Mortadelo Gigante

Origen: 1974

Desaparició: 1977

Numeració: 18 números (es va començar a numerar a partir del número 7

Mides: 26 x 19 cm.

Format: Revista

Editor: Editorial Bruguera

Idioma: Castellà

País: Espanya

Enllaços: 13 Rue del Percebe, Tebeosfera, Wikipedia,

Articles:

Goscinny, el padre de "Asterix”. Fernando Lara. Triunfo, número 536. 1973

Bibliografia:

VV.AA.. Gran Catálogo de la Historieta. Inventario 2012. Catálogo de los tebeos en España. 1880-2012. . ACyT Ediciones. Sevilla. 2013

Guiral, Antoni. 100 años de Bruguera. De El Gato Negro a Ediciones B. . Ediciones B. Barcelona. 2010

Guiral, Antoni. Los tebeos de nuestra infancia: La Escuela Bruguera (1964-1986). Magnum ; 7. Ediciones El Jueves. Barcelona. 2007

Regueira, Tino. Guía visual de la Editorial Bruguera (1940-1986). . Glénat. Barcelona. 2005

Cuadrado, Jesús. Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000). 2 volúmenes. Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Madrid. 2001

Mortadelo Gigante

Una més de les revistes que van sorgir sota el paraigua dels personatges d’Ibáñez Mortadelo i Filemón. Un cop més, s’aprofitava material de l’editorial editat prèviament i es completava amb algunes noves històries de personatges ja coneguts com ara Sir Tim O’Theo, Superlópez o Topolino. La publicació d’històries realistes llargues i autoconclusives i les pagines habituals d’acudits completaven els sumaris. A la portada hi figuraven els personatges incombustibles de Mortadelo y Filemón, algunes d'elles dibuixades pel mateix Ibáñez. A les pàgines interiors normalment s'hi podien trobar historietes curtes apòcrifes de la sèrie. Les pàgines anaven sense firma, però en algunes s’hi veu el traç del dibuixant Martinez Osete.

També incorporava sèries foranes com Bob Morane, Michel Vailllant o Bernard Prince.

Al principi, la seva aparició es feia coincidir amb les temporades de primavera, estiu, Nadal o vacances, però posteriorment ja va anar sortint de forma més espaiada i irregular.

La revista va tenir dos directors, en Vicente Palomares fins al número 6 i a partir del 7 en Jordi Bayona.

Principals col·laboradores: Cerdán, Colomer, Conti, Enrich, Escobar, Nené Estivill, Alfons Figueras, García Lorente, Gabi, Adolfo García, Gin, Gosset, Ibáñez, Iñigo, Jan, Jiaser, Andreu Martín, Martz Schmidt, Oli, Peñarroya, Francisco Pérez Navarro, Raf, Jaume Ribera, Jaume Rovira, Ricardo, Rojas de la Cámara, Álex Salas, Segura, State Keto (Daniel Aparici Traver-Griñó), Tran, Vázquez, Montse Vives

Principals sèries: Agamenón (Nené Estivill), Anacleto, agente secreto (Vázquez), Angustio Vidal (Rojas de la Cámara), Aspirino y Colodión (Alfons Figueras), Bernard Prince (Greg i Hermann), Bob Morane (Vernes i William Vance), Carioco (Conti), Carpeto Veto (Gosset), Deliranta Rococó (Montse Vives i Martz Schmidt), Domingón (Gosset), Don Pío (Peñarroya), Doña Lío (Raf), Doña Tecla Bisturín, enfermera de postín (Raf), Doña Urraca (equip d’apòcrifs), El botones Sacarino (Ibáñez), El doctor Cataplasma (Martz Schmidt), El profesor Tragacanto y su classe, que es de espanto (Martz Schmidt), Facundo, da la vuelta al mundo (Gosset), La abuelita Paz (Vázquez), La familia Cebolleta (Vázquez o equip d’apòcrifs), La familia Trapisonda (Ibáñez), La terrible Fifí (Nené Estivill), Las hermanas Gilda (Vázquez), Los casos del inspector O’Jal (Vázquez), Los señores de Alcorcón y el holgazán de Pepón (Segura), Lucky Luke (Goscinny i Morris), Maff y Osso (Jiaser), Manolón, conductor de camión (Raf), Michel Vaillant (Jean Graton), Mortadelo y Filemón (Ibáñez i l’equip d’apòcrifs), Olegario (Raf), Pepe el “hincha” (Peñarroya), Petra, criada para todo (Escobar), Pitagorín (Peñarroya), Plurilópez (Montse Vives i Tran), Rigoberto Picaporte (Segura), Segis y Olivio, traperos de alivio (Jaume Rovira), Sherlock López (Gabi), Sir Tim O’Theo (Andreu Martín, Ron Clark, Raf i equip), Topolino (Alfons Figueras), Zipi y Zape (Escobar).

Compartir