Adolfo Usero

L’Adolfo Usero va patir una infància dura en temps de postguerra. Va estar a les llars d'Auxilio Social, una institució creada pel franquisme per a les vídues i els orfes de la guerra. Allà hi va conèixer el que seria posteriorment el gran dibuixant Carlos Giménez. Va començar fent aparadors i era, en paraules de Manuel García, “un Usero bohemio y tierno que deambulaba por Madrid entre el hambre por alimento y el Metro por dormitorio”. Va començar a publicar dibuixos a la revista Triunfo i va fer alguns treballs per a agències de publicitat. L'any 1964 va dibuixar sense firma les vinyetes que il·lustraven el llibre El Arte de la Historieta de Juan Antonio de la Iglesia. Els anys seixanta van ser una època de frenètica activitat per a Selecciones Ilustradas, l’agència artística de l’editor Josep Toutain, que treballava per a diversos països europeus. Així doncs, l’any 1963 Usero va col·laborar amb l'editor Toutain i va fer dibuixos destinats a revistes estrangeres. La qualitat i el preu que oferia per les seves historietes i il·lustracions eren molt ben valorats per aquestes revistes.

L’any 1967 Usero es va traslladar a Barcelona, on va seguir dibuixant històries bèl·liques i de l'oest americà. Va compartir una caseta a La Floresta (prop del nucli urbà de Sant Cugat del Vallès) amb d’altres companys dibuixants. La caseta estava prop d’on vivia en Josep Toutain. Aquesta mena de comuna, personal i professional, estava formada per en Carlos Giménez, en Ramón Torrents, l’Esteban Maroto, en Luis García, en Suso Peña i el mateix Usero, i en els cercles de la historieta era coneguda amb el nom de “Grup de La Floresta”. L’Usero va col·laborar en el còmic de l’Esteban Maroto 5 x Infinito, una obra molt influent en el còmic de ciència ficció de l’època. Posteriorment va col·laborar també amb Carlos Giménez a Delta 99.

L’any 1972 va publicar a Bruguera Roldán sin miedo, una sèrie d’historietes creada pel guionista Víctor Mora, i va il·lustrar episodis de Félix, el amigo de los animales a Gran Pulgarcito. El 1974 va dibuixar per a la revista francesa Pif i també per a revistes dels Estats Units per a l’editorial Warren com Vampirella o Creepy, signant Adolfo Abellán.

En aquests anys Usero va treballar també per a l’agència Bardon Art de Barcelona, enfocada al mercat britànic, i per a l’agencia de José Ortega, que produïa material per al mercat alemany. Ja a finals dels anys setanta i començaments dels anys vuitanta va viure l’anomenat boom del còmic per a adults, amb la conseqüent proliferació d’un munt de revistes adreçades a aquest públic.

Va començar a col·laborar a la revista satírica El Papus. De fet, estava present el 20 de setembre del 1977, quan hi va haver un atemptat amb bomba a la redacció. El 1981 va col·laborar a la revista Cimoc i l'any següent a Rambla, de la qual en va ser co-propietari juntament amb en Josep Maria Beà, i on va publicar Maese Espada i, en col·laboració amb Luis García, Las raíces de la guerra de Argelia. Mentrestant, seguia fent dibuixos per a Bruguera i per al renovat TBO d’Ediciones B.

L’any 1990 va publicar a Cimoc, amb guió d’Antoni Guiral, un relat titulat Salvaje. Posteriorment es va dedicar principalment a les pel·lícules d'animació (storyboards) i a treballs publicitaris.

Publicacions: Butifarra, Cimoc, Creepy (USA), El Cuervo, El Jueves, El Papus, Delta 99, DDT, Drácula, Grandes Aventuras Juveniles, Gran Pulgarcito, H Dios O, La Calle, Macabro, Rambla, Romeo (UK), Roy Tifer (Germany), Pigg Gadget (France), S.O.S., TBO (B), Trinca, Trocha, Troya, Vaillant (France), Vampirella (USA), Vick (France), Xanadú

Sèries: Cinco, por infinito (Delta 99, 1968), Delta 99 (Delta 99, 1969), Felix, el amigo de los animales (Gran Pulgarcito, 1970), Draco, el Pastor (Trinca, 1971), Aventuras en la Selva (Trinca, 1971), Roldán sin miedo (DDT, 1972), Tequila Bang contra el Club Tenax (La Calle, 1977), Dossiers (El Papus, 1978), Dossiers Misterio (Vilán, 1981), Maese Espada (Rambla, 1982), Argelia (Rambla, 1983), Tele TBO (TBO, 1988), Salvaje (Cimoc, 1990)