García Lorente

En una entrevista que li van fer l’any 1979, García Lorente va definir l’humor gràfic com “la part bona de la tristesa”. El dibuixant barceloní va aportar aquesta actitud positiva en moltes publicacions de quiosc de la segona meitat del segle XX. García Lorente va mostrar sempre un dibuix eficaç i una gran habilitat per fer caricatures. El fet de tenir una bona tècnica li va permetre mostrar un ampli ventall de recursos gràfics en els seus treballs.

Va col·laborar en diversos projectes de revistes d’humor impulsats per dibuixants com Tururut! (1953), sota la batuta de Cesc, o Locus (1955-1956), dirigida per Muntañola. Va estampar la seva signatura en revistes de Bruguera com El Campeón (1960), on hi va il·lustrar l’acudit de la sèrie Chindasvinto sobre un guerrer de l’Edat Medieval. També va publicar a Tío Vivo (2a època) i a Mortadelo. A Patufet hi va dibuixar la sèrie Kim i Tap i un gran nombre d’acudits gràfics.

Als anys setanta va donar un gir en la seva trajectòria professional, passant a dibuixar per al mercat adult en diferents diaris de Barcelona i en revistes satíriques com Mata Ratos, Barrabás i en alguns números d’El Papus.

A banda dels seus treballs més lligats amb el dibuix, va exercir de director artístic de l’editorial Plaza y Janés i va ser un dels fundadors dels estudis Alex, una acadèmia de cursos per correspondència.

Publicacions: Yumbo, El Coyote, Tururut!, Locus, Florita, Pulgarcito (2ª época), Tío Vivo (2ª época), TBO, El DDT, Patufet, Diario de Barcelona, Don Balón, Mortadelo, Mortadelo Gigante, Barrabás, El Papus.