Tovar

Nom real: Manuel Tovar Siles

Pseudònims: Don Hermógenes, Siles,

Naixement: Granada (Espanya) 10/08/1875.

Defunció: Madrid (Espanya) 10/04/1935.

País: Espanya

Enllaços: La biografía, Tebeosfera, Viquipèdia, Wikimedia Commons, Wikipedia,

Bibliografia:

Cuadrado, Jesús. Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000). 2 volúmenes. Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Madrid. 2001

Rodríguez de la Flor, José Luis. El Negociado de incobrables: la vanguardia del humor español en los años veinte. . Ediciones de la Torre. Pinto. 1990

VV.AA.. Summa Artis. Historia General del Arte. El grabado en España. . Espasa-Calpe. Madrid. 1988

Martín, Antonio. Historia del cómic español 1875-1939. . Gustavo Gili. Barcelona. 1978

Sánchez de Palacios, Mariano. Recordando a Tovar. ABC. 17 de octubre de 1969. Madrid. 1969

Sánchez de Palacios, Mariano. Los que fueron: Manuel Tovar. ABC. 17 de julio de 1965.. Madrid. 1965

Vegue y Goldoni, Ángel. La Voz, de luto. La Voz. 10 de abril de 1935. Madrid. 1935

Tovar

Tovar és un humorista gràfic de principis del segle XX típic, tot i que alhora va ser un dels més innovadors. Va fer les seves primeres passes a publicacions de la seva Granada natal, aterrant després a Madrid amb els seus acudits i caricatures a alguns dels diaris més famosos de finals del segle XIX com El Imparcial, El Liberal, i, força temps més tard, El Sol. També va col·laborar a Blanco y Negro i ABC, de Prensa Española, però la seva producció estrictament humorística va començar a la segona etapa del setmanari Don Quijote. També va realitzar vinyetes per a revistes eròtiques de principis de segle com La Hoja de Parra, dirigida per l’inconfusible il·lustrador d’aquest gènere Demetrio, i també per a la revista La Pulga.

Però, sens dubte, la feina per la qual va obtenir més renom i prestigi va ser la que va realitzar a la revista Gedeón, que va néixer al novembre de 1895 i es va publicar fins al desembre de 1909. Dirigida per José Roure, va ser el setmanari satíric més important i més llegit durant el conflicte de les colònies, les Guerres de Cuba i Filipines. En aquest setmanari es van popularitzar també les vinyetes de Sileno, Fresno (que, com Tovar, va cultivar també el món de la caricatura personal) i Xaudaró. En resum, alguns dels millors dibuixants satírics de principis de segle. Tovar va destacar per mèrit propi i va ser l’autor d’algunes de les portades, en competència amb Sileno. També va publicar els seus dibuixos a Madrid Cómico, Buen Humor i Gutiérrez, dues revistes on es van trobar autors literaris i dibuixants de la que es va anomenar la “Generación de los 20”. Després de la proclamació de la Segona República va col·laborar a la coneguda revista anticlerical Fray Lazo. Les seves caricatures eren habituals a La Esfera, Nuevo Mundo i Mundo Gráfico.

Una altra de les facetes que li van donar més prestigi va ser la del món editorial, amb feines com les portades i il·lustracions interiors per a les col·leccions de El cuento semanal i Comedias. Però és especialment recordada la seva galeria de caricatures d’actors, dramaturgs i músics de la col·lecció La novela teatral, per la qual van desfilar tots els famosos dels escenaris de l’època. Actualment, a Tovar se’l valora principalment com a caricaturista, donat que va aportar valor al gènere, com ho va fer el seu coetani Fresno.

Publicacions: ABC, Blanco y Negro, Buen Humor, El Imparcial, El Liberal, El Sol, Fray Lazo, Gedeón, Gutiérrez, La Correspondencia de España, La Esfera, La Hoja de Parra, La Pulga, Madrid Cómico, Mundo Gráfico, Nuevo Mundo.

Compartir