El Triangle

El 29 de gener de 1990 va aparèixer el primer número del setmanari en català El Triangle: 12 pàgines; portada i contraportada a dues tintes (negre i verd) i interior en blanc i negre; mides, 39 x 29 cm.; preu, 200 pessetes; redacció ubicada a Barcelona. Estava impulsat pel periodista Jaume Reixach, que en va assumir la direcció i, al cap de pocs números, també les tasques d’editor. La publicació, amb predomini del text sobre la il·lustració, s’autodefinia com a “setmanari d’informació” (actualment s’autodenomina “setmanari d’investigació i anàlisi”), però des dels seus inicis es va especialitzar en treure a la llum casos de corrupció i d’abús de poder, en consonància amb els propòsits expressats a l’editorial de la seva primera portada: “El que volem per EL TRIANGLE és que sigui la publicació on pugueu trobar la denúncia més sagnant del poder establert i de la seva força bruta, en defensa de l’home del carrer i de la conservació de la natura com a principal patrimoni de l’espècie humana”.

La coalició política Convergència i Unió ha estat sempre el principal subjecte passiu de les denúncies de la publicació. Així, al número 2 del 5 de febrer de 1990, sota el titular Com es finança Convergència, s’hi deia: “La querella presentada per Jaime Sentís contra Artur Suqué, president de Casinos de Catalunya, per la seva suposada desviació de 2.086 milions de pessetes cap a diversos fins, entre els quals una part a dos homes lligats a l’aparell financer de CDC, ha posat al descobert part de la xarxa financera, paral·lela a l’oficial, d’aquest partit”. I, al número 4 del 19 de febrer de 1990, sota el titular Tràfic d’influències a la catalana i a la vista i una fotografia del cartell d’una obra immobiliària realitzada per l’empresa pública Adigsa a Vic on es detallava que l’arquitecta responsable n’era Marta Pujol Ferrusola, es comentava: “En uns temps en que el tràfic d’influències està present a tots els mitjans de comunicació, la filla més gran de la nissaga del president Pujol no ha volgut quedar-se enrere. Marta Pujol i Ferrusola (...) és filla del president de la Generalitat i Adigsa és una empresa de la Generalitat. I la Pujol treballa per Adigsa. Agafeu la cosa? Doncs no només passa a Vic”. Alhora, en aquest mateix número 4, s’esmentava que “Jordi Pujol i Ferrusola, nom i cognoms que, com tothom sap en aquest país, corresponen als del fill del President de la Generalitat actual Jordi Pujol i Soley i la seva esposa Marta Ferrusola i Lladós, (...) està posat en algunes operacions (...) no massa clares”.

Entre els responsables dels textos hi han figurat Jaume Reixach, Carles Suqué, Amèlia Cabedo, Laura Cortada, Gerard Faus, Juli Bescompte, Antoni González, Xavier García i Josep Codina, tot i que sovint els escrits han aparegut signats amb pseudònims humorístics com Sisenfada Niamés, Baltasar Porcioles o Pompeu Fraga.

Alguns dels artistes gràfics que han dibuixat per a les pàgines del setmanari han estat Jaume Perich, Joan Josep Guillén, Toni Batllori, Manuel Puyal, Josep Maria Rius Joma, Xavier Cáliz, Ermengol Tolsà, Lluís Recasens (L’Avi), Azagra, Jaume Capdevila (Kap), Miquel Ferreres, Josep Antoni Fernández (Fer), Manolito Rastaman, Alfons Moliné, Ramón Boldú, Pierino, Josep Manuel Álvarez (Napi), Minoves, Néstor, Soler, Xavi, Farruqo, Ant, Quel, Willy, Tres, Elchicotriste, Dani Saus i Franchu.

A partir de 2013 El Triangle va entrar en crisi financera i va haver d’acomiadar treballadors. Actualment es distribueix en un número de quioscs limitat als territoris catalanoparlants, i disposa d’edició a Internet.

Principals col·laboradors: Jaume Perich, Joan Josep Guillén, Toni Batllori, Manuel Puyal, Josep Maria Rius Joma, Xavier Cáliz, Ermengol Tolsà, Lluís Recasens L’Avi, Azagra, Jaume Capdevila Kap, Miquel Ferreres, Josep Antoni Fernández Fer, Manolito Rastaman, Alfons Moliné, Ramón Boldú, Pierino, Josep Manuel Álvarez Napi, Minoves, Néstor, Soler, Xavi, Farruqo, Ant, Quel, Willy, Tres, Elchicotriste, Dani Saus, Franchu.