Bésame Mucho

Bésame Mucho és una de les revistes que van formar part de l’anomenat boom del còmic per a adults a Espanya. Aquesta revista d’humor per a adults era satírica i provocativa, i va saber exhibir una insubornable estètica moderna sense oblidar una relectura paròdica i desacomplexada de la historieta clàssica. Va néixer com a successora d’una revista que avui dia té estatus de mite, Star, títol amb qui va compartir director i editorial. L’editorial va ser Producciones Editoriales S.A., fundada per Juan Fernández Mateu i hereva, per tant, d’un altre segell clàssic de la historieta, l’editorial Ferma. Sota aquesta nova denominació, l’editorial va seguir publicant tebeos econòmics de temàtica bèl·lica o de l’Oest, i va ampliar la seva concentració editorial amb capçaleres underground com El Rrollo enmascarado o les ja anomenades Star y Bésame mucho.

En plena Transició espanyola, l’editorial va intentar fer un gir per captar el públic adult i interessat en el còmic alternatiu. Malgrat això, la revista no va triar el millor moment per obrir-se pas al mercat. Bésame Mucho va néixer a l’abril de 1979, tan sols quatre mesos després de qué sortís el primer número d’una altra revista destinada a tenir una trajectòria molt més llarga, El Víbora, i pocs mesos abans de què arrenqués un altre referent, als antípodes de la línia “chunga” de les anteriors, Cairo. Aquestes coincidències no van beneficiar Bésame Mucho, que es va veure una mica eclipsada i desubicada, no va arribar a desenvolupar un estil que l’identifiqués i va acabar per desaparèixer després de 30 números (el 1982).

Sota la direcció del mateix Juan José Fernández, Bésame Mucho construïa una mirada costumista àcida amb un planter d’autors nacionals com Montesol, Calonge, Ceesepe, Gallardo, Scaramuix, Pere Fortuny (amb un estil i un traç molt propis del Moebius de La Desviación) o Sento, que es va sumar a la plantilla de Bésame Mucho després de passar per El Víbora i abans d’abraçar definitivament la línia clara a Cairo. Cal destacar la publicació de sèries com Las aventuras de Makoki (que va aparèixer al número 2) i algunes portades molt vistoses on apareixien versions paròdiques de l’ànec Donald (número 2) o la que es va dedicar a Bianca Castafiore (número 4), que avui dia, sens dubte, s’enretiraria dels quioscs per la societat que gestiona els drets de Tintín.

Entre els seus col·laboradors literaris hi figuraven Carles Prats o Ramón de España, que també en va ser coordinador durant diversos números fins que es va acomiadar de la revista després de fer una intensa autocrítica als números 17 i 18. La crítica va jugar un rol molt important a Bésame Mucho, doncs la revista va comptar amb diversos articles informatius sobre el còmic que van passar a rellevar els relats que s’havien publicat als primers números.

Finalment, entre el ventall d’artistes internacionals que van col·laborar en la revista, s’hi van trobar els francòfons Lauzier, Gotlib, Goossens, Pétillon o Régis Franc, posseïdors tots d’un univers humorístic molt personal i tanmateix (potser per aquest motiu) no especialment popular, tot i que apreciat per la crítica. Com molt bé resumeix Francesca Lladó, Bésame Mucho va oferir “un material de qualitat, però inconnex, fins al punt de ser més aviat un cúmul d’historietes més que una revista de còmics” (2001, p. 30).

Principals col·laboradors: Calonge, Ceesepe, Gallardo, Goossens, Gotlib, Lauzier, Mattotti, Montesol, Pétillon, Pons, Régis Franc, Scaramuix, Sento.

Principals Sèries: Ada en la Jungla (Altan), Aventuras de Peter Plumcake (Carles Rubio-Scaramuix), El perverso compadre, La carrera del ratón (Lauzier), Las aventuras de Marcelo (Montesol), Makoki (Gallardo, Mediavilla), Tram-Tram Rock  (Antonio Tettamanti, Lorenzo Mattotti).