Garcés

Malgrat que, com veurem més endavant, ha dibuixat diverses sèries d’humor, en realitat Garcés és més conegut com a historietista i il·lustrador de gèneres com el fantàstic i la ciència ficció. El seu és un grafisme molt personal, evocador de móns ficticis però no gaire allunyats del nostre, i en les seves obres es capbussa en la soledat i l’estranyesa de l’ésser humà amb un tractament especial del blanc i negre i un tractament profund i espectacular del color. L’autor Ángel de la Calle ha escrit sobre la seva obra que: “Las temáticas de estas historias, de guión propio, sobrevuelan el género de la anticipación para teñirse de un curioso halo de humanismo y respeto por los seres vivos y la paradoja que acercan al autor a escritores como Alfred Hubin o Paul Auster.”.

La seva trajectòria com a professional va començar el 1981, quan va editar juntament amb Miquel Fernández i Eduard Bosch el fanzine elegant i de gran qualitat Zero Cómics (1981-1984). A les seves pàgines s’hi van trobar alguns dels historietistes espanyols més prestigiosos de les darreres dècades, entre els quals hi ha, a més dels ja esmentats i del propi Garcés, José María Beroy, Ricard Castells, Pasqual Ferry, Das Pastoras, Pedro Espinosa, Miguelanxo Prado o Mikel Ratera.

L’any 1984 Garcés va passar a col·laborar a la revista Cimoc de Norma Editorial, on a més d’algunes historietes curtes va signar sèries com Demasiado humano (amb guió d’Enrique S. Abulí) o Ú, la grieta móvil. El 1989, a partir dels textos de l’escriptor Emili Teixidor, va realitzar l’obra Lavínia 2092 o la guerra de les essències, que va aparèixer al Diari de Barcelona. Era una continuació de la famosa Lavínia 2016 o la guerra dels poetes que el propi Teixidor i Enric Sió van realitzar entre 1967 i 1968 per a la revista Oriflama i que va suposar un dels primers apropaments del còmic per a adults a l’actualitat política catalana durant el franquisme. Per a la segona època de la revista Makoki va il·lustrar, entre 1989 i 1991, dues seccions escrites per Onliyú i Andreu Martín. Des de 1991 i fins el 1997 Garcés es va convertir en col·laborador de la revista satírica El Jueves, on dibuixava dues sèries humorístiques: MixTurmix (escrita per Miguel Ángel Nieto) i Bobot (amb guions d’Enrique S. Abulí). L’any 2000, juntament amb el guionista Eloi (José María Casanovas), va dibuixar les tires humorístiques de la sèrie Veranitas per a Diario de Ibiza.I

Garcés ha participat en diversos llibres col·lectius, i cal recordar que també ha desenvolupat la seva faceta com a dissenyador gràfic. Una altra de les seves grans aportacions són els centenars d’il·lustracions per a portades de llibres de fantasia i ciència ficció que ha realitzat per a editorials com Ultramar, Júcar, Fénix o Alcodre. Totes elles són exemples esplèndids de la seva gran capacitat de síntesi per reflectir els leitmotiv de les novel·les i de la força cromàtica dels seus pinzells.

Garcés ha guanyat diversos premis durant de la seva trajectòria: Premi Creepy de la Crítica com a Millor Historietista de Fantasia (1984), Millor Portada Espanyola de Còmic al Saló del Còmic de Barcelona (pel número 64 de Cimoc, 1986), Premi Ignotus de l’Associació Espanyola de Fantasia, Ciència Ficció i Terror a la millor il·lustració de portada de l’any 1992 i un altre Ignotus el 2014, aquest cop un Premi Gabriel, un premi especial, per la seva contribució a la ciència ficció (va ser la primera vegada que el va guanyar un il·lustrador).

Publicacions: Cimoc, Diari de Barcelona, Diario de Ibiza, El Jueves, Funnies, Humor a tope, Kandama, La Cripta, Makoki, Mandrágora, Mr. Brain presenta…, Pan con Pan, Tribulete, Tuboescape Cómics, Zero Còmics,

Sèries: Bobot (amb guions d’Enrique S. Abulí, El Jueves, 1996-1997), Demasiado humano (guions d’Enrique S. Abulí, Cimoc, 1985), Lavínia 2092 o la guerra de les essències  (amb textos d’Emili Teixidor, Diari de Barcelona, 1989), MixTurmix (amb guions de Miguel Ángel Nieto, El Jueves, 1991-1995), Refrenillos (amb textos d’Onliyú, Makoki, 2ª època, 1989), Somos extraterrestres (amb textos d’Andreu Martín, Makoki, 2ª época, 1991), Ú, la grieta móvil (Cimoc, 1986), Veranitas (amb guions d’Eloi, Diario de Ibiza, 2000).