Ja
Ja

Nom real: Jordi Amorós i Ballester

Naixement: Barcelona (Espanya) 07/04/1944.

País: Espanya

Enllaços: Ara, El País, IMDb, La Memòria dels Dibuixants, Núvol, Segre, Tebeosfera, Viquipèdia, Wikipedia,

Entrevistes:

Jordi Amorós (Ja): “Els límits de l’humor són en el sentit comú”. Xavier Castillón, Martí Pujol. Avui. 2020

Entrevista a JA: «El dibujo tiene que armonizar y supeditarse a la idea, que es lo más importante ». Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2019

Entrevista a JA «El dibuix ha d’harmonitzar i supeditar-se a la idea, que és el més important»·. Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2019

Entrevista con un genio del humor negro, Ja. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1978

Articles:

II Fòrum d’Animació. Dones i cinema d’animació: la indústria des dels marges, Barcelona 2017. Teresa Martínez, Maria Pagès, Jaume Duran, Carolina López, Jordi Riera Pujal, Marta Pardell, Maite Ruiz, Helena Fabregas, Jordi Morraja. Gredits 6, Centre Universitari de disseny de Barcelona. 2018

“El Papus”, memoria a prueba de bomba. Carles Geli. El País. 2017

Adolfo Usero. Redacción Crech!. Què trames, número 2, Mataró.. 1987

¡CarcaJAdas? No, gracias. Ana Salado. Rambla, número 14. 1984

Ivà. quan una marca esdevé pseudònim. Lluís Solà i Dachs. El Noticiero Universal, Barcelona. 1983

Ja. Un irreprimible esperit de contradicció. Lluís Solà i Dachs. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

Bibliografia:

Ja. Hombre pobre, hombre rico. . ECC ediciones. Barcelona. 2015

Ja. Sor Angustias de la Cruz. . ECC ediciones. Barcelona. 2014

VV AA. ¡Papus, el regreso. Publicació gratuita per Internet. . . Barcelona. 2013

Cuadrado, Jesús. Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000). 2 volúmenes. Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Madrid. 2001

Lladó, Francesca. Los Comics de la Transición. Colección Viñetas nº 3. Ediciones Glénat. Barcelona. 2001

Candel, Jose Maria. Historia del dibujo animado español. . Filmoteca Regional de Murcia. Murcia. 1993

Solà-Dachs, Lluís. Dibuixants d'ara. Hoja del Lunes. 29 novembre 1982. Barcelona.

Premis:

Premi Diario de Avisos, Guió historieta d'humor 1977

Ja

El seu padrí era pintor i el va animar a dibuixar, als vuit anys ja s'empescava historietes i als divuit va entrar a treballar als estudis Buch Sanjuán com a ajudant d'animació. El primer dibuix el va publicar al Butlletí de FECSA. De manera professional, va debutar a la revista Mata Ratos en l'època en què en Conti n’era el director artístic. A les altres publicacions on va col·laborar, tant professionals com tècniques, no hi va durar gaire perquè el seu esperit de contradicció el portava a dibuixar acudits sobre l'avortament en revistes mèdiques i sobre divorcis i anticonceptius en les de caire religiós.

Malgrat que no en sabia res d'esports, va col·laborar a la revista satírica esporitva Barrabás (1972), i quan va sortir El Papus s'hi va integrar de seguida. Va ser en aquest setmanari on hi va trobar el seu millor camp d'expressió, fent un tipus d'humor inspirat en el francès Bosch quant al grafisme i en la revista Hara Kiri quant a la ideologia, sense cap respecte per a persones o institucions. Això va fer que, en les darreres èpoques del franquisme, passés sovint pels jutjats. Els seus temes preferits eren els considerats més intocables, i el seu irreductible esperit de contradicció el portava a opinar de la manera més crítica possible i sempre amb un llenguatge absolutament popular i descordat. En aquest aspecte són antològiques les seves sèries Encuesta Papus, El Obispo Morales o Sor Angustias de la Cruz.

Amorós també va dibuixar a El Cuervo, d’Ediciones Amaika, va fer un parell de col·laboracions a Cul de Sac (números 8 i 15) i va publicar un recull de les seves col·laboracions a El Papus en diferents llibres, però la seva autèntica vocació és el dibuix animat. Va dirigir el llargmetratge Historias de amor y masacre (produït per la productora de dibuixos animats EQUIP el 1978), considerat el primer llarg d’animació per a adults fet a l’estat espanyol. Entre els altres títols de dibuixos animats que va dirigir destaquen Gugu, que va obtenir un premi de la Generalitat, i Mofli, el último koala (1986). L’any 1989 va realitzar el llargmetratge Despertaferro per al cinema i el 1990 va crear una nova productora, Cine Nic.

Va publicar a El Jueves entre 2004 i 2009 i actualment ha passat a col·laborar a la revista Mongolia.

El seu tipus de dibuix sembla fet a corre-cuita, però en realitat sempre li ha agradat dibuixar a contrarellotge, fins i tot quan li sobra temps. Diu que si va a poc a poc li fugen les idees. El seu estil de dibuix ha estat classificat per Francesca Lladó en el seu llibre sobre còmics de la transició com a pertanyent a la tendència de funcionalitat espontaneista. De fet, igual que l’Ivà i l’Óscar, Ja és un dibuixant molt influenciat per l'estètica lletgista que practicava el dibuixant francès Reiser. En aquesta tendència no es busca un dibuix agradable a la vista, sinó que es dóna molta importància a ressaltar la història que s’explica.

Publicacions: Barrabás, Cul de Sac, El Cuervo, El Jueves, El Papus, Mata Ratos, Mongolia

Sèries: Encuesta Papus (El Papus, 1976), El Obispo Morales (El Papus), Sor Angustias de la Cruz  (El Papus), Histórias de amor y masacre (El Papus, 1976)

Compartir