Vives

Vives va néixer l’any 1950 a l'antic municipi de Sant Andreu del Palomar, a Barcelona. La seva innata afició pel dibuix el va empènyer des de ben petit a dibuixar historietes que portava a l'escola i que comentava amb els amics. Amb els anys, finalment, es va incorporar al món dels dibuixants. La seva arribada va coincidir amb l'aparició del moviment underground dels anys 70. La manera de dibuixar del mestre americà Robert Crumb el va impressionar i, com a conseqüència d'aquesta influència, li va quedar el gust pels tons negres i per l'ús de les ombres i les línies gruixudes, però del moviment underground només en va conservar l'estètica, i mai va arribar a dibuixar en cap revista que s’hi inscrivís.

Als 18 anys va publicar (sense cobrar) alguns dibuixos a la revista Grama de Santa Coloma de Gramenet, però va debutar professionalment a Oriflama l’any 1969, quan la revista juvenil catalana estava dirigida per Josep M. Huertas Claveria. L’any 1971 va publicar a Mata Ratos, quan Conti n’era el director artístic, i l'any següent va enviar dibuixos a l'aleshores trencadora revista Hermano Lobo. Un dels dibuixos dels humoristes Hermanos Marx publicat en aquesta revista va aparèixer a doble pàgina a la revista alemanya Pardon.

Després d'una entrevista amb Ivà, va començar a dibuixar per a El Papus. Una de les historietes publicades en un extra de Nadal es va convertir en el llibre El col·leccionista d’estrelles, editat per l’Editorial Bruño. La col·laboració va durar fins al 1975, quan va passar a Por favor i a Muchas gracias i va tornar a Mata Ratos, dirigida aleshores per Tom i Romeu. L’any 1977 va sortir El Jueves, revista on va dibuixar des del primer moment i amb la qual va mantenir una llarga col·laboració.

També va participar en la publicació mensual Ser padres, on feia una tira amb un personatge anomenat Óscar, i en una revista que es deia Vídeo, en la qual feia diversos acudits sobre el vídeo, un invent molt nou en aquell moment. Com a il·lustrador, va col·laborar amb la revista Tu Bebé.

Va dibuixar esporàdicament en l'edició dominical d’El Periódico i, a través d'agència, també van aparèixer dibuixos seus a Playboy i a Penthouse. L’any 1976 va publicar el llibre Apaga y vámonos, Albert, un recull d'acudits que havia publicat a El Papus. El 1982 va il·lustrar La petita història del Barça, editada per Editorial Mediterrània.

Va col·laborar també amb l’Editorial Labor, dissenyant cobertes i anuncis i recuperant el vell ofici que havia après als 18 anys, quan va treballar una temporada a l'Editorial Seix Barral. L'any 1986 va publicar a la col·lecció Biblioteca Juvenil de Labor Dibujemos cómics, i el 1988, Aprendamos collage, a més d’il·lustrar altres llibres de la mateixa col·lecció.

El dibuix de Vives té molta força expressiva i no passa en absolut inadvertit. Tot i que normalment fa un tipus de dibuix més aviat àcid i negre, tampoc li costa gaire, si cal, passar a un tipus de dibuix més dolç i suau, perquè sempre li ha agradat explorar nous camins en un afany de superació que, tal com reconeix, és superior a ell.

Publicacions: El Jueves, El Papus, El Periódico de Catalunya, Grama, Hermano Lobo, Mata Ratos, Muchas gracias, Muy interesante, Oriflama, Penthouse, Playboy, Por favor, Ser Padres, Tu Bebé, Vídeo, Titanic, Canibal.

Principals sèries: Óscar (Ser Padres), Super Star (Por Favor).

Bibliografia:

Vives, Jordi: Dibujemos cómics, Editorial Labor, Barcelona, 1986.

Vives, Jordi: Aprendamos collage, Editorial Labor, Barcelona, 1988.

Vives, Jordi: El col·leccionista d’estrelles, Grup Editorial Bruño, Barcelona, 1993.