Montesol

Montesol es va iniciar a la historieta underground, però poc a poc va anar variant de rumb per tal de, com l’autor inquiet que és, buscar una altra fórmula estètica, de traç més net i sintètic, trencador i, d’alguna manera, lligat al cubisme. Li va passar una cosa semblant amb els seus interessos com a narrador, que es van concentrar en una visió una mica àcida i crítica de les inquietuds socials dels anys vuitanta.

Va començar a estudiar Ciències Econòmiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, però aviat es va adonar que allò no se li adeia. Interessat en la cultura alternativa dels anys setanta, va fundar l’any 1974, juntament amb Juan José Fernández, la revista Star, on va començar a publicar les seves historietes. En certa manera Star va suposar la “comercialització” dels comix underground a Espanya en format revista abans de l’arribada d’El Víbora. De fet, tal i com afirma la Viquipèdia, “junto a Ajoblanco, constituyó el principal referente de la incipiente prensa alternativa de la Transición Española”.

Entre 1975 i 1977, Montesol va participar activament als anomenats Tebeos del Rrollo, una sèrie de publicacions underground que es venien de manera al·legal i alternativa, gairebé de mà en mà. El 1977 també va treballar en un programa de ràdio juntament amb un altre dels referents de l’underground a Espanya, l’escriptor i guionista Onliyú, anomenat El show de Montesol y Onluyú i emès per Radio Juventud de Barcelona.

Des del 1980 es va dedicar activament a la historieta d’autor, però en la seva vessant més quotidiana i irònica. Va col·laborar en revistes renovadores del panorama de la historieta nacional com Bésame Mucho, El Víbora, Makoki i Cairo, amb les seves pròpies sèries (Don Vito, Vidas ejemplares, Neo y Post o Opisso y Dora), il·lustrant guions del periodista i escriptor Ramón de España (La noche de siempre o Fin de semana) o escrivint guions per al seu amic dibuixant Roger (Emili Piula o Destino gris). El 1985 va co-dirigir, juntament amb l’editor de Norma Editorial Rafael Martínez, la nova etapa de la revista Cairo, de la qual el propi Montesol en fou un dels primers col·laboradors.

Montesol també va treballar a la premsa diària (Diari de Barcelona, Avui, ABC), amb tires com Neo y Post i Gente de verano, fins l’any 2001.

Però des de finals de la dècada dels anys vuitanta els seus interessos es van decantar per la pintura. El 1987 va participar a la innovadora proposta SupermercArt, una espècie de supermercat de l’art on els compradors podien trobar obres d’art a preus relativament econòmics. A partir d’aquí va iniciar la seva carrera de pintor amb diverses exposicions individuals, i entre 1992 i 2011, instal·lat a la població francesa de Vigneux de la Bretagne, es va dedicar gairebé en exclusiva a la pintura, publicant també diverses serigrafies i litografies i elaborant imatges digitals per a iPad. A nivell pictòric, els seus interessos es concentren en els espais urbans i la tauromàquia, així com en l’acte de pintar com a espectacle, donat que ha realitzat pintures de gran format en directe en espais públics.

Mentre desenvolupava aquesta faceta artística, Montesol va tornar fugaçment al còmic l’any 2012 publicant la novel·la gràfica Speak Low, on narrava diversos fets tràgics íntimament relacionats amb la seva vida privada.

Publicacions: ABC, Ajoblanco, Bésame Mucho, Blanco y Negro, Cairo, Carajillo Vacilón, Cavall Fort, Diario de Barcelona, Diploma d’Honor, Disco Exprés, El Setze, El Sidecar, El Víbora, Europa Viva, Globo, Histerias, I.M.AJ.EN D.E SEVILLA, La Claraboya, Makoki (1a època), Nasti de Plasti, Papers de Joventut, Purita, Rock Comix, Setze, Star, Viñetas

Sèries: Destino Gris (dibuixos de Roger, Cairo, 1981), Don Vito (El Víbora y Makoki, 1a època, 1980), Emili Piula (dibuixos de Roger, El Víbora, 1980), Fin de semana (guió de Ramón de España, Cairo, 1982-1983), Gente de Verano (ABC, 1990-2001), Historias del Villarrosa (Makoki, 1a època, 1982), Jojito (Makoki, 1a època, 1982), La noche de siempre (guió de Ramón de España, Bésame Mucho, 1981), Las aventuras de Marcelo (Bésame Mucho, 1980), Martín Montesol (Star, 1974), Neo y Post (Cairo, Diari de Barcelona, Setze i Avui, 1987-2008), Opisso y Dora (Cairo, 1988), Quan et faran sant, Boi? (Papers de Joventut, 1982), Vidas ejemplares (Bésame Mucho y Cairo, 1982).