Las hermanas Gilda

Autors: Vázquez.

País: Espanya

Origen: Revista Pulgarcito, nº 96 (Editorial Bruguera, Barcelona) , 1949

Desaparició: , 1972

Enllaços: El Arca de Noelio, Imagorama, La Ciberniz, Leer el Universo, Personajes de tebeo, Wikipèdia,

Entrevistes:

Historieta: Cara a cara con by Vázquez. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1978

Manuel Vázquez “Soy un humorista nato“. Tino Reguera. Krazy Comics, número 14. 1990

Articles:

Anacleto y las hermanas Gilda pierden a su padre. Enric Sió, Carlos Santamaria. El Mundo. 1995

Anacleto y las Hermanas Gilda pierden a su padre. También al Olimpo. Carles Santamaria, Enric Sió. El Mundo. 1995

Bruguera per dins. Conversa amb Miquel Pellicer, director editorial. Jordi Riera Pujal. humoristan.org. 2020

Bruguera por dentro. Conversación con Miquel Pellicer, director editorial. Jordi Riera Pujal. humoristan.org. 2020

Erase una vez... La literatura infantil a partir de los años 40. Ana Moix (Anna Maria Moix). Vindicación feminista, número 5, Barcelona. 1976

Les “tires”, a la postguerra espanyola. Terenci Moix. Tele/Estel, Barcelona. 1967

Bibliografia:

Vázquez, Manuel. Las hermanas Gilda. 60º aniversario. Súper Humor Clásicos, nº 8. Ediciones B. Barcelona. 2009

Moix, Terenci. Historia social del cómic. . Bruguera. Barcelona. 2007

Guiral, Antoni. Cuando los cómics se llamaban tebeos: La Escuela Bruguera (1945-1963). . Ediciones El Jueves. Barcelona. 2004

Vázquez de Parga, Salvador. Los comics del franquismo. . Editorial Planeta. Barcelona. 1980

Ramírez, Juan Antonio. La historieta cómica de postguerra. Colección Memoria y Comunicación. Cuadernos para el Diálogo. Madrid. 1975

Las hermanas Gilda

Sèrie sobre dues dones solteres, el mecanisme humorístic de la qual es basava en la relació entre dues persones frustrades (com eren considerades en aquella època les "solterones") amb caràcters oposats. La ingenuïtat i l'estat d'adolescència sentimental de l’Hermenegilda s'oposava a la desconfiança de la Leovigilda, oposició que era font de gags a ​​la sèrie. El Ministeri de l'Interior va exercir a partir de 1955 un control asfixiant del contingut de les publicacions infantils i juvenils, fet que va obligar a Vázquez a re-situar els seus personatges. Sense que aquests perdessin la seva essència, els arguments van començar a girar sobre situacions equívoques, provocant un major protagonisme de l’Hermenegilda a les historietes. Segurament per evitar un excés d'acidesa en la relació de les germanes Gilda, Vázquez va prendre partit per la candidesa, la capacitat per a la imaginació i la ingenuïtat de l'Hermenegilda, i va traslladar progressivament l'entorn urbà de les històries a un ambient bucòlic, ideal per a aquest personatge, sobretot a partir de les pàgines publicades durant la segona meitat dels anys seixanta. En contacte amb la natura, Vázquez va desenvolupar un humor surrealista en què l'eco tenia vida pròpia i els arbres una personalitat gràfica antropomòrfica, dotant la sèrie d'una atmosfera entre utòpica i fantàstica, amb una extraordinària capacitat per a la imaginació i l'entelèquia.

El 1967, encara ocupant espai propi a Pulgarcito, Las hermanas Gilda es va convertir en un dels reclams més grans de la tercera etapa de DDT, amb un Vázquez molt més solt i expressiu en el seu grafisme. A poc a poc, la irregularitat de l'autor en els lliuraments va provocar una major presència de pàgines de Las hermanas Gilda realitzades per un equip apòcrif de guionistes i dibuixants interins de Bruguera. De fet, l'estil d'altres autors com Blas Sanchís es va deixar notar en la sèrie des de principis dels anys seixanta. També es van reeditar les velles entregues del seu creador, reciclades i parcialment redibuixades per ser publicades de nou (les retallaven vinyeta a vinyeta per enganxar sobre un nou suport, refent les bafarades i els fons). Per aquesta raó, no és fàcil localitzar pàgines noves de Las hermanas Gilda a partir de 1972. Vázquez, a més, semblava més interessat en altres sèries.

Personatges

Hermenegilda
És l'antítesi de la seva germana: ingènua, bastant ignorant, fantasiosa i feliç, ansiosa per trobar nuvi, encara que és capaç d'apassionar-se per qualsevol detall.

Leovigilda
És una dona pràctica i austera, immisericorde amb la seva germana, a la qual censura i reprimeix constantment, bolcant en ella la seva evident frustració vital.

Compartir