Romeu

És fill de pare català i de mare francesa, nascut al carrer de Balmes de Barcelona, tocant al cèntric carrer Pelai. El seu pare era fabricant de cinteria i participava en una empresa del ram de l’aigua. En Carles, que en nèixer va tenir la sort de sortir ambidextre, va estudiar a Can Culapi i anava a passar els estius a Caldetes i al poble que més li agrada de tots, El Port de la Selva. L’any 1964 va fer la decoració d’un bar a canvi de consumicions gratuïtes i, segons les seves paraules, va iniciar un rosari d’oficis que el portarien a ser una mica expert en una colla de temes com el pessebrisme, la instal·lació de calefaccions de gas, el muntatge de rètols lluminosos, la decoració de corones de morts i fins i tot la falsificació de capitells romànics. També va fer de negre d’un escultor, d’ajudant de bus, de bomber, de cambrer, de dissenyador de joies  i de moltes altres coses. Però la seva vocació era el dibuix, i va fer algunes exposicions en diferents establiments fins que va aconseguir publicar la seva primera historieta (sense cobrar) a la revista Nueva Dimensión l’any 1971.

Era molt amic de Tom, un altre dibuixant. Junts es van fer càrrec de la direcció artística dels primers quaranta números de la revista Mata Ratos (1975). Sota la seva direcció van fer valdre la crítica d’actualitat per davant de la temàtica eròtica. En aquesta darrera vessant, Romeu ja havia publicat, el 1973, el primer pit imprès de la postguerra, fet que li va representar un judici per obscenitat. Això el va marcar, i des de llavors seria citat als jutjats més de cent vegades i processat més de vint. Aquests processos li van donar popularitat i van ajudar a consolidar la seva carrera.

Ha col·laborat a Fotogramas, Bocaccio, El Papus, Diario de Barcelona, Por Favor, Charlie Mensual, Star, Muchas gracias, Siesta, Intervíu, Opinión, El Jueves (del qual n’és un dels fundadors), Reporter, Play Boy, Penthouse, Triunfo i Histeria. També ha publicat a El País, ha fet llibres de dibuixos com Los hijos de su madre (1976) o Hijos sin padre (1978) i ha il·lustrat el Libro Rojo del Cole o La familia que se odia unida permanece unida (1979) així com les novel·les Como fabricar un best-seller o Mi amigo el champán (1981). Miguelito o Historias de Miguelito és una serie que es va publicar al diari El País i en les seves publicacions annexes des de l′any 1976 fins el 2009. El protagonista, un noi amb un humor sarcàstic i que sempre mantenia una visió de la realitat des d’un punt de vista d′esquerres, va tenir molt d’èxit entre el public lector. Col·laborava també amb revistes de temàtica molt diversa com Muy Interesante i Comunidad Escolar. També va fer de guionista per als programes de TV3 Tres i l’astròleg i Filiprim, que conduïa Josep Maria Bachs.

El desembre de 2008 va tenir problemes amb El País per una vinyeta antsemita i l’any 2009, pel mateix motiu, en va tornar a tenir. Això va motivar algunes queixes per part de la comunitat jueva que van provocar el seu cessament en el diari.

L’any 2015 va traduir el número 1.178 de la revista francesa Charlie Hebdo, després que aquesta patís un atemptat.

Publicacions: Bocaccio, Boy, Charlie Mensual, Diario de Barcelona, El Jueves, Fotogramas, Histeria, Interviu, El País, El Papus, Mata Ratos, Muchas gracias, Muy Inrteresante, Nueva Dimensión, Opinión Penthouse, Play, Por Favor, Reporter, Siesta, Star, Titanic

Sèries: Miguelito