Oli

Va debutar com a humorista gràfic l’any 1956 a la revista Don José i poc després va col·laborar a La Codorniz. Amb el seu germà Ricardo Oliván es va incorporar a l’Editorial Bruguera com a col·laborador en vàries de les seves revistes. A més, va treballar per a mercats estrangers (principalment països nordics) per mitjà de l’agència d’aquesta editorial, Creaciones Editoriales. També va publicar els seus acudits a la primera etapa fundacional de Tío Vivo el 1957, impulsada per cinc autors díscols de Bruguera (Cifré, Conti, Escobar, Giner i Peñarroya).

Oli, que va destacar pels seus acudits gràfics, va col·laborar habitualment a la premsa diària barcelonesa des dels anys cinquanta fins als noranta en diaris i publicacions com La Vanguardia, El Correo Catalán, El Noticiero Universal o Solidaridad Nacional, a més de diverses revistes satíriques. A Solidaridad Nacional, amb el col·lectiu Olipetur (format per Oli, Perich i Turnes), va crear una pàgina antològica d’humor nacional.

Tenia un estil molt net i precís, sense elements superflus; el seu dibuix concretava plenament la idea dels seus acudits, fent servir un llenguatge universal i un estil que podriem situar entre l’absurd i el surrealisme, i que li van donar accés a tot tipus de revistes internacionals. Els seus dibuios també van aparèixer recopilats en obres monogràfiques d’entre les que cal esmentar Contamos con los dedos (1972) i Tablao Nasional (1992).

Publicacions: Aftonbladet, Barrabás, Can Can, Dagens Nyheter, Die-Elt, Die Zeit, La Codorniz, El Correo Catalán, El DDT, El Jueves, El Papus, Esquire, Don José, El Campeón de las Historietas, Gran Pulgarcito, Hara Kiri, JAuJA, Konkret, La Vanguardia, Mata Ratos, Nacional Show, Punch, Quick, Solidaridad Nacional, Spontan, Strong, Superlópez, The Time, Titanic.

Sèries: Majareto (1962), Oligrafías (1969), Los últimos de Villapiñas (con José García y Jan, 1977).