Carpanta

Autors: Escobar.

País: Espanya

Origen: Revista Pulgarcito, nº 3 (2ª època) (Editorial Bruguera, Barcelona) , 1947

Desaparició: , 1993

Enllaços: El Kiosco de Dolan, La Ciberniz, Lady Filstrup (Auge y caída de Protasio), Lady Filstrup (Manduca. Crónica incompleta), Muerte a los conversos, Nou Diari, Rosas Page, Tebeosfera (Carpanta), Tebeosfera (No solo de hambre vive el hombre),

Entrevistes:

Alfons López. Entrevista a un dibuixant compromès. Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2021

Alfonso López. Entrevista a un dibujante comprometido. Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2021

Habla uno de los mitos de la historieta española, Escobar. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1976

Articles:

Actas de las Jornadas Científicas Animotion Days Barcelona 2014. Maria Pagès, Teresa Martínez, Rosa Rydahl, Rebecca Gil, Beatriz Hernández, Paloma G. Díaz, Carles Sora. Publicaciones Gredits. Bau, Centro Universitario de Diseño, Barcelona. 2015

Comic Barcelona escalfa motors. Jaume Vidal. El Punt Avui. 2019

Els personatges rebels de Josep Escobar. Jordi Manzanares. Diari de Terrassa. 2006

Entrevista a Víctor Mora. Antoni Guiral, Pepe Gálvez. . 1999

Erase una vez... La literatura infantil a partir de los años 40. Ana Moix (Anna Maria Moix). Vindicación feminista, número 5, Barcelona. 1976

Escobar. Un tastaolletes que no ho és. Lluís Solà i Dachs. Dibuixants d’ara. Hoja del Lunes, Barcelona. 1983

Fallece Josep Escobar, el dibujante que creó a Carpanta y a los hermanos Zipi y Zape. Redacció/Redacción. La Vanguardia. 1994

Humor català: Josep Escobar. JMC. Avui. 1976

Humor, arsenal. Ivan Pintor Iranzo. Culturas La Vanguardia. 2003

Josep Escobar entre Carpanta y Zipi i Zape. Àngel Quintana. Presència, número 595. 1983

Josep Escobar. L′èxit d’un ninotaire. Montserrat Vives. Jordi (Bruguera). 1979

Les “tires”, a la postguerra espanyola. Terenci Moix. Tele/Estel, Barcelona. 1967

Bibliografia:

Roca, Paco; Canyissà, Jordi. Carpanta 75 aniversario. . Bruguera. Barcelona. 2022

Guiral, Antoni; Soldevilla, Joan Manuel. El mundo de Escobar. . Ediciones B. Barcelona. 2008

Soldevilla, Joan Manuel. El pare de Carpanta i Zipi y Zape. Josep Escobar o la lluita contra el silenci. . Pagès Editors. Lleida. 2005

Guiral, Antoni. Cuando los cómics se llamaban tebeos: La Escuela Bruguera (1945-1963). . Ediciones El Jueves. Barcelona. 2004

Carpanta

Carpanta era un retrat de la fam de la postguerra brillantment plasmat en una historieta. La idea inicial va ser crear un personatge que fos l'antítesi de Pilón, el personatge menja-hamburgueses de la sèrie Popeye. Escobar, que va patir represàlies pel franquisme pel seu catalanisme i per la seva pertinença al bàndol perdedor de la Guerra Civil, va imprimir a Carpanta tota la seva "mala llet" per mostrar que a Espanya només podien menjar bé i escapar-se del racionament de l'època "els de sempre". Carpanta, el personatge del barret de palla, era un rodamón solitari que intentava utilitzar a cada pàgina el seu enginy i la seva picardia per poder endur-se alguna cosa a la boca. Rarament tenia èxit. La misèria humana dels rics, la mesquinesa dels transeünts i la desraó de l'actuació de la policia urbana retrataven perfectament el clima pessimista i decadent de la postguerra espanyola. No podem oblidar que el nivell de vida de la nostra societat l'any 1936 no es va tornar a assolir fins molts anys després de la fi de la Guerra Civil.

La sèrie va gaudir d'una enorme popularitat durant els anys quaranta i cinquanta per la qualitat dels seus plantejaments crítics i pel seu retrat ajustat de la paupèrrima realitat que tan bé coneixien els seus lectors. De fet, per aquella època es va fer cèlebre l'expressió "passa més gana que en Carpanta". A partir de 1955, amb noves lleis més restrictives sobre els continguts dels còmics, Escobar va haver de reduir el sentit crític de la sèrie. El boom econòmic dels anys seixanta va fer que la "fam de Carpanta" perdés sentit per a les noves generacions de lectors. Carpanta, amb gags més blancs i en un context social que havia canviat, ja no gaudia de l’interès que havia despertat en els seus primers anys de vida. La sèrie va anar perdent pes en les diverses revistes de Bruguera i, a partir de 1987, va ser recuperada en les publicacions d'Edicions B.

Personatges

Carpanta
Carpanta és un rodamón que va néixer sense nom en una historieta d’Escobar. Aquest home, sense ingressos coneguts, aviat va anar regularitzant dins la historieta la seva vestimenta fins arribar al cèlebre barret de palla, camisa de coll alt, corbatí, jaqueta i camisa de ratlles.

Protasio
Personatge que apareix esporàdicament a l’inici de la sèrie, anirà definint la seva personalitat amb el temps fins acabar sent el company de fatigues del protagonista.

Compartir