precisament aquest darrer llibre és una curiosa visió del món des de la perspectiva de les mosques, i l'autor ho aprofita per manifestar una opinió molt particular: “Hubiera dado mi vida por ser una mosca”, i afegeix que els anys que van del 2007 al 2012 han estat els anys de la gran estafa.

L'any 2005 va publicar l'adaptació d'una part del Quixot en una obra col·lectiva que es va titular Lanza en Astillero.

Va ser un dels gran renovadors de l'escola valenciana. Fa poc els seus originals van ser mostrats en l'exposició VLC. Valencia Línea Clara realitzada a l'IVAM a València.

Publicacions: Aula abierta, Bang!, Bésame Miucho, Blokes, Boulevard, Cairo, Camacuc, Complot, El cómic d'Alaquàs 1995, El Gat Pelat, El Maquinista, Els tebeus del cingle, Eps!, Falla King-Kong, Ganaderia Trashumante, Grafito, Injuve, Isidoro, La Vanguardia, L'Home Invisible, Librum, Los Marginados, Los Mamotretos de Grafito, Madriz, Medios Revueltos, Mono Gráfico, Nosotros somos los muertos, Nuevo Estilo, Papel, Rumbo Sur, TBO Bruguera, Viñetas

Sèries: Bajo cero (TBO, 1986), El mapa celeste (Rumbo Sur, 1991), El Sol (Viñetas, 1994), Futurama (Cairo, 1983), Glen radar (Cairo, 1983), Insolación (La Vanguardia, 1991), Lucifer en invierno (Complot, 1985), Plástico (L’home invisible, 1986), Raya (Cairo, 1989), Pip el viatger (Camacuc, 1991)

Compartir