Quino

Fill d'immigrants espanyols, Quino és l'acrònim del seu nom, que l'autor va escollir per diferenciar-se del seu oncle, Joaquín Tejón, artista com ell i gràcies al qual va descobrir la seva vocació de dibuixant. Va estudiar Belles Arts a la ciutat de Mendoza, però no va publicar el seu primer treball d'humor gràfic fins el 1954, quan ja s'havia desplaçat a Buenos Aires. Durant els seus primers anys com a professional va treballar per a diverses publicacions del seu país (Esto es o Tía Vicenta), d'entre les quals destaca l'extraordinària revista humorística Rico Tipo, que dirigia Divito.

La popularitat li va arribar amb Mafalda, personatge l’origen del qual es troba en unes tires que va preparar per al llançament publicitari d'una línia d'electrodomèstics anomenats Mansfield (per això el nom del personatge havia de començar per "M"). La campanya no va arribar a realitzar-se, però Quino la va utilitzar de base per a publicar tres tires al suplement Gregorio de la revista humorística Leoplán.

El 1964 Quino va iniciar la publicació regular de Mafalda al setmanari Primera Plana de Buenos Aires, i un any després va ser editada diàriament al diari El Mundo. A partir d'aquest moment la popularitat de la tira va anar en augment, fins a esdevenir una icona i un referent mundial, arribant a publicar-se en tot tipus de rotatius i suports internacionals.

El 1967 el diari El Mundo va desaparèixer, però Mafalda va tornar al paper cinc mesos després en el setmanari Siete Días Ilustrados. El 25 de juny de 1973, per decisió del propi Quino, les tires de Mafalda van arribar al seu final. A partir d'aquest moment apareixerà només en ocasions molt puntuals, el que no ha minvat en absolut la popularitat d'aquest personatge, ja que les tires segueixen sent reeditades. Quino va seguir dibuixant pàgines d'humor gràfic però sense un personatge o sèrie fix.

Amb un estil gràfic nítid i suposadament "amable", Quino repassa en els seus treballs totes les misèries mundanes sibil·linament, utilitzant un llenguatge que no reconeix fronteres.

Quino ha estat objecte de tota mena de guardons, i el seu personatge més popular ha estat utilitzat com a defensor de diverses causes humanitàries, a més de ser objecte de tota mena d'estudis i d'exposicions en diferents escenaris internacionals. Així, el 2014, el Festival Internacional de la Historieta d'Angoulême (França) va organitzar una exposició-homenatge amb motiu del 50è aniversari de Mafalda. Aquest mateix any, Quino s'ha fet amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació.

Publicacions: Chicas, Esther, Garibolo, Hara Kiri, Nacional Show, El País Semanal, Adán, Clarín, Damas y Damitas, Dr. Merengue, Leoplán, El Mundo, Panorama, Rico Tipo, Siete Sías, TV Guía, Tía Vicenta, Usted,  Vea y Lea.

Sèries: Mafalda (Gregorio, suplemento de la revista de humor argentina Leoplán, Primera Plana, El Mundo y Siete Días Ilustrados, 1964-1973).