Barrabás

Subtitulada “La revista satírica del deporte”, va ser la primera publicació que durant el franquisme es va atrevir a exercir una crítica punyent, en aquest cas concentrada en el món del futbol i els esport. Va ser fundada per José Ilario y els humoristes Óscar i Ivà i dirigida per Xvier de Echarri. El seu primer número va aparèixer el 3 d’octubre de 1972, editada per Elf Ediciones, empresa del Grup Godó. Barrabás va arribar a fer tirades de fins a 270.000 exemplars en els seus millors moments. El setmanari apostava per carregar amb duresa contra la corrupció i els tripijocs en l’àmbit esportiu; de fet, la seva forma d’interpretar les notícies va marcar un estil, que va ser assumit per altre mitjans d’informació relacionats amb l’esport. Barrabás publicava un repàs de la jornada futbolística de cada setmana, realitzat per Óscar i Ivà, a més de muntatges fotogràfics i vàries seccions literàries d’acudits gràfics. Del seu contingut es van fer especialment famoses les caricatures dibuixades per Gin o els pòsters centrals, on apareixien noies en biquinis amb els colors dels equips de futbol.

Barrabás va rebre algunes querelles, però mai van arribar més enllà. L’any 1976, els membres de la plantilla del setmanari van dimitir al ser acomiadat el seu redactor en cap, Alex Botines, per no haver eliminat uns paràgrafs censurats referits a Pablo Porta, l’aleshores president de la Federación Española de Fútbol, i a Agustín Montal, president del F. C. Barcelona. L’estil agressiu de la revista es va estendre a altres publicacions, fet que va ocasionar una pèrdua progressiva de vendes, el que la va dur a la seva desaparició l’any 1977.

Principals col·laboradors: Óscar, Ivà, Gin, García Lorente, Ja, Joma, Manel, Oli, Ventura y Nieto, Esparbé, Panella, Perich, Alex J. Botines, Antonio Franco, José María García, Enric Bañeres, Carles Turró, Ludovico, Sniff, Manfred Sommer, Bobi, Antonio Bigatá, Raúl Martí, Pepe Hito, Abel Sánchez, Emilio Pérez de Rozas.