Ricard Soler

Va néixer al barri de Sants de Barcelona, barri amb el qual s’ha sentit identificat tota la vida. La primera feina que va trobar va ser a l'Editorial Bruguera, però no per dibuixar sinó per fer de compaginador i de muntador. En aquesta feina s'hi va estar set anys, i li va servir per refermar la seva vocació pel dibuix. Però, com que a Bruguera no va aconseguir publicar, un bon dia va agafar els dibuixos que havia fet i se'n va anar a la redacció de TBO, on va tenir l'agradable sorpresa de veure com se li quedaven un dibuix i el publicaven. Era l'any 1970, i aquest fet li va donar confiança per seguir la seva peregrinació pels despatxos de les editorials. Va aconseguir publicar en revistes del gènere de terror com Pànico, Terror Gráfico o Escorpión, però no va ser fins que va connectar amb el renascut Patufet que va tornar a publicar de manera continuada durant els darrers dos anys de la publicació (1971-73).

Després de dibuixar uns contes troquelats i unes historietes que els nens havien d'omplir de colors, el 1975 va connectar amb el grup Butifarra. Aquest grup feia una revista amb el mateix nom, una publicació absolutament autogestionada fins a l'extrem que els mateixos col·laboradors la plegaven manualment i fins i tot la repartien. En van sortir 15 números amb dibuixos de Soler.

El 1977 es va encarregar de la part gràfica de les revistes Pronto i Vale, en les què hi publicava acudits, passatemps i il·lustracions. L'any següent va dibuixar, per a Alemanya, unes historietes basades en personatges de pel·lícules de dibuixos on sortia la parella Fix & Foxie.

L’any 1982 va connectar amb l’editorial Amaika i va publicar a El Papus, amb guions de Lluís Recasens (L’Avi), una secció titulada Gallinero de la historia i a Hara Kiri una altra publicació d'aquesta editorial, la història d'una parella que viu en una perpètua frustració, Nacho & Isabel. A Balalaika hi va publicar acudits i a El Puro historietes. L’any 1988 també va publicar unes “històries” de diversos pobles en còmic, de les quals en va fer més de 50. Juntament amb L’Avi va seguir il·lustrant històries de diversos pobles i entitats de Catalunya fins l’any 2007.

Al bisetmanal manresà Regió 7 també hi van aparèixer dibuixos seus durant l'any 1995, i també dibuixava catàlegs per a exposicions.

El seu tipus d'humor és insospitat i insòlit ja que es basa en la creació de situacions normals i corrents que en un moment donat, per alteració imprevista d'un dels seus elements, prenen un caire sorprenent. El dibuix de Soler, influït indiscutiblement pels il·lustradors estrangers, és ben acabat, de línies tancades i detallista dintre d'una certa simplicitat. Tot i que en alguns moments conserva el regust de la historieta infantil que l'autor va conrear durant tant de temps, no és menys cert que la majoria de les vegades els seus originals són d'un estil que segueix la línia de bona part dels dibuixants actuals. Va treballar en publicitat i en animació. Des dels anys vuitanta ha col·laborat intensament amb el guionista Lluís Recasens per fer historietes llargues, i de les seves mans han sortit molts dels àlbums dedicats a la historia de diverses poblacions de Catalunya.

Publicacions: Amaniaco, A Tope, Balalaika, Bichos,  Butifarra, Cul de Sac, D.D.T., El Cuervo, El Papus, El Punt – Avui, El Puro, Escorpión, Hara-Kiri, Kaña, La Judia Verde, Lib, Mortadelo, Pánico, Patufet, Pronto, Pulgarcito, Regió 7, Sport, T.B.O., Terror Gráfico, Tio Vivo,  Vale.

Sèries: Superhome (Patufet, 1973), El gallinero de la historia (El Papus, 1982), Trompetilla (Bichos, 1986), El safareig (Avui, 1992), Fix &  Foxie (Alemanya, 1978), Nacho & Isabel (Hara Kiri).