Autors: Enrich.
País: Espanya
Origen: Tío Vivo (1ª época) , 13/06/1957
Desaparició: Tío Vivo (2ª época) , 30/01/1966
Enllaços: Lady Flistrup, Wikipedia,
Guiral, Antoni. Cuando los cómics se llamaban tebeos: La Escuela Bruguera (1945-1963). . Ediciones El Jueves. Barcelona. 2004
Ramírez, Juan Antonio. La historieta cómica de postguerra. Colección Memoria y Comunicación. Cuadernos para el Diálogo. Madrid. 1975
El caco Bonifacio va néixer al primer número de Tío Vivo, el setmanari creat per diversos dibuixants dissidents de Bruguera reunits sota el col·lectiu D.E.R. (Dibujantes Españoles Reunidos). Alguns anys abans, el seu creador, Enrich, havia ideat un altre personatge d'existència breu, El caco Delito (Chicolino, 1950), que es pot considerar un precedent d’El caco Bonifacio.
En els seus inicis, El caco Bonifacio era un acudit gràfic d'una sola vinyeta, però després va passar al format d'historieta d'una pàgina (durant un temps, va aparèixer en ambdós formats al mateix temps a Tío Vivo). El personatge titular s'integra en la línia d'antiherois pròpia de l’escola Bruguera: els seus intents de cometre robatoris o altres delictes solen acabar malament. Malgrat la seva condició de delinqüent, la seva destraleria i ingenuïtat el revelen com a personatge gentil i de bona fe (com podria suggerir el seu nom), i gairebé mai es mostra agressiu. Fins i tot se l'arriba a veure cometre alguna bona acció de tant en tant. Un personatge secundari habitual a les seves històries és Pancracio, un altre lladre més jove i més baixet que col·labora sovint amb ell com a còmplice o ajudant en els seus delictes fallits.
El caco Bonifacio va sobreviure a l'absorció de Tío Vivo per part de Bruguera, i es va mantenir a la revista fins el 1966, per reaparèixer esporàdicament en diverses publicacions de Bruguera en forma de reedicions. Als anys setanta Enrich va crear una altra sèrie protagonitzada per un lladregot per al mercat anglès, Ganzúo y Pesquisón, que Bruguera també va recuperar. El 2009 El caco Bonifacio va ser objecte d'un volum antològic dins de la col·lecció Clásicos del humor (RBA).
Bonifacio
El personatge principal. Duu la roba habitual d’un lladregot: gorra de visera, antifaç (que mai es treu) i un mocador al voltant del coll. Corpulent i dotat d'una papada enorme (que amb els anys s'anirà reduïnt en historietes posteriors), sempre apareix amb una cigarreta a la boca.
Pancracio
Col·lega i ajudant de Bonifacio en molts dels seus “cops”. Vesteix de manera semblant, però no duu antifaç. Més baixet i en apariència més novell que Bonifacio, tot i que de vegades demostra ser més hàbil que ell en les arts delictives.
