Ferreres

Ferreres es considera un dibuixant, no vol que el descriguin com a ninotaire. Diu que treballa a casa seva com un frare i que, d'aquesta manera, es diverteix molt i s'ho passa molt bé.

Miquel Ferreres és un dels millors caricaturistes catalans actuals, que no busca només que el lector rigui amb els seus dibuixos sinó que, a més, hi trobi algun missatge. És un dibuixant que sap combinar modernitat i classicisme (rebutja el retolador i encara fa servir plomí i tinta xinesa). En moltes de les figures dels seus personatges hi reflecteix els trets més característics dels seus amics i els situa al bell mig de l'acció.

Ferreres diu que va heretar l'afició pel dibuix de la seva mare i l'esperit crític del seu pare. De jove va estudiar grafisme i va anar a l'Escola Llotja de Barcelona. L’any 1975 ja dibuixava al diari El Correo Catalán i, com que els seus dibuixos i caricatures hi destacaven, molt aviat li van sortir feines a diversos mitjans. Ha col·laborat amb diaris com l'Avui, El País o l'edició en català del Diari de Barcelona, amb revistes d'humor en català com els efímers El Drall (1988) i Amb potes rosses o en castellà com El Papus o El Jueves. També ha col·laborat amb setmanaris d’informació en català com la valenciana El Temps i la barcelonina El Triangle.

L’any 1989 va fitxar per La Vanguardia, diari on s'hi va estar durant vuit anys fins que va passar a El Periódico de Catalunya, on encara continua. Ell mateix ha explicat que va prendre la decisió de deixar La Vanguardia en bona part perquè el diari del Comte de Godó li censurava segons quins temes i, concretament, alguns dibuixos crítics amb certs personatges.

També ha intervingut en televisió, per exemple a Televisió Espanyola on va col·laborar en el programa Tribunal Popular, i ha fet dibuixos publicitaris. A més, ha pronunciat conferències, ha fet cartells (com el de la Festa Major de 2002 de Terrassa) i ha rebut diversos premis, entre ells el Ciutat de Barcelona, que li va atorgar l’Ajuntament de la ciutat l’any 1996 “per la seva línia d'opinió gràfica independent, inconformista i divertida, on es combina el domini de la caricatura i de la composició amb l'enginy”. El 2003 va rebre el Prermi Gat Perich, que li van atorgar a Llançà els seus companys de professió, i el mateix any també va rebre el Premi Junceda. També hem de destacar l'agudesa d'alguna de les seves frases com la que diu: “A Moscou o a Corea l'exèrcit desfila per acollonir els de fora. Aquí desfilen per acollonir els de dins”.

Publicacions: Avui, Atado y bien atado, Diari de Barcelona, Econòmics, El Be Negre amb potes rosses, El Correo Catalàn, El Drall, El País, El Pulpo, El Pupas del Mundo, El Periódico de Catalunya, El Jueves, El Papus, El Temps,  El Triangle,  La Vanguardia, Siesta.