Peridis

José María Pérez González, conegut com a Peridis, és de professió arquitecte i, com a tal, s'ha guanyat una merescuda fama d'eficient restaurador de monuments antics com la conversió de l'històric Alcàsser de Toledo a la Biblioteca de Castella-La Manxa o la creació de les anomenades Escuelas de Taller y Casas de Oficio.

Va néixer a Cantàbria, a Cabezón de Liébana, però de petit va anar a viure a Aguilar de Campoo (Palència), on hi va passar la infantesa. Va fer el batxillerat a Palència, a l'escola dels Maristes, i la carerra d'arquitectura a Madrid, on va arribar l’any 1959 per a fer el servei militar a l'Exèrcit de l'Aire. Li deien el Cabo Pérez, i allà va començar a firmar amb el pseudònim de Peridis i a fer caricatures dels seus companys. L’any 1969 va obtenir el títol d'arquitecte, la qual cosa li va permetre construir alguns xalets, però ben aviat va debutar com a dibuixant a Diario Palentino i, el 1973, ho va fer al madrileny Informaciones, on va conèixer al dibuixant Forges i on va fer frisos per a alguns articles de Lluís Carandell. L’any 1976 va sortir el diari El País, i Peridis hi va participar des del primer número amb unes tires on hi intervenien una munió de personatges que criticaven el moment polític en clau d'humor. El mateix Peridis explica que, aleshores, El País era un diari liberal-progressista, ideologia que ell també compartia. En el seu estil s’hi reconeix la influència dels dibuixos que sortien a Pulgarcito o a DDT, així com el treball de Quino amb la seva Mafalda.

A finals dels anys 70 va fer una altra restauració important: el Monasteri de Santa Maria la Real, al poble on va passar la infantesa, Aguilar de Campoo. Altres facetes de Peridis són la de tertulià radiofònic i la defensa dels espais rurals arran del seu pensament ecologista. També va participar a TVE als programes De jueves a jueves, Las claves del románico, La luz y el misterio de las catedrales i, amb ninots animats, als programes Informe Semanal i Martes noche.

Ha obtingut diversos premis i distincions. Entre ells, les Medalles d'Or de l'Acadèmia de San Fernando (2014), la del Mérito en el Trabajo (2006), Notario del Humor (2005) o el Premi Mingote (1983).

Des de 2004 presideix i es dedica a la redacció de l’Enciclopedia del Románico en la Península Ibérica i també participa i presideix diverses fundacions culturals i arquitectòniques, i encara té temps per a escriure novel·les, com Esperando al rey, que va obtenir el Premi Alfonso X “El Sabio” de novel·la històrica l'any 2014.

Publicacions: Aede, Cuadernos para el Diálogo, Diario Palentino, Diario SP, El Cocodrilo Leopoldo, El País, El País semanal, Informaciones, Perfiles.