Ventura & Nieto
Ventura & Nieto

Nom real: Enrique Ventura, Miguel Ángel Nieto

Naixement: Madrid (Espanya) .

País: Espanya

Enllaços: Deskartes mil, Es que van como locos: Las enseñanzas de la abuelita, Guía del cómic, Imagorama, Lambiek Comiclopedia, Ojo de Melkart, Tebeosfera, Ui ar de japis, Wikipèdia,

Entrevistes:

Entrevista a Kim: «Hago humor, sin haberme planteado nunca ser humorista. ». Jordi Riera Pujal. Humoristan. 2021

Entrevista a Kim «Faig humor, sense haver-me plantejat mai ser humorista.». Jordi Riera Pujal. Humoristan. 2021

Historias de El Jueves. Jordi Riera Pujal. Humoristan. 2020

Històries d′El Jueves. Jordi Riera Pujal. Humoristan. 2020

L’atemptat a El Papus i a la llibertat d’expressió 40 anys després. Jordi Riera Pujal. Humoristan.org. 2017

El atentado a El Papus y a la libertad de expresión 40 años después. Jordi Riera Pujal. Humoristan.org. 2017

Entrevista a Joaquim Muntañola. A. Luengo. Presència, número 1689. 2004

Un genio maldito, Alfonso Figueras. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1977

Como nació “Juan Miserias”. Entrevista a Salarich. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1977

Articles:

Humor, pedagogía i denúncia. Xavier Roca. El Punt Avui. 2015

Un Groucho Marx creat per ordinador presenta ′Gosi cosa′. Redacción. Avui. 1996

Adolfo Usero. Redacción Crech!. Què trames, número 2, Mataró.. 1987

Carlos Giménez. Pedro Tabernero. El globo, San Sebastián. 1973

Bibliografia:

Riera Pujal, Jordi. El póster de El Jueves. . RBA libros. Barcelona. 2021

Ventura, Enrique; Nieto, Miguel Ángel. Grouñidos en el desierto: 1979-1980. . Dolmen. Palma. 2016

Ventura, Enrique. Nuevas aventuras de Diego Valor [con guión de Andreu Martín]. . Editores de Tebeos. Barcelona. 2013

Ventura, Enrique. Nuevas Hazañas Bélicas, nº 18 [con guión de Hernán Migoya]. . Editores de Tebeos. Barcelona. 2012

Ventura, Enrique. Esperpentos y disparates [con guiones de Toni Coromina]. . Imágica Ediciones. Madrid. 2004

Ventura, Enrique. Episodios irracionales [con guiones de Toni Coromina]. . Imágica Ediciones. Madrid. 2004

Ventura, Enrique. Guerra a la guerra [con guiones de Toni Coromina]. . Imágica Ediciones. Madrid. 2003

Ventura, Enrique. Viñetas nacionales [con guiones de Toni Coromina]. . Imágica Ediciones. Madrid. 2003

Ventura, Enrique; Nieto, Miguel Ángel. Maremágnum. . Planeta DeAgostini. Barcelona. 1998

Nieto, Miguel Ángel. Busca el bosque [con dibujos de José María Beroy]. . Junta de Andalucía. Sevilla. 1995

Nieto, Miguel Ángel. Orígenes del hombre americano. Los primeros [con dibujos de José Ortiz]. . Sociedad Estatal Quinto Centenario/Planeta DeAgostini. Sevilla-Barcelona. 1992

Nieto, Miguel Ángel. Cabeza de Vaca. El mago blanco [con dibujos de Paul Gillon]. . Sociedad Estatal Quinto Centenario/Planeta DeAgostini. Sevilla-Barcelona. 1992

Nieto, Miguel Ángel. Primeras expediciones al Río de la Plata. El mar dulce [con dibujos de Antonio Navarro]. . Sociedad Estatal Quinto Centenario/Planeta DeAgostini. Sevilla-Barcelona. 1992

Nieto, Miguel Ángel. La civilización Inca. Los hijos del Sol [con dibujos de José Ortiz]. . Sociedad Estatal Quinto Centenario/Planeta DeAgostini. Sevilla-Barcelona. 1992

Nieto, Miguel Ángel. Fechas mágicas [con dibujos de Jan]. . Comisariado Expo’ 92. Sevilla. 1990

Ventura, Enrique; Nieto, Miguel Ángel. Grouñidos en el desierto. 7 volúmenes. Ediciones El Jueves. Barcelona. 1988-2008

Ventura, Enrique; Nieto, Miguel Ángel. Atacan de nuevo. . Ediciones El Jueves. Barcelona. 1987

Ventura, Enrique; Nieto, Miguel Ángel. Lo más mejor de Ventura y Nieto. . Ediciones El Jueves. Barcelona. 1985

Ventura, Enrique; Nieto, Miguel Ángel. ¡Es que van como locos!. 2 volúmenes. Ediciones de la Torre. Madrid. 1982

Ventura, Enrique; Nieto, Miguel Ángel. Calatayud Miguel: La Central Térmica Los Barrios. . Sevillana de Electricidad. Sevilla. 1981

Ventura, Enrique; Nieto, Miguel Ángel. La fantasía viaja en metro. 2 volúmenes. Ministerio de Transportges y Comunicaciones. Madrid. 1980

Ventura, Enrique; Nieto, Miguel Ángel. King Tongo. . Euredit. Barcelona. 1973

Premis:

Premi Diario de Avisos, Dibuix historieta d'humor 1978

Premi Diario de Avisos, Dibuix historieta d'humor 1979

Gran Premi del Saló del còmic de Barcelona 1997

Ventura & Nieto

Enrique Ventura era el dibuixant; Miguel Ángel Nieto el guionista. Tenien, a més, una relació familiar ja que eren cosins. Van ser una de les parelles creatives més importants de la historieta surrealista i d’humor del país. Ventura y Nieto es van dedicar sempre a portar la contrària i provocar. Van començar junts cap a 1971 i fins la mort primerenca i inesperada de Nieto el 1995 van seguir sent carn i ungla, personal i professionalment parlant. Van col·laborar junts en revistes com Molinete o Trinca, on ja van demostrar senr ments privilegaides per l’humor audaç, surrealista i satíric, però amb tocs de ternura i poesia. I és que, més enllà d’un sentit de l’humor molt personal, Ventura y Nieto van ser també mestres en la tècnica de la bona historieta. A Trinca van publicar sèries com ¡Es que van como locos! (1972) i Maremágnum (1973) fins que van recalar al setmanari El Papus l’any 1974. A la “revista satírica y neurasténica”  per excel·lència, Ventura y Nieto eren un rara avis, en el sentit de que el seu fort era l’humor desmadrat i sorneguer però tendre a la vegada, amb un dibuix amb una base tècnica realment impressionant. De El Papus van passar a El Jueves el 1977, i allà segueixen (Miguel Ángel en esperit, però allà està); van començar amb una sèria paròdica televisiva per arribar fins al cim de la glòria del surrealisme marxià amb Grouñidos en el desierto, on van convertir l’esperit grouchesc en alma mater de la sèrie. Durant un temps van canviar a Groucho per Harpo (amb una pàgina titulada Harponazos), però aviat van tornar al seu referent més proper en cos i ànima. A la dècada dels vuitanta van firmar llibres de còmics com La fantasía viaja en Metro (1980) o La Central Térmica Los barrios (1981); sèries lúdiques que despertaven l’instint de la fantasia poètica com Sonrisas (per la revista Rambla); o obres oníriques i molt personals com 10 Go to Magic (per Rumbo Sur).

Com que les vinyetes no es podien acostar a la seva creativitat, van aportar el seu talent a algun joc d’ordinador (Freddy Hardest), al cinema (El Caballero del Dragón, on Ventura es va ocupar del disseny de producció i Nieto va signar el guió amb Andreu Martín i Fernando Colomo), a l’animació (a la sèrie Mofli, el último Koala i el llargmetratge Despertaferro) o a la literatura on, per separat, van escriure obres d’humor dirigides a un públic juvenil. Nieto, per la seva part, va escriure guions de còmic per altres dibuixants com Jan (Fechas mágicas, 1990), José Ortiz (Los hijos del Sol, 1991) o José María Beroy (Busca el bosque, 1995), i Ventura, por la seva, va iniciar l’any 1997 un nou camí a la seva carrera encarregant-se del dibuix de l’acudit diari de La Vanguardia fins 2012 (escrit primer per El Burladero i després per Toni Coromina), i de dibuixar Nuevas Hazañas Bélicas (2012) i Nuevas Aventuras de Diego Valor (2013). Grouñidos en el desierto segueix viva a les pàgines de El Jueves. El 1997 Ventura va rebre el Gran Premi del Jurat all Saló del Còmic de Barcelona.

Publicacions: Molinete, Trinca, El Papus, Barrabás, El Cuervo, Troya/Trocha, El Jueves, Rambla, Nacional Show, Tuboescape, Rumbo Sur, Titanic, Pilote, Fluide Glacial, Virus, Alterlinus, Totem (Italia), Sniff, Verano Loco, Espolique, Pachá, Cimoc Especial 3ª Guerra Mundial, Telele, Mini Mundo, Caníbal, Kung-Fu, HDiosO, TBO (Ediciones B).

Sèries: ¡Es que van como locos!, Maremágnum, Histerias indecentes de la tele, Grouñidos en el desierto, Harponazos, Sonrisas, 10 Go to Magic.

Compartir