El doctor Cataplasma

El doctor Cataplasma és un personatge i una sèrie d’historietes humorístiques creada per Martz Schmidt el 1953 per a Pulgarcito. Va ser una de les primeres sèries fixes de l’autor, i també una de les més populars, fins al punt que va arribar a tenir la seva pròpia revista, Súper Cataplasma, que va aparèixer el 22 de maig de 1978 però només va sobreviure durant setze números.

La comicitat de la sèrie es basa, per una part, en el dibuix de Martz Schmidt, en la plasticitat dels personatges i en els seus contrasts físics, acompanyats del contrast entre les seves personalitats. El doctor és un home menut, de cabells i barba llargs i blancs, amb una aparença tan anacrònica com els seus pantalons de quadres i el seu jaqué. De fet, és un personatge que traspua antiguitat i oposició a la modernitat, i per això hi ha quelcom de medieval o d’alquímic en la seva visió de la medicina. Panchita, la seva minyona, és negra, molt corpulenta i rodanxona, i viu aferrada als petits detalls de la realitat. De vegades, Panchita es converteix en l’autèntica protagonista de la sèrie. Per altra banda, entre ells es reprodueixen les relacions amo-criat d’altres sèries, de manera que les circumstàncies econòmiques del primer són més aviat precàries. Així, per un costat, les reclamacions monetàries de Panchita són tan permanents com insatisfetes i, per l’altre, la minyona es comporta cada vegada més com un igual enlloc de com un subordinat.

Un personatge secundari de certa rellevància és la señora Millonetis, una dama adinerada de la que Cataplasma espera ajuda econòmica, motiu pel qual es doblega a tots els seus capricis.

Personatges

El doctor Cataplasma
Un metge insigne que mai ha vist reconeguts els seus mèrits, però malgrat això segueix exercint la medicina, cobrant, de vegades, en espècies pels seus serveis.

La señora Millonetis
Eixuta, aprensiva i capriciosa, és un personatge secundari que representa el client/pacient que cal conservar.

Panchita
La seva minyona, fidel i absolutament entregada… Bé, no del tot, perquè es queixa sovint de l’actitud del doctor, tot i que és evident que formen una parella indissoluble, amb uns vincles clarament fraternals.