Las aventuras de Eustaquio Morcillón y Babali

L’Eustaquio Morcillón és un caçador blanc ventrut que porta al cap un característic salacot i que viu les seves rocambolesques aventures a l’Àfrica subsahariana amb l’ajuda d’un natiu negre innocent, servicial i bastant poruc anomenat Babali (tot i que en algunes edicions de recopilació recents s’ha accentuat la darrera vocal i s’ha transformat en Babalí). Durant les seves caceres, en Morcillón sovint recorre a procediments una mica estranys i complicats que, malgrat algun contratemps inesperat, acostumen a resoldre’s amb èxit.

La primera historieta de la sèrie on el protagonista apareix identificat amb aquest nom porta per títol “Eustaquio Morcillón quiere cazar un par de monos vivos”, que es va publicar al quadern Historias cómicas de TBO, aparegut l’abril del 1946 i que fou el número 28 dels que integren l’etapa sense numerar de la revista. No obstant això, uns mesos abans, a la portada de Páginas amenas de TBO (número 22 d’aquesta etapa, d’octubre del 1945), es va incloure una historieta anomenada “La cola elástica y defensiva” on el personatge principal, de qui no es coneix el nom, s’assembla extraordinàriament a l’Eustaquio Morcillón.

Aquestes dues historietes van ser signades per Benejam, l’únic dibuixant que va treballar a la sèrie amb guions, al principi, de Joaquim Buïgas, editor i director de TBO. Després de la seva mort l’any 1963, Carles Bech va agafar el relleu, de la mateixa manera que ho va fer amb La familia Ulises. Però Las aventuras de Eustaquio Morcillón, que van ocupar normalment la pàgina 13, només es va perllongar fins el 1967, dos anys abans que Benejam abandonés el dibuix definitivament. Tot i així, moltes d’aquelles historietes es van reeditar amb posterioritat, fins i tot en diverses ocasions. Al nou TBO que Ediciones B va publicar entre 1988 i 1998 van aparèixer, juntament amb moltes reedicions de la sèrie, diverses portades noves signades per Segura.

L’ambientació de la sèrie en terres africanes esdevenia quelcom inusual a TBO, publicació on sempre abundaven molt més els paisatges urbans. Es tractava d’una paròdia suau de la figura del caçador blanc que apareixia a moltes novel·les, pel·lícules i historietes d’aventures de les últimes dècades del segle XIX i primeres del XX, com Allan Quatermain, Jungle Jim o Congo Bill. Però al ventrut Eustaquio Morcillón (que físicament s’assembla a Ulises Higueruelo, el patriarca de La familia Ulises), tot i que és un bon tirador, li manca la presencia i l’heroïcitat dels seus models. Per això recorre a procediments estranys i complicats per capturar les seves preses, a vegades amb més èxit que d’altres. Compta sempre amb l’ajuda d’en Babali, un jove africà tan servicial com poruc, que amb prou feines parla la llengua del seu amo.

L’humor ingenu que dominava la sèrie treia importància als plantejaments en què es basava, que avui es considerarien políticament incorrectes però que a l’època eren àmpliament compartits per una societat on no es qüestionava el colonialisme. A l’absència de consciència ecològica (freqüentment, el protagonista es proposés caçar animals vius amb destinació al circ o al zoològic) s’unia una concepció dels natius africans com éssers ingenus necessitats de la tutela de l’home blanc.

Personatges

Babali
És un nadiu africà que treballa per Eustaquio Morcillón. Vesteix únicament uns pantalons vermells. És tan innocent i servicial com poruc. La seva peculiar manera de parlar revela no només un coneixement limitat de l'idioma del seu amo sinó també la relació de subordinació que manté respecte a ell i la resta d'homes blancs.

Eustaquio Morcillón
Caçador professional. A jutjar pel seu nom és espanyol, però està assentat a l'Àfrica subsahariana. Vesteix roba de campanya i salacot. La seva ventruda figura sembla fer honor al seu cognom. Excel·lent tirador, però sovint duu a terme a procediments inusuals per capturar les seves preses.