Hara Kiri / Hara-Kiri

Subtítol: Humor bestia y sangriento

Origen:

Numeració: 50 amb Amaika i la resta des del número 51 (maig de 1986) al 152 amb Iru.

Mides: 31x24 cm. i posteriorment 26x21 cm.

Format: Revista

Editor: Amaika / Iru

Idioma: Castellà

País: Espanya

Periodicitat: Mensual

Enllaços: Seronoser, Tebeosfera, Tebeosfera. Hara Kiri, de mal gusto, Wikipedia,

Entrevistes:

Entrevista a Pere Olivé: «Las viñetas son como una fuente de vida». Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2020

Entrevista a Pere Olivé: «Les vinyetes són com una font de vida». Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2020

Maikel, 40 años dibujando humor del bueno. Jordi Riera Pujal. Humoristan.org. 2019

Maikel, 40 anys dibuixant humor del bo. Jordi Riera Pujal. Humoristan.org. 2019

Articles:

Gallardo, cronista d’una societat marginal. Lluís Solà i Dachs. El Noticiero Universal, Barcelona. 1983

Ivà, el de la puta mili. Jordi Soler. Presència. 1991

Óscar. Un altre humor popular. Lluís Solà i Dachs. Dibuixants d’ara. Hoja del Lunes, Barcelona. 1983

Pravda y Jodelle. Historias del pop-art y de la violencia. Román Gubern. El globo número 5, San Sebastián. 1973

Ricard Soler, l’humor sorprenent. Lluís Solà i Dachs. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

Bibliografia:

Alcázar, Javier. El Gran Vázquez: Coge el dinero y corre. . Dolmen Editorial. Palma de Mallorca. 2011

Hara Kiri / Hara-Kiri

La versió espanyola de la revista francesa Hara Kiri va tenir dues fases: una que es va iniciar al novembre de 1980 editada per Amaika i va durar fins al número 50, més un extra publicat el 1985, i una altra sota el segell editorial d’Iru que va durar des de maig de 1986 fins el número 152 d’octubre de 1994.

La primera etapa sembla respondre a un intent d’Amaika, que en aquells moments publicava la revista El Papus, d’explotar el mercat de l’humor gràfic mitjançant el prestigi de la capçalera de la revista francesa. Ara bé, si considerem que en realitat El Papus era la publicació que encarnava l’esperit Hara Kiri a Espanya, l’espai per a la nova publicació semblava constrenyit i derivat cap a l’erotisme. En aquella etapa va comptar amb les col·laboracions de Ja, Ivà, Oli, Juan Ballesta, Pablo, Llobet, Mena y Carlos Giménez i guions de Francisco Pérez Navarro o Antoni Guiral entre d’altres, a més d’autors estrangers com Pat Mallet, Lassalvy o Fontanarrosa. Malgrat això, els autors amb més pes a la revista van ser Vázquez, que signava amb el pseudònim de Sappo, Serafín i Pirrón (Enrique Cuéllar).

En la seva segona fase, sota la batuta de l’editorial Iru, es va insistir encara més en l’erotisme i es va rebaixar la qualitat del conjunt. Hi va seguir col·laborant Pirrón fins el número 63, i s’hi van afegir les col·laboracions de, entre d’altres, Salva, Valls, Soler, Boro, Mikaelo, Xavi,  Francisco Bellido i Don Lomax.

Principals col·laboradores: Antoni Guiral, Boro, Carlos Giménez, Don Lomax, Epi, Fajardo, Fontanarrosa, Francisco Bellido, Francisco Pérez Navarro, Ivà, Ja, Juan Ballesta, Lassalvy, Llobet, Mena, Mikaelo, Oli, Pablo, Pat Mallet, Pirrón (Enrique Cuéllar), Salva, Serafín, Soler, Varro, Valls, Vázquez (Sappo), Xavi.

Compartir