L'Arlot

Durant el fenomen del boom del còmic espanyol que es viure a inicis dels anys vuitanta va sorgir la iniciativa de crear una publicació en català que trobés el seu espai en el mercat. Va ser una proposta dirigida per Joaquim Auladell i va comptar amb la col·laboració d’artistes emergents com Pellejero, Garcés o Mena, crítics que iniciaven la seva carrera com Alfons Moliné o Toni Guiral i comptava també amb la participació puntual d’autors consolidats com Jesús Blasco.

El còmic en català per a infants i joves tenia, per aquells anys, una sòlida tradició a través de les revistes Cavall Fort i Tretzevents i de l’edició dels àlbums dels clàssics de la historieta franco-belga: Tintín, Astérix, Lucky Luke, La patrulla dels Castors o Espirú, entre d’altres. De la mateixa manera, l’any 1981 l’Editorial Casals havia començat a publicar els àlbums de Massagran, amb guions de Ramon Folch i Camarassa i dibuixos de Josep Maria Madorell, una iniciativa de gran èxit que es va perllongar al llarg de més de vint anys i quinze volums. Malgrat això, el còmic “para adultos” que triomfava llavors amb les revistes Cimoc, 1984, Cairo, El Víbora, Totem o Rambla va ser un fenomen que es va desenvolupar de forma gairebé exclusiva en castellà. En aquest sentit, L’Arlot va ser una de les poques iniciatives, juntament amb la molt més reeixida Cul de Sac, que va intentar trobar un forat en el mercat del còmic en català per a adults.

L’Arlot va ser una publicació molt irregular, plantejada inicialment com un fanzine de qualitat, però que mai no va deixar aquest aire voluntariós i poc consolidat. Tot i que es definia com una plataforma per als joves dibuixants no va acabar de trobar el seu lloc al mercat, potser perquè aquesta nova generació de creadors ja tenia en les pàgines de les revistes professionals l’opció de publicar els seus treballs. La manca d’una proposta clara en quant a la concepció artística (a la publicació hi tenien cabuda dibuixants d’avantguarda com Jordi Pi al costat d’autors clàssics com Jesús Blasco, que publicava una historieta ja apareguda a Creepy) mostraven una certa indefinició que va impedir que la revista arribés a passar de ser una iniciativa voluntariosa però poc reeixida.

Principals col·laboradors: Alfons Moliné, Antoni Guiral, Antoni Remesar, Cumeras, Garcés, Jesús Blasco, Ramon Serra Massana, Pellejero, Porredon, Mena, Uts.

Principals sèries: Lady Godiva (Jesús Blasco).