Gras

Graduat en Disseny Gràfic a l’escola de la Llotja i en Il·lustració del lIibre iCalcografia al Conservatori de les Arts del Llibre de Barcelona, actualment és professor al Departament de Disseny de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic i a la seu de Vic de l’ESDAP (Escola Superior de Disseny i Arts Plàstiques de Catalunya).

Tocat per l’activisme cultural i l’associacionisme que l’havien rodejat des de ben petit al seu barri natal, Gràcia (Barcelona), va començar a publicar els seus primers acudits a una revista d’un centre cultural i excursionista a la dècada dels 70, amb 15 anys. Transformava la seva hiperactivitat juvenil en uns acudits molt negres que l’entitat, d’origen catòlic, li publicava sense reticències.

A la seva familia li agradaven els còmics i regularment arribaven a casa seva els àlbums de Tintín, Astèrix o Lucky Luke i les revistes Cavall Ford i L’infantil/Tretzevents (on apreciava especialment l’estil de l’escola franco-belga), Pulgarcito i TBO. També recorda algunes de les publicacions mexicanes o argentines que llegia, que el van posar en contacte amb les historietes d’origen nord-americà.

Iniciant un peregrinatge amb els seus dibuixos per les editorials barcelonines, va aconseguir que la revista Sal Común li edités un primer treball, coincidint amb el número de tancament de la publicació. Amb el seu cosí Eduard Bosch i el seu amic Toni Garcés van fundar a Gràcia el fanzine Zero Còmics, que ràpidament es va convertir en un referent entre les revistes autogestionades. A aquell fanzine hi van dibuixar noms clau del còmic català, espanyol i internacional com Miguelanxo Prado, el mateix Garcés, Daspastoras, Pascual Ferry (amb qui havia coincidit estudiant disseny) i també el malaguanyat Ricard Castells. En aquella etapa inicial signava amb el seu nom propi, Miquel, fins al darrer número de Zero on apareix per primer cop la seva signatura actual, Gras.

En aquella època va publicar els primers dibuixos al Diari de Barcelona i va dissenyar el vestuari per a diversos grups de teatre i dansa i per a espectacles de carrer i de música tradicional vinculats a l’entorn de la mateixa Vila de Gràcia. A causa de l’èxit de Zero, Jordi Ginés, Gin, que era director d’El Jueves, va contractar a alguns dibuixants que van passar a col·laborar a aquest setmanari. Gras hi va publicar de manera esporàdica entre finals de 1983 i mitjan 1984, inicialment signant com a Miquel i finalment ja com a Gras. La seva signatura, il·legible, va motivar que el mateix Gin li recomanés fer un canvi en la forma o en l’àlies. Gin també li va demanar dibuixos per a la revista Titanic i va col·laborar també amb alguns acudits gràfics a la revista Humor a Tope de Norma Editorial. A poc a poc va deixar aquestes col·laboracions, que no passaven de ser esporàdiques, i va començar la seva etapa com a professor de disseny a Vic.

Durant un temps va fer petites aportacions com a il·lustrador o humorista gràfic a revistes locals i finalment, el 1996, va tornar a publicar a El Jueves. Entre 1996 i 1999 els seus dibuixos es van veure al suplement d’estiu d’El Periódico de Catalunya i a altres publicacions del Grupo Z. Als anys 2011 i 2012 va publicar al suplement d’humor del diari Ara.

En l’actualitat alterna i combina la seva tasca docent amb les col·laboracions com a il·lustrador  amb diversos estudis de disseny, editorials i projecte solidaris, culturals o socials de tota mena, a més de participar en alguns projectes transversals d’artistes al voltant de l’art contemporani. En el camp de l’humor publica regularment a la revista Amaníaco, a El Web Negre i per a l’AMIC (Associació Mitjans d’Informació i Comunicació), on publica setmanalment un acudit per a la premsa local i comarcal.

Durant els seus inicis, influenciat gràficament per creadors tan diferents com Morris, M. Tilleux,  Sempé o Quino, practicava un humor negre que va anar evolucionant cap a una mirada més surrealista, centrant-se com a tema en l’absurditat del comportament humà. El seu humor, elaborat, es mostra amb un estil de dibuix que pretén no tenir massa artificis i amb una paleta plana de colors. Els diàlegs i l’humor que li agrada practicar es centren en l’absurditat de les situacions de la la vida, cercant un punt de vista irònic.

Publicacions:  Amaníaco, Ara, BF, Club del Teatre, Diari de Barcelona, El Jueves, El Pardal Moderat, El Periódico de Catalunya, El Web Negre, Freqüencia, Humor a Tope, La Lletra,  Penthouse, Sal Común, Secundèria, Titanic, Zero Còmics.

Sèries: Tupinambo (Zero Cómics).