Bruguelandia

Quan els anys vuitanta començaven a marcar el declivi inexorable de Bruguera, l’editorial va desenvolupar una política força caòtica per intentar fer reflotar l’empresa. Aquesta política es caracteritzava per la voluntat de treure al mercat nous productes que tenien la intenció de recuperar el favor del públic. Entre les múltiples revistes que van sortir aquests anys destaca Bruguelandia, un intent seriós de reivindicar el patrimoni de Bruguera i destacar la seva transcendència a la història dels tebeos al nostre país.

La revista barrejava sèries clàssiques de la factoria, incorporant nous capítols o recuperant pàgines del seu monumental fons editorial, amb sèries d’aparició més recent com Neronius, Plurilópez o El mini rey, i les adornava amb l’estranya incorporació de còmics procedents de les adaptacions al món de les vinyetes dels personatges de dibuixos animats de Hanna Barbera (Los Picapiedra, Don Gato, El oso Yogui o Huckleberry Hound). La revista no hauria passat de ser un nou popurri dels molts que Bruguera va treure al mercat durant aquests anys de no ser per la secció Comic Story, escrita i coordinada per Armando Matías Guiu.

A finals dels anys seixanta Jaume Perich ja havia desenvolupat una magnífica secció a DDT, El mundo de la historieta, on entrevistava els grans dibuixants de Bruguera. Aquest primer intent de reivindicar els autors de la casa el reprendria més de deu anys més tard a Bruguelandia Matías Guiu a la secció Comic Story. Corrien nous temps i ja no es parlava d’historietes, sinó que s’havia imposat de manera absoluta l’anglicisme “comic”. Eren anys de canvi, de reivindicació del mitjà, es prefigurava el boom del còmic espanyol, existia un aparell crític incipient i era imminent l’aparició de la Historia de los cómics de Toutain (que es publicaria un any més tard). Va ser en aquest context que va sorgir Bruguelandia i la secció esmentada. Potser va ser un intent desesperat, en un moment en què el gegant Bruguera començava a esfondrar-se, de recollir la memòria d’una sèrie d’autors de diverses generacions: per Comic Story hi van desfilar els mites del tebeo de la postguerra (Cifré, Peñarroya, Jorge, Escobar o Conti), les estrelles d’èxit dels anys seixanta i setanta (Vázquez, Ibáñez, Raf o Segura), les autores del còmic femení de renom (Trini Tinturé o Purita Campos), la new generation de la casa (March i Tran) i un ampli ventall d’autors, a més de guionistes, traductors i il·lustradors.

El conjunt va ser, afortunadament, heterogeni i divers, i oferia una visió de Bruguera des de dins a partir de l’experiència dels diversos artistes i la presentació i l’anàlisi de la seva obra. Va ser un intent força tardà, això és innegable, però va existir, i gràcies a això es va poder crear un arxiu de primera mà de l’editorial d’historietes més important del país poc abans de la seva desaparició definitiva l’any 1986.

Principals col·laboradores: Bosch Penalva, Purita Campos, Carrillo, Cifré, Conti, Cortiella, Cuyàs, Edmond, Escobar, Julio Fernández, Carlos Freixas, Ibáñez, Jorge, Joan March, Andreu Martín, Matías Guiu, Peñarroya, Rovira, Francisco Serrano, Segura, Schmidt, Raf, Trini Tinturé, Torregrosa, Tran, Vázquez, Vidal Sales, Julio Vivas, Montse Vives.

Principals sèries: Angelito  (Vázquez), Atasco-Star (Rafael Vaquer, Alfonso López), Carpanta (Escobar), Cubito (Dupa), Cucaracho (Fco. Serrano, Jiaser), Deliranta Rococó (Martz Schmidt), La familia Pepe, Las hermanas Gilda  (Vázquez), El minirey (March), Los Picapiedra (Hanna-Barbera), Manolón, conductor de camión (Raf), Mortadelo y Filemón (Ibáñez), Neronius (Armando Matías Guiu, Esegé), La Panda (Segura), Los señores de Alcorcón y el holgazán de Pepón (Segura), Plurilópez (José Luis Ballestín, Tran), La terrible Fifí, Sir Tim O’Theo (Raf), Zipi y Zape (Escobar).