Gran Pulgarcito

Tot i que a tots els números de la revista hi figura Jorge Gubern Ribalta com a director, el veritable responsable d’aquest setmanari, en el seu concepte i disseny, va ser l’aleshores tècnic de l’editorial de Bruguera Jordi Bayona, que volia fer una revista que seguís el model de la francesa Pilote.

Successora de Bravo (Editorial Bruguera, 1968), Gran Pulgarcito va aglutinar l’experiència d’aquella incorporant algunes de les seves millors sèries, principalment les d’origen franco-belga. Al mateix temps afegia l’experiència dels grans humoristes de l’editorial amb sèries de nova creació com Don Polillo, La abuelita Paz y Feliciano (Vázquez); els acudits de Conti (Contigrafías): La Panda i Pepe Barrena (Segura) i Flash, el fotógrafo i Manolón, conductor de camión (Raf), a més de les renovades històries de Mortadelo y Filemón d’Ibáñez. En aquest darrer cas, però, amb relats llargs que setmanalment incorporaven l’etern “Continuará”, i sent el principi d’una de les seves aventures més reeixides, El sulfato atómico, en la què la parella de protagonistes que treballa per l’agència T.I.A. es troben per primer cop amb personatges com el Superintendente Vicente i el Profesor Bacterio. També hi trobem noves aventures de Topolino, el último héroe de Figueras, d’Anacleto, agente secreto de Vázquez, i de Campeonio de Raf.

Del material que Bruguera havia adquirit a l’editorial francesa Dargaud, Gran Pulgarcito va incorporar grans sèries com El califa Harun el Pussah (Goscinny i Tabary), i les que ja havia publicat a la revista Bravo: Michel Tanguy (Charlier i Uderzo), Aquiles Talón (Greg) i El Teniente Blueberry (Charlier i Gir), a més d’Astérix (Goscinny i Uderzo) i d’altres que publicava de forma esporàdica com Fidelio (Fred) o Submerian (Lob i Pichard). També va permetre la presència més o menys irregular o escadusseres d’autors com Gotlib, Reiser, Pouzet o Pichard i d’autors espanyols afincats a França com José Bielsa o Florenci Clavé.

La revista es completava amb notícies juvenils de música, acudits, entreteniments, seccions temàtiques i alguna pàgina publicitària. L’aposta de l’editorial per Gran Pulgarcito era òbvia: un format més gran que l’habitual, un disseny més proper al format de la revista Pilote i un contingut d’historietes tant humorístiques com d’aventura. Tot això va configurar una revista competitiva i avançada a les seves competidores, posant a l’abast dels lectors un material de qualitat.

A partir del número 18 i fins el 43, i durant alguns números esporàdics, va aparèixer la secció Museo de la Historieta on es publicaven mostres de diferents sèries històriques de l’editorial. El responsable d’aquesta secció va ser en Jordi Bayona. Posteriorment van aparèixer reedicions de sèries humorístiques com La vida adormilada de Morfeo Pérez (Conti) o Sisebuto, detective astuto (Jorge).

L’any 1970 la revista va patir un punt d’inflexió quan van començar a aparèixer altres sèries com El Chipirón y su tripulación (Figueras) o Polvorilla y Castorín (Cassarel i Torregrosa), a més d’algunes d’origen britànic tot i que dibuixades per autors espanyols com Joe Marmota, el vago de Minnesota, Cuervo loco, pica pero pica poco o Urtanín (totes dibuixades per Gin), i reedicions de sèries d’altres revistes de la casa. També s’incorporarien durant un temps col·laboracions d’Oski a les pàgines d’acudits, Oskirinas.

Així van arribar al nº 72, moment en què es van produir canvis importants en el contingut i format de la capçalera. El nombre de pàgines va passar de 40 a 32, encara que totes a color. La revista va passar a denominar-se Félix. El amigo de los animales i Gran Pulgarcito passava a ser el subtítol. El contingut també va canviar substancialment en ser el seu reclam principal ja que ara el protagonista era el biòleg Rodríguez de la Fuente a causa de la popularitat que va obtenir amb els seus programes de televisió, mitjà que progressivament anava ocupant l'oci del ciutadà espanyol de l'època. La portada, des d’aquest número, també estaria dedicada a Félix Rodríguez de la Fuente a tota plana. Aquestes historietes eren dibuixades pel Jesús Durán, l’Adolfo Usero, el Leandro Blasco i el Jesús Penya amb textos d’Enrique Sánchez Pascual. Les historietes del Félix Rodríguez de la Fuente ja s’havien iniciat l’octubre de 1969 en una altra revista, Gaceta Junior, editada per UNISA.

De les grans sèries en van quedar Astèrix, El Teniente Blueberry o Mortadelo y Filemón, desapareixent les reedicions, mentre les pàgines d’acudits van quedar reduïdes. Pel que fa a les altres sèries, van aparèixer amb més o menys regularitat Pepe Barrena, La abuelita Paz, Flash, Aquiles Talón i, sobretot, Manolón, conductor de camión. En aquesta època també va aparèixer la sèrie de l’Andreu Martín i Castillo Tapón y Dalilo.

Malgrat haver estat una revista d’una qualitat inqüestionable, aquests canvis van provocar una greu caiguda de les vendes i Bruguera va decidir discontinuar-la, tot transferint bona part del seu contingut a la que seria la seva nova i reeixida aposta editorial: la revista Mortadelo.

Principals col·laboradors: Alonso, Balcells, José Bielsa, Castillo, Florenci Clavé, Conti, Jesús Durán, Fabián, Alfons Figueras, Ibáñez, Oli, Peña, Raf, Ricardo, Segura, Torregrosa, Adolfo Usero, Vázquez Fred, Gir, Gotlib, Greg, Jean Claude Mézières, Georges Pichard, Tabary, Uderzo, José Antonio Vidal Sales, Jean Michael Charlier, Jacques Lob, René Goscinny.

Principals sèries: Aquiles Talón (Greg), Astérix (Goscinny i Uderzo), Campeonio (Raf), Contigrafías (Conti), Don Alirón y la ciencia ficción (Conti), Don Polillo (Vázquez), El califa Harun el Pussah (Goscinny i Tabary), El Chipirón y su tripulación (Alfons Figueras), El teniente Blueberry (Charlier i Giraud), Feliciano (Vázquez), Flash, el fotógrafo (Raf), Gran Fauna (Enrique Sánchez Pascual i Leandro Blasco), La abuelita Paz (Vázquez), La Panda (Segura), Manolón, conductor de camión (Raf), Michel Tanguy (Charlier i Uderzo), Mortadelo y Filemón (Ibáñez), Pepe Barrena (Segura), Regalín (Castillo), Roby (Alfons Figueras), Safari en África (Enrique Sánchez, Alonso, Balcells, Durán, Peña i Usero), Sam (Fabián Rodríguez), Tapón y Dalilo (Andreu Martín, guió i Castillo), Topolino, el último héroe (Alfons Figueras).