Guillén

Tot i que va néixer a Extremadura, des dels 18 mesos fins als 20 anys va viure a Manlleu (Osona, província de Barcelona) i allà es va formar, tant físicament com ideològica. Guillén (Juanjo pels amics) va començar l'aprenentatge en el món de la comunicació als 12 anys al teatre del Patronat de Formació Municipal de Manlleu. El 1967 va arribar a Barcelona i va començar a organitzar unes tardes populars a la Cova del Drac que li van permetre conèixer molta gent, entre ells Àngel Casas, amb els textos del qual va fer unes tires que es titulaven Cómic Actualidad al diari Tele/eXprés. De seguida va passar a fer caricatura, i d'aquí al dibuix polític només hi ha un pas així que va començar a publicar a Por favor i a Muchas gracias (1974-78) i a la gironina Presència (1975). L'any següent va dibuixar al fugaç setmanari Arreu i va començar a col·laborar a Treball fins al 1981.

Es va interessar pels fotomuntatges, publicant-ne al setmanari madrileny La Calle i al suplement dominical de Mundo Diario. Les seves creacions tenen un munt d'elements de lectura i cal observar-les detingudament per fer-se càrrec de tot allò que vol transmetre. En aquest aspecte, són molt importants la composició, els elements que la integren i els colors (si n’hi ha).

A principis de 1980 va dibuixar per a la secció de llibres de La Vanguardia, per al dominical d’El Periódico i per a la revista Triunfo. El 1980 va fer acudits sota el títol genèric de Katalònia al setmanari català El Món. Per aquests dibuixos i els de La Vanguardia va rebre el premi Ciutat de Barcelona de Periodisme el 1983. L'any següent va il·lustrar els llibres El Globo i El Carnaval i el 1997 va fer el catàleg “Guía de Ilustradores” que edita la Asociación Amigos del Libro Infantil y Juvenil.

Paral·lelament a la seva activitat de dibuixant, Guillén en desenvolupa una altra amb èxit: l'escenografia. És professor de caracterització i de taller de màscares a l’Institut del Teatre i ha dirigit i muntat diversos espectacles molt reconeguts.

Guillén es considera més dibuixant satíric que no pas humorístic i diu que li agradaria entroncar amb la tradició artística i il·lustradora de finals del segle XIX i de començaments del XX, amb gent com la que feia Cu-Cut! o els alemanys que dibuixaven a Simplicissimus. En els seus dibuixos persegueix l'expressionisme i, més que la rialla, espera el somriure de complicitat o bé la picada d'ull de qui ha entès l’al·lusió subtil. Les línies dures i enèrgiques dels seus originals diu que són conseqüència de treballar amb plomí perquè li costa acostumar-se als retoladors i no li agraden els estris moderns. Guillén és tot un clàssic.

Publicacions: Arreu, El cocodrilo Leopoldo, El Món, El Periódico de Catalunya, L’infantil/Tretzevents, La Calle, La Vanguardia, Muchas gracias, Mundo Diario, Oriflama, Por Favor, Presència, Tele/exprés, Treball, Triunfo.

Sèries: Cómic Actualidat (Tele/exprés, 1969), Katalonia (El Món, 1980).