Muchas Gracias (Punch/Garbo)

Subtítol: Revista de Humor / Revista Frívola y de Humor

Origen: 03/1975

Desaparició: 1977

Numeració: 55 numeros (?)

Idioma: Castellà

País: Espanya

Periodicitat: Setmanal

Enllaços: Tebeosfera (Entrevista a Norton), Tebeosfera (Muchas Gracias 1975), Tebeosfera (Muchas Gracias 1976), Wikipedia,

Articles:

Cesc. Màxim exponent de l’humor català de la postguerra. Lluís Solà i Dachs. Dibuixants d’ara. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

Entrevista con Kim, creador de “Martínez el facha”. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1990

Guillén, entre el simbolisme i la càbala. Lluís Solà i Dachs. El Noticiero Universal, Barcelona. 1983

Xots, com quan era petit. Lluís Solà i Dachs. Noticiero Universal, Barcelona. 1983

Bibliografia:

Fontes, Ignacio; Menéndez, Miguel Ángel. El parlamento de papel. Las revistas españolas en la transición democrática. . Asociación de la Prensa de Madrid, Anaya. Madrid. 2004

Roglan, Joaquim. Revistes d'humor a Catalunya 1972-1992. Col·lecció vaixells de paper, 20. Col.legi de Periodistes. Barcelona. 1996

Tubau, Iván. El humor gráfico en la prensa del franquismo. . Editorial Mitre. Barcelona. 1987

Muchas Gracias (Punch/Garbo)

Muchas Gracias va ser una revista d’humor i erotisme que va aparèixer per primera vegada a Barcelona la primavera de 1974. La revista es venia als quioscs quan alguna sanció de les autoritats deixava fora de circulació la revista Por Favor. De fet, la feien pràcticament els mateixos redactors i col·laboradors de Por Favor.

Muchas Gracias estava dirigida per Miquel Villagrasa i entre els seus col·laboradors s’hi comptaven Perich, Vázquez Montalbán, Maruja Torres, Cesc, Juan Marsé, Antonio Álvarez-Solís, Forges i Josep Martí Gómez. La direcció artística estava en mans dels dibuixants Tom i Romeu. El mes de juliol de 1976 l’equip va deixar García Lorente a càrrec de la revista per dedicar-se a la nova època de la revista Mata Ratos.

En aquest període de decadència de la dictadura franquista hi havia una gran demanda de continguts eròtics, subversius i crítics que, fins aquell moment, havien estat censurats. Van aparèixer moltes publicacions noves per respondre a aquesta demanda. Als quioscs hi convivien les publicacions Mata Ratos, Eh!, El Papus, Por Favor i Muchas Gracias. Algunes d’aquestes revistes tenien contingut crític d’actualitat política, com és el cas de la revista Muchas Gracias, on s’hi podia trobar informació força avançada al seu temps sobre l’avortament, el divorci i altres temes que fins llavors havien estat tabú per a la premsa. Al costat d’aquests continguts destacava la gran presència de fotografies de dones mig nues i les historietes de contingut eròtic.

Malgrat el clima d’obertura al país, els autors de còmics seguien rebent denúncies i acusacions d’escàndol públic, com li va passar al dibuixant Norton (pseudònim de Josep Maria Beà) per representar una escena homosexual en una historieta. Carles Jiménez, per la seva banda, rebia amenaces constants de grups d’ultradreta.

Principals col·laboradores: Alexis, Amat, Angel Casas, Antonio Álvarez Solís, Bach, Beà, Carlos Giménez, Cesc, El Casu, Juan Marsé, Jiménez, Cebrián, García Lorente, Kim, Llobet, Manel, Maruja Torres, Martinmorales, Nebot, Pablo, Perich, Romeu, Ruiz, Quelquelis, Vives, Tom.

Compartir