López Rubio

Germà del dramaturg, director de cinema i humorista José López Rubio (1903-1996), Francisco López va ser il·lustrador, dibuixant i historietista. Els seus desigs de viure professionalment del dibuix el van impulsar a traslladar-se a Madrid el 1915, on va entrar a la redacció de la revista Blanco y Negro. Durant els primers anys a la ciutat, es va convertir en amic inseparable del dibuixant K-Hito. López Rubio aviat es va fer popular per les seves col·laboracions a multitud de revistes amb els seus dibuixos per a un públic infanti, les seves il·lustracions, retallables, dibuixos per acolorir i jocs. A principis dels anys vint va formar part de la redacció de la revista Buen Humor, que va dirigir Sileno, i el 1927 va ser un dels fundadors de la revista Gutiérrez.

Durant aquesta època va compatibilitzar la seva feina d’il·lustrador amb la d’escenògraf per a teatres madrilenys com l’Español, el Fontalba o el Cómico.

En els anys previs a la Guerra Civil va aconseguir que el seu nom es fes popular amb la creació de personatges entranyables com el conill Roenueces, Don Oppas, el Mago Pirulo, el Profesor Bismuto i els petits Lita i Lito. Juntament amb Elena Fortún (1996-1952) va formar la columna vertebral del suplement infantil Gente Menuda.

El seu estil de dibuix minimalista, proper a allò que anomenem línia clara, i el seu tipus d’humor enginyós i amable aconseguia una aproximació directa amb el seu públic lector. Després de la guerra, les seves creacions no van trobar lloc a les publicacions de l’època, i va anar minvant la popularitat que havia aconseguit abans de la guerra.

Publicacions: ABC, Blanco y Negro, Buen Humor, Chiribitas, Don José, Gente Menuda, Gutiérrez, La Nación, Macaco, Muchas gracias, Nicolas, Pinocho.