Molleda

Pepe Molleda, nom amb el qual se'l coneix habitualment, va néixer a Madrid el 1939 i es va formar artísticament a l’Escuela de Artes Gráficas i al Círculo de Bellas Artes. Als 16 anys va debutar a la revista infantil d'Acció Catòlica Trampolín, on li van pagar 25 pessetes pel seu dibuix. D'aquesta manera va iniciar la seva carrera d'artista gràfic, que va seguir en altres publicacions humorístiques com El Cocodrilo Leopoldo, la incombustible La Codorniz de la darrera etapa o el setmanari del tardofranquisme Hermano Lobo.

Col·laborà com a dibuixant i il·lustrador amb el vespertí madrileny Pueblo, dirigit per Emilio Romero i que tenia com a dibuixants de plantilla Máximo i Quesada. Al diari hi va practicar un tipus d'humor sociològic i moral. També dibuixà per al seu suplement infantil, El Cuco (1970). Durant la seva trajectòria publicà dibuixos seus a altres diaris com Madrid (1973), Diario 16 i al seu suplement Gente (1992) i, més esporàdicament, publicà alguns dibuixos a l'ABC. Va col·laborar amb el diari autonòmic El Pueblo de Madrid, que va sortir el 1987 seguint l'ideari del PSOE, però la seva vida al quiosc va ser relativament breu.

Va fer dibuixos per a l'agència Europa Press i, durant l'etapa de la Transició, col·laborà amb alguns programes de TVE fent vinyetes il·lustratives. El 1998 dibuixà per a A las Barricadas (suplement d'Interviú). També dibuixà per a algunes de les publicacions sindicals que en aquell moment apareixien com bolets, i va ser un dels il·lustradors de l'aleshores famós Almanaque Agroman, que publicava anualment l’empresa constructora.

El 1973 va publicar un llibre titulat El Humor en la prensa española, i el 2003 va reincidir amb un estudi publicat a El Boletín.

El crític Ivan Tubau, en el seu llibre De Tono a Perich (pàg. 154), el defineix d'aquesta manera:

«Molleda conoce el dibujo de base real y tiene un fabuloso sentido de la composición, un asombroso dominio de la línea y un sentido del humor penetrante y agresivo y, sin embargo, ha caído con frecuencia en el esteticismo, lo que no impide que sus dibujos sean, con frecuencia, verdaderas obras maestras, pero este no es, a mi juicio, el objetivo final del humor gráfico».

Publicacions: ABC, A las Barricadas, Almanaque Agroman, De buena tinta, Diario 16, El Cuco, El Cocodrilo Leopoldo, El Pueblo de Madrid, Gente, Hermano Lobo, La Codorniz, Madrid Sindical, Perfiles, Pueblo, Trampolín.