Ermengol

Nom real: Francisco Armengol Tolsà Badía

Naixement: 1958.

Defunció: Canals (Córdoba, Argentina) .

País:

Enllaços: Escola Ermengol,

Articles:

Ermengol. Joan Pieras. 1997-2006 La Massana Còmic Andorra, Comú de La Massana. 2006

Bibliografia:

Ermengol. A cop d'humor (o no). . Editorial Fonoll. Juneda (Lleida). 2019

VV.AA.. Any de consulta. . Efadós. El Papiol, Barcelona. 2014

VV.AA.. Any de sobres. Recull de vinyetes. . Efadós. El Papiol, Barcelona. 2013

VV.AA.. Fins als Borbons!. . Angle Editorial. Barcelona. 2013

Ermengol. Via Ermengol. . Pagès Editors. Lleida. 2013

Ermengol. Bombones. . Espai Cavallers. Lleida. 2010

Ermengol. Lactographies, Ob Stare. . Tegueste. Santa Cruz de Tenerife. 2009

Ermengol. Kayart. . Espai Cavallers. Lleida. 2007

Ermengol. RIP. . Editorial Milenio. Lleida. 2005

Claramunt, M. Àngels (texto) y Ermengol (ilustración). Delits d’infant. . Pagès Editors. Lleida. 2004

Ermengol (director). Historia del Humor Gráfico en América Latina. . Editorial Milenio. Lleida. 2001-2008

Ermengol. Ermen Show. . Diari Segre. Lleida. 1999

Ermengol. Ermengolarium. . Editorial Milenio. Lleida. 1999

Ermengol. Sense filtre. . Diari d’Andorra. Andorra la Vella. 1998

VV AA. Cambio el polvo por brillo. . Virus Editorial. Barcelona. 1993

Ermengol. Ermengolari, 4 volúmenes. . Virgili & Pagès, Prensa Leridana y Pagès Editors. Lleida. 1989-1994

Ermengol. Sin palabras. . Ribera y Rius. Alcoletge, Lleida. 1989

Marsellés, Àngels y Escolà, Joan (textos) y Ermengol (ilustraciones). Calendari evolutiu. . Lleida. Ajuntament de Lleida. 1987

Ermengol. ¡Qué monos!. . Dilagro. Lleida. 1986

Ermengol

Ermengol va néixer a Argentina, però bona part de la seva trajectòria artística i vital està lligada a Catalunya, la terra on van néixer els seus pares. Tot i que mai ha abandonat la seva relació amb el país on va néixer, Ermengol és molt més que un humorista gràfic lligat a Catalunya (a Lleida, més concretament), doncs aquest ninotaire, d’un humor social i polític molt esmolat, no només ha desenvolupat pràcticament tota la seva obra en el seu país d’acollida, sinó que a més s’ha integrat d’una manera extraordinària. Entre d’altres coses, és membre fundador del Centro Latinoamericano de Lleida i de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de la mateixa ciutat, i s’ha convertit en una de les alma mater d’Humoralia, una associació cultural lleidatana dedicada a promocionar l’humor en totes les seves vessants (concursos, exposicions, biennals, etc.). El 2012 també va fundar l’escola de dibuix Ermengol a Lleida, dedicada a la ensenyança del còmic, la caricatura i la il·lustració satírica.

Ermengol va iniciar la seva carrera a Argentina, mostrant el seu grafisme estilitzat i el seu humor crític en revistes com Hortensia, Usted, El Norte, El más rosarino o El pulso. El 1985 es va traslladar a Lleida, on viu des de llavors, potenciant la seva vena crítica a diaris i revistes locals com Parlem-ne, Callejón, La paeria, Aixa o el diari Segre, on va publicar un acudit diari durant prop de 23 anys. Com dèiem, però, la seva relació amb Argentina va seguir molt viva: a més de dirigir la col·lecció de llibres teòrics Historia del Humor Gráfico en América Latina (Editorial Milenio), va continuar col·laborant en revistes argentines com La Piztola, Bron Kit o El Garrotazo. Els seus acudits al diari Segre s’han recollit en diversos volums.

Ha col·laborat i col·labora en diverses publicacions espanyoles (Playboy, Angelitos Negros, Cavall Fort, El Batracio Amarillo o El Triangle), i actualment el seu humor directe y que sempre posa el dit a la llaga apareix al diari lleidatà La mañana. També va ser fundador, juntament amb altres companys de la vinyeta, de la revista satírica lleidatana La Quera: Lo corc de Ponent (2012-2013).

Ermengol també és il·lustrador, caricaturista, gestor cultural i artista d’instal·lacions, i ha exposat de manera individual a països com Espanya, Andorra, França, Portugal, Croàcia, Cuba, Brasil o Costa Rica. El seu projecte Kayart (2007), composat per quinze canoes reals convertides en peces escultòriques, també s’ha pogut veure a diversos països. Bombones (2010), un altre dels seus projectes escultoris particulars, va guanyar el premi HERA a la fira Drap-Art de Barcelona. El 1993 va rebre el prestigiós premi Mingote, concedit pel diari ABC.

Publicacions: Aixa, Angelitos Negros, Ara Lleida, Atado y bien atado, Barragán, Bron Kit, Callejón, Cavall Fort, Delirópolis, Diari d’Andorra, El Batracio Amarillo, El Garrotazo, El Jueves, El más rosarino, El Norte, El Periódico de Catalunya, El Pulso, El Triangle, Hortensia, La Confidencial, La Mañana, La Paeria, La Piztola, La Quera, Parlem-ne, Playboy, Segre, Sport, Usted

 
Compartir