Las hermanas Gilda

Sèrie sobre dues dones solteres, el mecanisme humorístic de la qual es basava en la relació entre dues persones frustrades (com eren considerades en aquella època les "solterones") amb caràcters oposats. La ingenuïtat i l'estat d'adolescència sentimental de l’Hermenegilda s'oposava a la desconfiança de la Leovigilda, oposició que era font de gags a ​​la sèrie. El Ministeri de l'Interior va exercir a partir de 1955 un control asfixiant del contingut de les publicacions infantils i juvenils, fet que va obligar a Vázquez a re-situar els seus personatges. Sense que aquests perdessin la seva essència, els arguments van començar a girar sobre situacions equívoques, provocant un major protagonisme de l’Hermenegilda a les historietes. Segurament per evitar un excés d'acidesa en la relació de les germanes Gilda, Vázquez va prendre partit per la candidesa, la capacitat per a la imaginació i la ingenuïtat de l'Hermenegilda, i va traslladar progressivament l'entorn urbà de les històries a un ambient bucòlic, ideal per a aquest personatge, sobretot a partir de les pàgines publicades durant la segona meitat dels anys seixanta. En contacte amb la natura, Vázquez va desenvolupar un humor surrealista en què l'eco tenia vida pròpia i els arbres una personalitat gràfica antropomòrfica, dotant la sèrie d'una atmosfera entre utòpica i fantàstica, amb una extraordinària capacitat per a la imaginació i l'entelèquia.

El 1967, encara ocupant espai propi a Pulgarcito, Las hermanas Gilda es va convertir en un dels reclams més grans de la tercera etapa de DDT, amb un Vázquez molt més solt i expressiu en el seu grafisme. A poc a poc, la irregularitat de l'autor en els lliuraments va provocar una major presència de pàgines de Las hermanas Gilda realitzades per un equip apòcrif de guionistes i dibuixants interins de Bruguera. De fet, l'estil d'altres autors com Blas Sanchís es va deixar notar en la sèrie des de principis dels anys seixanta. També es van reeditar les velles entregues del seu creador, reciclades i parcialment redibuixades per ser publicades de nou (les retallaven vinyeta a vinyeta per enganxar sobre un nou suport, refent les bafarades i els fons). Per aquesta raó, no és fàcil localitzar pàgines noves de Las hermanas Gilda a partir de 1972. Vázquez, a més, semblava més interessat en altres sèries.

Personatges

Hermenegilda
És l'antítesi de la seva germana: ingènua, bastant ignorant, fantasiosa i feliç, ansiosa per trobar nuvi, encara que és capaç d'apassionar-se per qualsevol detall.

Leovigilda
És una dona pràctica i austera, immisericorde amb la seva germana, a la qual censura i reprimeix constantment, bolcant en ella la seva evident frustració vital.