Muchas Gracias

Subtítol: Revista cómico satírica

Origen: 02/02/1924

Desaparició: 20/02/1932

Numeració: 415

Mides: 27,5 x 20 cm.

Format: Revista

Editor: Rivadeneyra, Madrid.

Idioma: Castellà

País: Espanya

Periodicitat: Setmanal

Enllaços: Hemeroteca. Biblioteca Nacional de España, La Historia de la Publicidad, Prensa Satírica, Tebeosfera. Vanguardia y Costumbrismo en la Prensa Gráfica ,

Articles:

Manel. De la música a l’humor eròtic. Lluís Solà i Dachs. Dibuixants d’ara. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

Bibliografia:

Laguna Platero, Antonio. El humor en la historia de la comunicación en Europa y América. Estudios 146. Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha. Castilla-La Mancha. 2015

Muchas Gracias

Muchas Gracias és una revista sorgida en plena dictadura de Primo de Rivera. Creada per l’escriptor i editor Artemio Precioso, es publicava al barri d’Argüelles de Madrid. Era una revista que seguia la línia d’altres publicacions com Flirt o La gracia, i va arribar a fer-se molt popular a Espanya als anys vint, juntament amb revistes com Cosquillas i Buen Humor.

Artemio era un editor republicà amb passió per la vessant decadentista i eròtica d’autors com Voltaire. Va saber reunir, en un moment d’efervescència d’autors, a una sèrie d’escriptors, il·lustradors, historietistes, humoristes i fotògrafs per crear una revista amb gran presència de noies atractives i acudits. Donada la censura creixent imposada pel règim, els continguts de Muchas Gracias eren d’un erotisme més aviat mesurat, i els autors s’havien d’esmerçar en fer obres amb picardia, però que no cridessin l’atenció de les autoritats. El resultat va ser una publicació de continguts lleugers i acudits que se sortien de la decència sense arribar a escandalitzar ningú.

Els seus continguts eren principalment dibuixos, fotografies i acudits al voltant de dones atractives, tractant els tòpics de la dona moderna que resultaven desitjables en aquells moments. Això es completava amb narracions, acudits i facècies sobre política, esports i societat. En aquest darrer apartat destaca la informació sobre estrelles de teatre i cinema. Quan la dictadura tocava la seva fi, va augmentar la quantitat de fotografies de noies nues en detriment de les il·lustracions i les historietes, però el que no va canviar en cap moment van ser la portada i la contraportada, on sempre apareixien il·lustracions de dones impreses en tinta tricolor.

Artemio es va haver d’exiliar a França el 1927 per la publicació d’un text de Valle-Inclán on es satiritzava la imatge de Primo de Rivera. Des de l’exili, va seguir controlant les seves publicacions, però José S. Santoja el va rellevar de la direcció de la revista durant els seus darrers anys.

Principals col·laboradores: A. Pluma, A. R. de la Cuadra, Aguilera, Alloza, Antonio Casero (fill), Solís Ávila, Asirio, Bellón, Bluff, Boos, Bosch, Bussy, Delgado, Demetrio, Díaz-Antón, Durabat, Luis Enciso, Enrique García Álvarez, Herreros, Enrique Povedano, Escudero, Esteban, F. Gazo, Ferrer, Ferrer Sama, Ferxama, Gallardo, Gastón, Germán Horacio, Gros, Haye, J. Amorós, José de Zamora, Picó, Juan López Núñez, K-Hito, Lucio López Rey, Luis, Estebita, Garrido, Manuel Redondo, Tovar, Carlos Masberger, Mel (Manuel Sierra Laffite), Mihura, Moliné, Ochoa, Óscar, Pimp-Pérez, Pingarrón, Pomareda, Puig, Pumariño, Penagos, Ramírez, René Ferragut, Salinas, Sama, Sileno, Thony, Urda, Vázquez Callejo, Vicente Díez de Tejada, Xaudaró.

Sèries principals: Incórdiez.

Compartir