Julio Cebrián
Julio Cebrián

Nom real: Julio Cebrián Villagómez

Naixement: La Rúa de Valdeorras-Petín (Ourense, Espanya) 1929.

Defunció: Madrid (Espanya) 03/11/2016.

País: Espanya

Enllaços: Ciberniz, Interviú, Rafael, Tebeosfera,

Bibliografia:

Cuadrado, Jesús. Atlas español de la cultura popular. De la historieta y su uso. . Editorial Sinsentido. Madrid. 2000

Tubau, Iván. El humor gráfico en la prensa del franquismo. . Editorial Mitre. Barcelona. 1987

Vilabella Guardiola, José Manuel. Los Humoristas. . Ediciones Amaika. Barcelona. 1975

Cebrián, Julio. En un periquete. . Planeta. Barcelona. 1973

Premis:

Paleta Agromán Humor 1968

Julio Cebrián

Julio Cebrián Villagómez va néixer a La Rúa de Valdeorras-Petín (Galícia) l’any 1929. Es va iniciar com a dibuixant humorístic a la revista dirigida per Antonio Mingote Don José (suplement setmanal del diari España) i posteriorment va col·laborar a La Codorniz.

És obra seva la considerada primera caricatura d’un ministre franquista exercint el càrrec apareguda en una publicació espanyola. El protagonista d’aquesta caricatura era Manuel Fraga, que aleshores era responsable del Ministeri d’Informació i Turisme, que es va veure retratat a ploma a la portada del setmanari La Codorniz el 5 de desembre de 1965 amb motiu de l’aprovació de la llei de premsa. Al dibuix, Fraga portava en braços el text legal com si fos un nadó. El 17 d’octubre de 1968 Cebrián va anar encara més lluny i, en una altra portada de la mateixa publicació, va retratar el Consell de Ministres, tot i que, això sí, sense el dictador Francisco Franco.

Al llibre Los Humoristas de José Manuel Vilabella (Ediciones Amaika, Barcelona, 1975) Cebrián va respondre a la pregunta “Què és el dibuix d’humor?” dient: “una parcela del dibujo –¡puridad del Arte!, que dijo aquel– con el que se pretenden poner de manifiesto situaciones festivas, moralizadoras, catastróficas, jocundas y cínicas para detalle, reflexión o esparcimiento de los ciudadanos”. I, en relació al paper del dibuixant d’humor a l’Espanya d’aleshores, en el panorama artístic, polític i social, va respondre: “en el artístico, un discreto papel. Los «entendidos» suelen considerar al dibujo de humor como una subespecie estética, algo así como una marca infamante que impide «al de los chistes» escalar otras categorías superiores. Políticamente tal vez influya algo en la concienciación de las masas que leen, pero como la tirada de las publicaciones en este país es escasa y la afición a la lectura mínima, la eficacia en tal sentido se ve notablemente reducida. Socialmente nada; como los cómicos, más o menos”.

Cebrián va col·laborar durant un parell de dècades al diari Pueblo, dirigit per Emilio Romero. Durant la darrera època del franquisme va publicar en algunes de les noves revistes d’aquell període com Por Favor i Muchas Gracias. Amb l’arribada de la democràcia es va incorporar a les publicacions de l’editor Asensio al Grupo Z i els seus acudits podien trobar-se a Interviú i, sobretot, al suplement humorístic d’aquesta revista, ¡A las barricadas!, opuscle d’humor polític i parlamentari on la seva col·laboració va tenir gran importància. També va publicar al diari El Mundo.

Julio Cebrián va intervenir també en algunes campanyes publicitàries de la dècada de 1970 i va col·laborar en antologies de l’humor espanyol. L’any 1968 va aconseguir el prestigiós premi Paleta Agromán d’humor gràfic.

Publicacions: ¡A las Barricadas! (suplement del setmanari Interviú), Don José (suplement setmanal del diari España), El Alcázar, El cocodrilo, El Mundo, La Codorniz, Madriz, Monóxido 16 (suplement del setmanari Cambio 16), Por Favor, Pueblo.

Compartir