El Drall

Imprès per Polycrom (carrer Tànger 49, Barcelona) el dia 14 de novembre de 1988, va sortir a Barcelona un setmanari que portava el títol d’El Drall i que pretenia inscriure’s en la línia de sàtira política que havia marcat de El Be Negre d'abans de la guerra.

El Drall exercitava una crítica sense concessions al govern de Jordi Pujol, al seu partit i als seus membres, però també a molts altres personatges i institucions com el papa Wojtila, el ministre Solchaga, l'escriptor Terenci Moix i un llarg etcètera. El mes de març de 1988 ja havia sortit un número de prova que es preguntava “Què dimonis sóm? Una nació, una vegueria, un principat sense príncep?” i, fent-ne sàtira política, s'apuntava que el President Jordi Pujol contestava “Som una província”  al Diari Oficial de la Generalitat que portava el subtítol “Catalunya: 1000 anys i 1 setmana” ja que estaven en plena celebració del Mil·lenari.

El primer editorial del mes de novembre ja el titulaven Borbón y cuenta nueva, jugant amb el nom de la casa reial que regnava a Espanya. L'escrit anava acompanyat dels Goigs en llaor de Felip V, un poema anònim recollit per Joaquim Marco en què es deixava com un drap al fundador de la dinastia borbònica a Espanya, Felip V. La publicació tenia diverses seccions, inspirades gairebé totes en l'esperit del ja esmentat El Be Negre, com Correu-hi tots, Gent del parc, El caganer d'or, Les pilotes del Drall, Bona Llufa, La Santa Escena, Teves i meves, L'hora dels adéus i Drallas, que jugava amb el nom de la publicació i amb el de la sèrie televisiva Dallas que en aquells moments estava en el seu nivell de màxima popularitat.

El Drall tenia una mena de logo o de mascota que era un ninot amb barret. Les pàgines centrals estaven dedicades a inserir-hi anuncis que escarnien els anuncis oficials de les administracions. El mateix passava amb els noms dels directors, que anaven canviant a cada número: Lluís Prenahecha, J.Solé-Sura, Martí Justet, etc. També oferia exclusives amb títols cridaners com “Jordi Pujol no és Jordi Pujol, és un doble” i fins i tot van insinuar que CiU volia censurar i boicotejar la venda de la revista. El cert és que aquesta no va poder resistir més de 14 números a la segona època malgrat els molts noms il·lustres amb què va comptar durant la seva curta existència, entre ells Nazario, Puyal, Jordi Bibià, Uts, Joan Boix, Azagra, Maria Rosselló i Ramon Barnils, el periodista que havia escrit el primer editorial.

Principals col·laboradors: Azagra, Baiget, Barnils, Jordi Bibià, Borbón, Boix, Ferreres, Moix, Nazario, Onoro, Rosselló, Puyal, Toni Batllori, Uts.

Principals sèries: Drallas (Quim Soler, Jordi Bibià).