Reiser

Reiser va ser un dels humoristes gràfics francesos més destacats i controvertits. Va publicar les seves primeres caricatures el 1959 a La Gazette de Nectar, una revista interna de la cadena de vins Nicolas. Poc després, sota el pseudònim Jiem, va realitzar il·lustracions per a Blagues, Les Cordées i Le Baladin de Paris.

Juntament amb Georges Bernier, François Cavanna i Fred (Frédéric Othon Théodore Aristidès) el 1960 va fundar la revista Hara-Kiri, una publicació satírica caracteritzada pel seu cinisme, que va ser prohibida diverses vegades i que el 1980 va tenir una versió espanyola publicada per Amaika, la mateixa editorial que aleshores publicava El Papus. A Amaika, Hara-Kiri tenia continguts més obertament eròtics dels que tenien cabuda a El Papus. L’humor iconoclasta de Reiser i el seu grafisme característic van encaixar perfectament tant en aquesta capçalera, de periodicitat mensual, com en la seva versió setmanal, Hara-Kiri Hebdo, llançada el 1969. Durant una de les prohibicions d’Hara-Kiri, el 1966, Reiser va llançar un únic número de la seva pròpia revista, Am Stram Gram, publicada per Éditions du Square, i es va incorporar a Pilote com a guionista, on fins el 1972 va col·laborar amb Ramón Monzón, Nikita Mandryka, Bob de Groot, Jean-Claude Méxières, Mic Delinx, Henri Dufranne, Cabu, Gotlib, Jean Chakir, Roger Bussemey, Patrice Ricord, Claude Poppé, Jean Pouzet i Alexis. També va escriure diverses pàgines d’acudits dibuixades per Dubouillon per a Tintin. El 1968 va col·laborar amb les publicacions Enragé i Action, que lluitaven contra la tendència dretana i el conservadurisme del govern francès d’aquell moment.

El 1970, unes al·lusions a l’ex-president Charles de Gaulle que van ser considerades ofensives van motivar la suspensió d’Hara-Kiri per part del govern francès, i aleshores Reiser va passar a publicar les seves caricatures a Charlie Hebdo i a altres capçaleres com Arts, Noir et Blanc, La Vie du Rail, Week-End, Paris Match, Le Journal du Dimanche, Elle, Le Monde Libertaire, Actuel i Le Monde. El periodista Delfeil de Ton el va portar al diari Le Nouvel Observateur el 1981, i poc després es va unir a la revista L’Écho des Savanes, per a la qual, juntament amb l’humorista Coluche (Michel Gérard Joseph Colucci), va crear la sèrie Les Sales Blagues, que Philippe Vuillemin continuaria a partir de 1983, quan Reiser va morir de càncer a l’edat de 42 anys.

Des del 1966, l’obra de Reiser ha estat recollida en diversos àlbums d’editors francesos com Éditions du Square i Albin Michel, entre els quals s’hi inclouen títols com Ils sont Moches, La famille Oboulot en vacances, Les oreilles rouges, La vie au grand air i Vive les femmes, alguns dels quals s’han adaptat al cinema.

A Espanya, la seva obra s’ha pogut veure en publicacions tan diverses com Din Dan (2ª època), Nacional Show, Totem, HaraKiri / Hara-Kiri, El Víbora, Totem el Comix o Cachondeo a tope / Humor a tope, així com en àlbums editats per Anagrama, Nueva Frontera, Ediciones La Cúpula, Norma Editorial i Ediciones El Jueves.

L’estil i la contundència de Reiser com a humorista gràfic va tenir una gran influència en dibuixants catalans com Perich, Ja, Ivà i Òscar.

Publicacions: Balalaika, Cachondeo a tope / Humor a tope, Din Dan (2ª època), El Víbora, HaraKiri / Hara-Kiri, Métal Hurlant, Nacional Show, Pilote, Totem.