El Tatano

Cavall Fort va néixer l’any 1961 amb el ferm propòsit d’esdevenir un instrument per difondre la llengua catalana en un moment en què, perseguida pel règim del General Franco, estava esborrada dels mitjans de comunicació i del sistema educatiu. En temps extremadament difícils, Cavall Fort va ser una veritable escola de català, i ho va aconseguir creant una revista moderna i innovadora que combinava articles de divulgació i relats amb la feina de magnífics il·lustradors. A més, va apostar per promocionar ninotaires del país i importar el bo i millor del potent còmic franco-belga. El resultat va ser una publicació de molt alta qualitat que va arrelar tan intensament en la societat civil que, quan les circumstàncies culturals i polítiques van canviar, va saber adaptar-se als nous temps aconseguint sobreviure fins a l’actualitat. Avui en dia continua sent una revista d’altíssim nivell.

Cavall Fort sempre ha estat una publicació adreçada als lectors joves, a partir de 9 o 10 anys, que s’ha enfrontat al repte permanent de tenir un públic amb data de caducitat que, quan arriba a una determinada edat, busca nous productes. Ara bé, a principis dels anys noranta la direcció de la revista es va adonar que hi havia un sector de públic per conquerir: aquell anterior a la lectura de Cavall Fort. Així va néixer l’any 1990 El Tatano, un suplement bimensual de la revista mare adreçat a les nenes i nens a partir de 4 o 5 anys que comencen a fer les primeres passes en la lectoescriptura i en la descoberta del món que els envolta. L’any 2005 la revista va esdevenir independent i des de llavors surt al mercat un cop al mes.

El projecte El Tatano tenia un il·lustre precedent: l’any 1922, la gran En Patufet, convertida ja en una revista no només juvenil sinó gairebé familiar, va veure que hi havia un mercat verge per explorar, l’infantil, i així va néixer Virolet, una revista d’historietes per a la mainada que es va mantenir al mercat durant nou anys (i que va ser després substituïda per Esquitx) i on hi van col·laborar els millors dibuixants de la generació d’abans de la guerra com Junceda, Cornet, Serra Massana, Anglada o Moreno, entre d’altres.

El Tatano ha estat, des del primer moment, una revista amb un sòlid pòsit pedagògic que s’ha sabut combinar amb una gran capacitat per estimular i engrescar els joves lectors. L’empremta de Teresa Duran com a col·laboradora habitual i de Mercè Canela, directora de Cavall fort des de 1998, es nota en la gènesi de la proposta, i el cert és que han sabut crear sèries perfectament adequades pel públic de la revista i una publicació on el tractament gràfic ha tingut una capacitat seductora inqüestionable. Entre els dibuixants cal destacar la presència d’una nova generació d’il·lustradors i d’historietistes, en l’actualitat ja plenament consolidats, com Cristina Losantos, Francesc Rovira o Jordi Viladoms, així com la capacitat de rescatar una figura clàssica del còmic dels anys vuitanta com Scaramuix.

Principals col·laboradors: Marta Balaguer, Mercè Canela, Teresa Duran, Albert Jané, Cristina Losantos, Anna Mongay, Francesc Rovira, Scaramuix, Jordi Viladoms.

Principals sèries: En Fermí i la Valentina (Joan Scaramuix), En Mitós, Mixu Mixu  (Rosa Muxí, Christian Inaraja), En Pere sense por (T. Duran, Viladoms), La Rita Pinyada (Marta Balaguer, Cristina Losantos), Rut i Piu (Anna Mongay).