Blanco y Negro

Blanco y Negro va ser fundada per Torcuato Luca de Tena y Álvarez Ossorio i va aparèixer per primera vegada el diumenge 10 de maig de 1891. L'editava l'empresa Editorial Prensa Española, que la imprimia en un edifici propi del carrer Serrano de Madrid. Quan va sortir va causar sensació perquè era la revista més luxosa i popular de la seva època. La qualitat de les seves portades es va fer famosa, i moltes d'elles van acabar emmarcades pels seus lectors, principalment les dibuixades per Narciso Méndez Bringa o per Rafael de Penagos. També eren molt conegudes les làmines inspirades en l'Art Noveau. La publicació tenia com a models l'alemanya Fliegende Blätter (Munic, 1845-1944) i La Ilustración Española y Americana (Madrid, 1869-1921). Blanco y Negro presentava la novetat de les il·lustracions, de les abundants fotografies i de l'excel·lent paper couché, que va ser la primera revista en fer servir. Encara que va començar tirant 20.000 exemplars, el 1897 ja registrava unes vendes de prop de 40.000 per número. És molt recordada una fotografia en color de febrer de 1912, feta per Fungairiño, on apareixia una pagesa amb un ram de flors, ja que va ser la primera que es publicava a la premsa espanyola (tot i que també hi ha consignada una fotografia de la família reial, publicada el 10 de maig de 1899, que no sabem del cert si era feta en color o colorejada, ja que aquest era un procediment força habitual a l'època).

El primer director de la publicació va ser Eduardo Sánchez de Castilla, però el 1892 ja va prendre les regnes el fundador Torcuato Luca de Tena, que escrivia articles amb el nom d'Ego Sum. En un mateix exemplar pretenien tocar des dels assumptes més seriosos fins als d’entreteniment més pur, i per aquest motiu tenien seccions tant literàries, d'art i de cultura com de toros i d'esports, que convivien amb cròniques d'afers polítics nacionals i internacionals. Entre els il·lustradors que hi col·laboraven en el tombant entre el segle XIX i XX destaquen Cecilio Pla, Blanco Coris, Gascón, Andrade, Rojas, Xaudaró, Mariano Foix, Cilla i Varela.

La revista havia estat un encert i donava un bon rendiment econòmic, aixi que els seus promotors van tenir el pensament de fer un diari que seguís més o menys la mateixa línia editorial. Així, l’u de gener de 1903 van treure al carrer el primer número de l’ABC, fundat pel mateix Torcuato Luca de Tena que, amb un ideari profundament conservador i monàrquic, ha arribat fins als nostres dies.

Durant una colla d'anys Blanco y Negro va ser una revista independent, absolutament consolidada, que es va mostrar germanòfila durant la Primera Guerra Mundial i que va fer costat a la dictadura de Primo de Rivera durant els anys vint. D’aquesta època destaquen il·lustradors com Méndez Bringa, Sileno, Huertas, Bartolozzi, Manchon o Xaudaró.

Durant la Guerra Civil espanyola va ser incautada pel Govern Republicà i, al costat de l'abundant informació militar, també publicava pàgines dedicades a la dona, al teatre, al cinema i abundants acudits i publicitat de begudes alcohòliques. Un cop acabada la guerra no va poder reaparèixer, per raons econòmiques, fins a l'any 1957 quan, encara com a setmanari independent, es van editar 6 títols de les aleshores novedoses aventures de Tintín. A partir del 1988 els lectors l’havien de comprar juntament amb l'ABC. En aquesta etapa es van publicar molts contes de notable valor literari i, a partir del 6 de març d'aquell any, va incloure una petita revista que anava dirigida als nens: Gente Menuda.

L’any 2002 va canvia de nom, pasant a dir-se Blanco y Negro Cultural. No era més que un suplement del diari fins que el 2005, quan es va formar el grup Vocento amb la unió dels grups El Correo Vasco i la Prensa Española, va passa a anomenar-se ABCD Las Artes y Las Letras i la vella i centenària capçalera va desaparèixer oficialment.

Entre els escriptors que hi van col·laborar destaquen els noms d’Antonio Machado, Eduardo Sánchez de Castilla, Elena Fortín, Emilia Pardo Bazán, Francisco Villaespesa, José Martínez Ruiz (Azorín), Manuel Abril, Maria Pia de Sajonia-Coburgo (Hilda de Toledano) i Torcuato Luca de Tena. En l’apartat fotogràfic podem destacar noms com Alba, Barrera, Duque, Fungairiño, Hauser y Menet, Lacoste, Martin-Norton o Zegri.

Principals col·laboradors: Angel Luis Pareja, Angel Huertas, Antonio Estevez (portadista), Arija, Bartolozzi, Caran d'Ache, Chumy Chúmez, E.Varela, Emilio Calle, Exoristo Salmerón (Tito), Fernando Cano, Huertas, K-Hito, Martínez de León, Mecachis, Miguel Zueras, Manchón, Mingote, Miguelanxo Prado, Narciso Méndez Bringa (portadista), Nicanor Alvarez (Sirio), Paco Ugalde, Pérez Navarro, Rafael de Penagos (portadista), Ramon Cilla, Rojas, Sempere, Sileno, Velasco, Viladomat, Xaudaró.