Ismael Cuesta

Ismael Cuesta, fill d’un fotògraf molt conegut a la premsa de l’època, era el quart de cinc germans. Va néixer i va morir a la mateixa casa, a la Puerta del Sol número 13 (avui, 12) de Madrid. Va créixer en un ambient artístic i va estudiar el batxillerat al Colegio de San Antón, que era a prop de casa seva. Quan tenia dotze anys va enviar uns dibuixos a la revista Infancia, que els hi va publicar i li va dedicar una pàgina sencera. Als catorze anys va anar a fer classes de dibuix amb Amadeo González. Precoç en l’aprenentatge, l’any següent ja dibuixava a El Fusil i al butlletí de la seva escola, on s’inventà el nom de Producciones Españolas Ricardo Cuesta. Quan acabà el batxillerat es quedà a l’escola com a professor de dibuix.

Ingressà a la Real Escuela de Bellas Artes de San Fernando i coincidí en una promoció de noms que foren molt coneguts, com Rosa Chacel, Carlos Sáenz de Tejada, Joaquín Valverde, etc. Com a professors va tenir els pintors Julio Romero de Torres i Joaquín Sorolla.

Mentre estudiava va col·laborar amb Mundo Gráfico, El Fulminante, Los Comentarios, La Patria, Liberal de Jaén, El Combate i Mundo Nuevo. Era l’època de la Primera Guerra Mundial, i va dedicar alguns dibuixos al tema de la guerra.

Quan donà per acabat l’aprenentatge, muntà un estudi, en unes golfes, juntament amb Joaquín Valverde i altres amics. Participà en el Salón de Humoristas de 1917 i en les següents edicions.

El 1918 presentà una exposició en una tertúlia d’humoristes que es feia al cafè Lyon d’Or, en què participava sovint. Hi va mostrar els cartells publicitaris que havia fet per a l’Agencia Reyes i els dibuixos de figurins realitzats per a la revista teatral El Reinado de Eva. En una altra de les tertúlies que freqüentà, aquesta al Café de Pombo, va conèixer Ramón Gómez de la Serna, amb qui va fer amistat. Un cop enllestit el servei militar a la Brigada Topogràfica, fundà l’Estudio de Arte Estilo, que volia revolucionar els principis de la publicitat que es feia llavors. L’estudi no va tenir l’èxit esperat i va desaparèixer al cap d’un parell d’anys.

Es traslladà a viure a París per un temps, en una pensió de Montparnasse; pas a pas començà a vendre els seus dibuixos i a veure com augmentava la seva cotització. Va conèixer Picasso i Paul Valéry i va fer un dibuix de l’aviador Lindbergh, que publicà a Argos.

Les morts del seu germà Amador (1933), amb qui estava molt unit, i de la seva mare (1937) el van afectar profundament. La Guerra Civil la passà al Madrid assetjat, on pintà i feu de representant de les fulles d’afaitar Toledo. També va fer dibuixos per a la CNT (Confederació Nacional del Treball) i per al Socors Roig. Quan la guerra s’acabà, es trobava pràcticament a la misèria i el reclamava la justícia franquista.

El temps passà i tot es normalitzà. S’acabà casant amb Carlota Fernández de la Cruz i va tenir una única filla, Carlota, que, anys a venir, també fou escultora i pintora. Fou membre fundador de l’Associació de Dibuixants Espanyols. Col·laborà amb la revista Astra de començament a final, amb Caza y Pesca, La Moda en España i amb el setmanari Dígame. També dibuixà per a les revistes infantils Flechas y Pelayos i Chicas (1940). Dins l’humor per a adults, va fer la portada del primer número de Cucú, publicació que sortí el 16 d’abril de 1944, dirigida pel seu amic Cristino Soravilla.

Entre 1940 i 1950 donà classes de dibuix i de pintura, col·laborà amb el diari ABC amb dibuixos humorístics. Aficionat als toros, fundà El Burladero, que només durà quinze números i on va publicar diversos dibuixos. També va col·laborar amb la revista Juventud, per les pàgines de la qual va passar, al llarg dels seus quinze anys de vida, gran part de la intel·lectualitat espanyola. La seva activitat com a dibuixant fou reconeguda i rebé la Paleta Agromán de 1964. En la seva obra es poden seguir cronològicament les modes i els avenços tecnològics que es van produir durant bona part del segle xx. Els seus dibuixos eren, generalment, de gran qualitat, i alguns reflectien situacions gairebé cinematogràfiques. El seu gran sentit de l’humor en la caracterització dels personatges els situava moltes vegades en un context real i recognoscible. En certs dibuixos de la seva producció s’hi respira un cert punt de melangia.

De 1970 a 1980 feu dibuixos de premsa i il·lustracions de portades i d’interiors de llibres de Wenceslao Fernández Flórez i de Julián Cortés Cabanillas. Les portades eren per a les editorials H.S.R, de Burgos, i per a Escelicer i Editorial Espejo, que editava les populars Diez Minutos i El Europeo. Els seus dos darrers dibuixos van ser un autoretrat a llapis i, el dia abans de la seva mort, un apunt de la infermera que l’anava a cuidar al seu pis de la Puerta del Sol de Madrid.

Publicacions:

ABC, Argos, Astra, Balalín, Blanco y Negro, Buen Humor, Chicas, Chio, Cucú, Dígame, Don José, Flechas y Pelayos, El Burladero, El Combate, El Europeo, El Fulminante, El Fusil, Humorismo Mundial, Infancia, Juventud, La Esfera, La Patria, Liberal de Jaén, Los Comentarios, Maravillas, Mundo Gráfico, Nuevo Mundo, Pepote, Telediario-Tele Radio.