Garrido

Manuel Garrido va ser un dibuixant i caricaturista que va arribar a ser president de l’Asociación de Dibujantes de España, director de la revista Pocholo i apoderat del Banco Urquijo. Autor de formació autodidacta, va col·laborar amb Mundo Nuevo, La Hoja de Parra i El Parlamentario. Als anys vint i a principis dels anys trenta, va publicar a Buen Humor i El Piropo (revista sicalíptica o eròtica).

La popularitat entre els lectors li va arribar a partir de 1934, amb els seus dibuixos per a la revista setmanal Crónica. En aquesta, amb la seva sèrie sobre les multituds, va esbossar escenes costumistes plenes d’humor, en què va demostrar els seus grans dots d’observació de l’entorn urbà. Es tracta de retrats d’estil sintètic plens d’humanitat que mostren la psicologia i la idiosincràsia de diverses tipologies de personatges que habitaven en el Madrid de l’època.

Després de la Guerra Civil, nous dibuixos de multituds es van integrar dins el diari Pueblo i el setmanari Cucú. Gran part d’aquesta popular sèrie d’estampes de multituds publicades al suplement setmanal Buenas noches del diari Pueblo va ser recopilada en el llibre La Multitud (1945). Les que va publicar la revista Cucú es van compilar en el llibre Madrileños «en serie» (1946). El 1952 va publicar Yo quiero ser caricaturista, un llibre teòric sobre el món de l’humor gràfic i la caricatura.

Publicacions: ABC, Arriba, Así, Buen Humor, Crónica, Cucú, El Liberal, El Piropo, Gutiérrez, Flirt, La Zarpa, Pueblo.