El Papus

Subtítol: Revista satírica y neurasténica

Origen: 1973

Desaparició: 1987

Numeració: 569 i varis extraordinaris

Mides: 29 x 21 cm

Format: Revista

Editor: Elf Ediciones, Barcelona (1973-1974), Ediciones Amaika (1974-1987).

Idioma: Castellà

País: Espanya

Periodicitat: Setmanal

Enllaços: Compos Times, El Papus, La Ciberniz (El Papus), La Ciberniz (Secciones de El Papus), RTVE, Tebeosfera (Contenidos eróticos de El Papus), Tebeosfera (El Papus), Tebeosfera (Solidaridad con El Papus), Tesis María Iranzo Cabrera. La revista satírica 'El Papus' (1973-1987). Contrapoder comunicativo en la Transición política española. El tratamiento informativo crítico y popular de la Transición española, Wikidiari, Wikipèdia,

Entrevistes:

Como nació “Juan Miserias”. Entrevista a Salarich. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1977

Conversa amb Josep Ilario, el creador de les revistes Barrabás, Por Favor, Interviú, El Jueves… (1a part) CATALÀ. Jordi Riera Pujal. www.humoristan.org. 2016

El atentado a El Papus y a la libertad de expresión 40 años después. Jordi Riera Pujal. Humoristan.org. 2017

Enrique Ventura, un creador polifacètic. Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2021

Enrique Ventura, un creador polifacético. Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2021

Entrevista a JA «El dibuix ha d’harmonitzar i supeditar-se a la idea, que és el més important»·. Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2019

Entrevista a JA: «El dibujo tiene que armonizar y supeditarse a la idea, que es lo más importante ». Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2019

Entrevista a Joaquim Muntañola. A. Luengo. Presència, número 1689. 2004

Entrevista a Pere Olivé: «Las viñetas son como una fuente de vida». Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2020

Entrevista a Pere Olivé: «Les vinyetes són com una font de vida». Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2020

Entrevista con el creador de Quico el progre y El Dios. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1982

Entrevista con un genio del humor negro, Ja. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1978

Fer. Entrevista con el Premio Diario de Avisos al Mejor Dibujante de Humor. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1986

Habla un mago del humor, Gin. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1985

Historias de El Jueves. Jordi Riera Pujal. Humoristan. 2020

Històries d′El Jueves. Jordi Riera Pujal. Humoristan. 2020

Historieta: Entrevista con Alfonso (Es el director de Butifarra). Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1977

Ivà: “No disparo contra nadie, simplemente disparo“. Juan Carlos Gómez, Jordi Sánchez. Krazy Comics, número 14. 1990

Jordi Amorós (Ja): “Els límits de l’humor són en el sentit comú”. Xavier Castillón, Martí Pujol. Avui. 2020

L’atemptat a El Papus i a la llibertat d’expressió 40 anys després. Jordi Riera Pujal. Humoristan.org. 2017

Maikel, 40 años dibujando humor del bueno. Jordi Riera Pujal. Humoristan.org. 2019

Maikel, 40 anys dibuixant humor del bo. Jordi Riera Pujal. Humoristan.org. 2019

Manuel Vázquez “Soy un humorista nato“. Tino Reguera. Krazy Comics, número 14. 1990

Óscar. Habla el Premio Diario de Avisos al Mejor Guión de Historieta de Humor. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1986

Articles:

¡CarcaJAdas? No, gracias. Ana Salado. Rambla, número 14. 1984

“El Jueves” la revista dels dimecres. M. Miralles. Presència. 2002

“El Papus”, memoria a prueba de bomba. Carles Geli. El País. 2017

A la contra: José Luis Martín. Marta Clos, Jordi Garcia. Avui, Servei de gestió documental, Girona. 1996

Adolfo Usero. Redacción Crech!. Què trames, número 2, Mataró.. 1987

Carles Romeu: “L’humor no s’ha de deixar en mans dels graciosos”. Jaume Vidal i Xavier Roca. Avui. 2011

Carlos Giménez. Joan Pieras. 1997-2006 La Massana Còmic Andorra, Comú de La Massana. 2006

Con tristeza e indignación. Redacció. El Jueves, número 18. 1977

Crítica social e historia. Los cómics. Carmen García Moya. Triunfo, Madrid. 1981

Diaris i revistes al segle de l’esport. Lluís Solà. Capçalera. 1996

Entrevista a Joan August Tharrats i Pascual "Tha" dibujante, ilustrador y músico. Jordi Manzanares. Diari de Terrassa. 2004

Fer: “Cada acudit és un examen”. Víctor Saura, Jordi Garcia. Avui, Servei de gestió documental, Girona. 1995

Gallardo, cronista d’una societat marginal. Lluís Solà i Dachs. El Noticiero Universal, Barcelona. 1983

García Lorente. De l’acudit a la caricatura passant per la historieta. Lluís Solà i Dachs. Dibuixants d’ara. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

Humor, arsenal. Ivan Pintor Iranzo. Culturas La Vanguardia. 2003

Humor, pedagogía i denúncia. Xavier Roca. El Punt Avui. 2015

Ivà. Joan Tharrats. Los irresponsables de El Jueves. El Jueves. 1992

Ivà y Oscar, la desmitificación del humor. J. Moya-Angeler. Destino, número 2062. 1977

Ivà. quan una marca esdevé pseudònim. Lluís Solà i Dachs. El Noticiero Universal, Barcelona. 1983

J.A. Fernández, Fer. Jordi Soler. Presència. 1999

Ja. Un irreprimible esperit de contradicció. Lluís Solà i Dachs. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

Joma, els ninots amb gag. Lluís Solà i Dachs. El Noticiero Universal, Barcelona. 1983

Jordi Ginés (Gin). Jordi Soler. Presència. 1995

L’entrevista Fer. Núria Puyuelo. El Punt Avui. 2012

La “Triple A“ reivindica el atentado contra la revista “El Papus“, en Barcelona. Redacción, Pyresa. Los Sitios de Gerona, Girona. 1977

La sátira se va a la tele. El humor político dibujado en la prensa pierde terreno frente a los programas satíricos en los medios audiovisuales. Jaume Capdevila. Revista La Vanguardia, Barcelona. 2006

Manel. De la música a l’humor eròtic. Lluís Solà i Dachs. Dibuixants d’ara. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

Max, l’underground com a començament. Lluís Solà i Dachs. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

No hay hortera sin transistor, ni humor sin dolor. Pepe Gálvez. Krazy Comics, número 14. 1990

Òscar & Ivà. L’humor més lliure, la gràcia més corrosiva. Jordi Soler. Presència. 1989

Óscar. Un altre humor popular. Lluís Solà i Dachs. Dibuixants d’ara. Hoja del Lunes, Barcelona. 1983

Poca broma en el distrito XI. Xavier Vinader. El Jueves, número 1964. 2015

Ricard Soler, l’humor sorprenent. Lluís Solà i Dachs. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

Romeu ho recorda tot. Fernando Granda. Diari de Girona. 2012

Romeu. Ambidextre i multiexpert. Lluís Solà i Dachs. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

Si los curas y frailes supieran. Antología de la caricatura anticlerical per Jaume Capdevila. Tardor de 2010. . . 2010

Tha. Vocació absoluta pel dibuix. Lluís Solà i Dachs. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

Tinta contra bales. Jaume Vidal. El Punt. 2011

Toni. Titellaire i humorista. Lluís Solà i Dachs. El Noticiero Universal, Barcelona. 1983

Una exposición repasa la historia del cómic. Jordi Manzanares. Diari de Terrassa. 2007

Una historia de ficció que supera la realitat. Xavier Castillón, Núria Santiago. Presència. 1992

Vives. Una estética underground en l’humor comercial. Lluís Solà i Dachs. Dibuixants d’ara. Hoja del Lunes, Barcelona. 1983

Xots, com quan era petit. Lluís Solà i Dachs. Noticiero Universal, Barcelona. 1983

Yo dibujante de comics. Adolfo Usero. Comix Internacional, número 13. 1981

Bibliografia:

Iranzo-Carrra, Maria. El Papus (1973-1987). Contrapoder informativo en la Transición española. . Universitat Jaume I, Universitat Pompeu Fabra, Universidad Autónoma de Barcelona. València. 2023

Ivà (guió), Giménez, Carlos (guió i dibuixos). España Una, Grande y Libre. . Nuevas Ediciones Debolsillo. Barcelona. 2013

Ivà Giménez, Carlos. Todo Barrio. . Nuevas Ediciones Debolsillo. Barcelona. 2011

Vázquez. Lo peor de Vázquez. . Ediciones Glénat. Barcelona. 2010

Sánchez, Ángel. Óscar, el humor de la calle. . Ediciones El Jueves. Barcelona. 2008

Tosas Fuentes, Ramón; Giménez, Carlos. ¡Cagontó! El gran libro de Ivà. . Ediciones El Jueves. Barcelona. 2003

VV.AA.. El Papus 1973-1983. ¡Trese año de censura!. . Universidad Autónoma de Barcelona. Barcelona. 1990

El Papus

Aquell diabló negre, obès, lleig i somrient, que mostrava la seva espectacular dentadura a la portada del número 1 ja era un símptoma de les dentegades crítiques que donaria la revista. Era la mascota (creada per Joan Barjau) d’ El Papus, la “revista satírica y neurasténica” que marcaria un punt i a part en l’humor gràfic crític a Espanya. El Papus va aparèixer en 20 d’octubre de 1973 inspirada, per un costat per l’èxit d’una altra revista satírica, Barrabás, concentrada en els esports i, per un altre, en la filosofia mordaç de publicacions franceses com Hara-Kiri i Charlie Hebdo i alguns dels seus autors de referència com Wolinski o Reiser. El Papus es va posar en marxa comandat per la mateixa editorial i equip directiu de Barrabás (Elf Ediciones, Xavier de Echarri, Óscar i Ivà), amb una tirada de 100.000 exemplars, fins que, a partir del número 45 (1974), la capçalera va passar a ser editada per Ediciones Amaika. El Papus és història viva de la Transició democràtica espanyola, un referent tant pel seu contingut periodístic com per la contundència de la seva crítica social, cultural i política del país durant els anys setanta i vuitanta. Espanya es transformava a ulls vista molt ràpidament i El Papus exercia de notari d’aquells canvis. Provocadora, destripadora i càustica, la revista arremetia contra l’església, els polítics, el cinema, la televisió i els costums de l’època en una barreja entre crítica costumista i social. En el seu si es van donar cita periodistes i humoristes joves d’una generació que agafava el toro per les banyes per denunciar les misèries del país. El Papus també va introduir des del principi l’element eròtic en el seu contingut, present tant a les seves portades, tires, acudits i historietes com en la famosa secció La Papunovela, una foto-novela de tints paròdics. el seu esperit demolidor i iconoclasta li va costar vàries sancions administratives, suspensions temporals i prop de 200 judicis.

el 20 de setembre de 1977 la redacció d’El Papus va patir un salvatge atemptat amb bomba reivindicat pel grup d’extrema dreta  La Triple A, que li va costar la vida a Juan Peñalver, el porter de la finca, i va produir ferides a disset col·laboradors del setmanari. Com a resposta, setanta-tres editorials es van unir per publicar el llibre Solidaridad con El Papus, en el que van col·laborar més de 100 periodistes, guionistes, dibuixants i humoristes. Aquest atemptat va ser analitzat en el documental c El Papus, anatomía de un atentado, dirigit per David Fernández de Castro l’any 2010. El Papus va guanyar el Premi a la Millor Revista Internacional al Saló del Còmic de Lucca (Itàlia) l’any 1978. Va ser la revista satírica més important dels anys setanta, i un referent per futures capçaleres humorístiques.

El 1981, Ediciones Amaika va publicar Colección El Papus: deu llibres recopilant material de col·laboradors de la revista com Killian, Ventura i Nieto, Adolfo Usero, Joma, Óscar, Ja, Ivà, Gin, Manel Ferrer o Vázquez. El 1984 alguns dels col·laboradors d’El Papus van fundar la revista El Pupas, publicada per Ediciones Cumbre, i el 1985 El Pulpo, també editada per Cumbre (entre les dues no es van publicar més de tretze números). L’any 2013, a la web www.elpapus.es, es va publicar un número especial en homenatge al 40 aniversari de la revista amb textos, fotografies, acudits i historietes noves i d’altres reeditades per l’ocasió.

Principals col·laboradors: Antonio Franco, Joan de Sagarra, Maruja Torres, Carlos Giménez, Gin, Ivà, Ja, L’Avi, Óscar, García Lorente, Vives, Fer, Manel Ferrer, Ventura y Nieto, Rafael Ramos, Vázquez, Antonio Bigatá, Ramón Berenguer, Román Hazo, Rogerlio Molina, Ernesto Molina, Sebastián Bragado, Pigasus, Cristina Cachs, Jaume Figueras, Claudio Montaña, Julián Guardiola, Marcel Berges, Sergio, Jordi Molins, Alberto, Enric Sopera, A. Tiro, Francesc Arroyo, Ramoncín, Sniff (Joan Barjau), Soc, Ludovico, Esparbé, Oli, Tom, Joma, Mordillo, Kalondi, Alfonso López, Adolfo Usero, Tha, Pierino Llobet, Vallés.

Principals sèries: La Papunovela (varis), Sor Anguttia de la Crus (Ja), Padesito Milagro (Ja), Flims, Penículas (varis), El cine de mi barrio (Ivà i Óscar) Desde el gallinero con dolor (Óscar i Ivà), Tres Rombos (varis), Todo es posible (varis), Plató TV (variis), Tele Shock (Joan de Sagarra), Telekoñas (varis), Barrio (Carlos Giménez), Encuesta Papus (Ja), España Una, Grande y Libre (Ivà i Carlos Giménez), Etarki and Jatch (L’Avi), Vidas paralelas (Ja), Don Cornelio Ladilla y su señora María (Vázquez com a Sappo), Papu estufió allí (Ja), Robin & Sonia (Vázquez com a Sappo), Romansero del tonto (Vázquez com a Sappo), Dirección General de Cultura Papuslar (Orgasmo de Rotterdam), Por la filos (Ramoncín), Sin tapujos (Juan Manuel Sánchez Gordillo).

Compartir