Narciso Méndez Bringa

Nascut al número 4 del carrer Juan de Dios de Madrid el 29 d’octubre de 1866, Narciso Méndez Bringa és un dels autors més importants de la història de la il·lustració gràfica a Espanya. Amb només 11 anys va publicar el seu primer dibuix a Ocurrencias, un diari de successos. Va cursar estudis a l’Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat de Madrid, on va ser alumne de professors com Ribera o Madrazo, i va coincidir amb Santiago Regidor, Ángel Díaz Huertas, Juan Martínez Abades, Julio Gros, Maximino Peña, Enrique Martínez Cubells, Mateo Inurria, José Garnelo y Aniceto Marinas, entre d’altres.

Poc després d’acabar els seus estudis, va començar a col·laborar amb la prestigiosa revista La Ilustración Española y Americana i, com a il·lustrador infantil, amb la prestigiosa editorial de Saturnino Calleja. Més endavant va treballar per a altres publicacions –incloent-hi algunes d’Alemanya, Argentina i Estats Units– com ara La Ilustración, The Graphic, El Arte Moderno, Caras y Caretas, Apuntes, La Ilustración Artística o el diari ABC, fins que es va incorporar a Blanco y Negro, on va desenvolupar la major part de la seva immensa producció –més de 3.500 dibuixos– i de la qual es va convertir en l’il·lustrador més representatiu. Va cultivar el costumisme, amb un concepte conservador i vuitcentista, reaci a les avantguardes i, en general, als corrents més innovadors del moment. Va destacar durant una llarga època on van treballar autors tan importants com Apel·les Mestres, Cecilio Pla, Emilio Sala, Francisco Sancha, Carlos Vázquez, Salvador Bartolozzi, Rafael de Penagos, Federico Ribas o els ja esmentatslos Ángel Díaz Huertas i Santiago Regidor. La seva obra recull el testimoni de múltiples aspectes de la vida quotidiana a Espanya des del període de Regència fins als primers anys de la Segona República.

El seu estil es caracteritza per la precisió i la finura en el traç i el gust pel detall, sense caure en l’excés, a més d’una manera molt peculiar de captar la llum. Amb el pas dels anys, va evolucionar d’un realisme gairebé fotogràfic fins al predomini de la línia. Era capaç de dibuixar tota mena de temes, des dels de caràcter històric (Roma, Grècia, Xina…) fins als d’actualitat (la guerra de Cuba o Filipines), així com escenes de la Belle Époque i, fins i tot, de ciència ficció.

La mort de la seva filla Josefa Méndez Angulo quan aquesta tenia 30 anys va marcar la seva obra posterior, doncs el record de la jove va inspirar molts dels seus retrats femenins. Va deixar constància per a la posteritat de l’aspecte de les dones de l’època, posant molta atenció a la moda, els vestits i els seus complements. Es va arribar a popularitzar l’expressió  «dones Méndez Bringa» per fer referència a les joves refinades i elegants de l’època, d’aspecte semblant a les que ell dibuixava a les seves obres.

Va ser l’autor de nombroses portades per a llibres i va il·lustrar obres d’autors com Vicente Blasco Ibáñez, Jacinto Benavente, Emilia Pardo Bazán o Benito Pérez Galdós, entre d’altres. Va obtenir segons premis a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de 1906 i 1910, i una medalla de primera categoria a l’Exposició Nacional d’Art Decoratiu de 1911. Méndez Bringa va morir d’una afecció pulmonar als 66 anys. Era concunyat del també dibuixant Gaspar Méndez Álvarez (Granada, 1875 - Tarragona, 1940).

El Museu ABC de Madrid li va dedicar l’exposició «El espectáculo de la ilustración», comissariada per Víctor Zarza, crític d’art i professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Complutense de Madrid. La mostra reunia dues-centes obres de Méndez Bringa i es va poder visitar del 10 de febrer al 14 de juny de 2015.

Publicacions: ABC, Apuntes, El Arte Moderno, Blanco y Negro, Caras y Caretas, The Graphic, La Ilustración, La Ilustración Artística, La Ilustración Española y Americana, Ocurrencias.