Ricardo

Ricardo va néixer a Xile i es va traslladar de molt jove a viure a Espanya (1969). Entre els autors que reconeix com els seus referents cita a clàssics americans com Burne Hogarth, Harold Foster o Alex Raymond. L’any 1976 va començar a publicar de manera professional historietes a la col·lecció de fascicles eròtics Muerde, editats per José Luis "Chiqui" de la Fuente. En aquesta època va començar a col·laborar en agències de publicitat realitzant il·lustracions. El 1978 va crear la sèrie Tío Óscar per a la revista infantil Piñón, amb guions de Flasco. El 1981 es va traslladar a Miami, on va seguir treballant en publicitat i realitzant il·lustracions per als periòdics Miami News i Miami Herald. Vivint encara als Estats Units, va crear la sèrie d'historietes Goomer per a El Pequeño País juntament amb el seu amic Nacho (José Ignacio Moreno Cuñat), que feia els guions. La sèrie, basada en les aventures d'un terrícola gandul que viatja a un planeta llunyà, va gaudir d'un ampli reconeixement popular. Instal·lat a Madrid, va començar la seva col·laboració al nou diari El Mundo del siglo XXI. Ricardo i Nacho es van responsabilitzar de l'acudit diari al diari. Amb el pas dels anys, Nacho, cansat de la pressió diària, va abandonar els guions (2001). Ricardo es va plantejar en aquest moment deixar l'acudit d'actualitat ja que, segons comenta, no li agraden ni els polítics ni les seves actuacions. Va ser precisament per aquest motiu que dibuixants amics el van convèncer que era la persona ideal per seguir a El Mundo del siglo XXI, que havia reduit el seu nom a El Mundo, amb les seves vinyetes dedicades a la política.
L'autor considerava important el contacte amb els periodistes de la redacció. Un cop llegida la premsa del dia, passava a la tarda per la secció d'Opinió del diari per veure els temes candents que sortirien en l'edició de l'endemà. Disposant del rerefons d'aquestes notícies, començava a treballar la seva vinyeta. L'autor veu el seu treball com un altre punt de vista diferent de la notícia periodística més seca i punyent, el concep com una opinió amb una visió menys dramàtica de la realitat. A les seves vinyetes són fonamentals els personatges, però té cura d'una manera especial de l'escenari. El context, l'ambient en què es desenvolupa l'acudit, l'ajuda a completar el sentit de la vinyeta. Ricardo entén l'humor com una teràpia diària necessària per a les persones, tot i que pensa que els seus dibuixos moltes vegades tendeixen més a promoure més aviat una reflexió que el riure.
En el camp de l'humor gràfic expressa la seva admiració per Mingote, Forges, Gallego y Rey i Don Wright, un dibuixant nord-americà que ha distribuit els seus dibuixos a través de sindicats com el Tribune Media Services.
El dibuixant és conegut per compaginar la seva feina en el món de l’humor amb les seves il·lustracions, per  ales què utilitza la tècnica del scratchboard (raspat d’un suport de color negre). Per a aquest tipus de treball utilitza abundant documentació fotogràfica amb l'objectiu de donar el màxim de realisme en els detalls. Els seus dibuixos de temàtica animal són àmpliament reconeguts en l'àmbit nacional i internacional.
El 1999 es va realitzar Goomer, una adaptació a llargmetratge d'animació de la historieta del mateix nom. La pel·lícula va ser dirigida per José Luis Feito i Carlos Varela i va obtenir el Goya a la Millor Pel·lícula d'Animació. En 2006 va participar en el documental Artesans de l'humor, un DVD dirigit per David Orelles i produït per Paz Producciones a Torrejón de Ardoz (Madrid).
Ricardo es mostra orgullós de les seves il·lustracions i és un defensor a ultrança de la independència de les seves idees i opinions en el moment de dibuixar les seves vinyetes diàries. És un autor fonamental en el panorama de l'humor gràfic espanyol actual per la seva habilitat com a dibuixant i per les seves visions punxants i lúcides sobre la realitat política del país. Pel seu treball ha obtingut un gran reconeixement en forma de premis, tant en l'àmbit nacional com l’internacional. El 2011 li va ser concedit el Premi Internacional d'Humor Gat Perich, juntament amb Romeu.

Publicacions: El Acordeón, El Jueves, El Loro Verde, El Mundo, El Pequeño País, Miami News, Miami Herald, Perfiles, Piñón.

Sèries: Goomer (El Pequeño País, 1988), Tío Óscar (Pinón, 1978).