Tío Vivo (2ª època)

Origen: 1961

Desaparició: 1981

Numeració: Inclou, a més de 1.043 números (del 0 al 1.042), almanacs i números extraordinaris (Carnaval, Primavera, Estiu, Vadal i altres temes)

Mides: 26,5 x 18,5 cm

Format: Revista

Editor: Editorial Bruguera, Barcelona

Idioma: Castellà

País: Espanya

Periodicitat: Setmanal

Enllaços: Tebosfera, Wikipedia,

Entrevistes:

Historieta: Cara a cara con by Vázquez. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1978

Nené Estivill, creador de La terrible Fifí y Agamenón. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1989

Articles:

Enrich. Especialista en noies picardioses i vistents. Lluís Solà i Dachs. Dibuixants d’ara. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

Fallece Josep Escobar, el dibujante que creó a Carpanta y a los hermanos Zipi y Zape. Redacció/Redacción. La Vanguardia. 1994

García Lorente. De l’acudit a la caricatura passant per la historieta. Lluís Solà i Dachs. Dibuixants d’ara. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

Jaume Perich. 40 anys de Presència. Jordi Soler. Presència, Servei de gestió documental, Girona. 2005

L’editorial Bruguera. Xavier Romero. Diari de Girona. 2005

Oli “Enfrentarme con una cuartilla en blanco me produce, a veces, cierta angustia”.. Eliseo Albarran. Lecturas, número 1427. 1979

Pañella. Un bohemi cassolà, boig pel dibuix. Lluís Solà i Dachs. Dibuixants d’ara. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

Bibliografia:

Guiral, Antoni. Los tebeos de nuestra infancia: La Escuela Bruguera (1964-1986). Magnum ; 7. Ediciones El Jueves. Barcelona. 2007

Tío Vivo (2ª època)

Un any després de tancar la revista Tío Vivo de Crisol (editada per Bruguera als seus últims números), Bruguera va tornar a posar-la en marxa amb el mateix títol. Durant els seus primers vuit anys d’existència aquest nou Tío Vivo va mantenir una certa personalitat pròpia respecte a altres revistes infantils i juvenils de Bruguera, tot i que incorporava noves entregues de sèries originàries de Pulgarcito com Zipi y Zape, Don Pío o Mortadelo y Filemón, agencia de información. Durant aquesta etapa van destacar, per la seva qualitat i longevitat, sèries noves d’Ibáñez (13 rúe del Percebe, Don Pedrito, Rompetechos i Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio), Nené Estivill (Agamenón), Peñarroya (Pepe el “hincha”), Escobar (Don Óptimo), Vázquez (Angelito) o Gosset (Facundo da la vuelta al mundo i Hug, el troglodita). Amb el temps, Tío Vivo va perdre la seva personalitat pròpia, assemblant-se en els seus continguts a les altres capçaleres de Bruguera.

Principals col·laboradors: Bernet Toledano, Cerón, Conti, Escobar, Enrich, Nené Estivill, Alfons Figueras, Gosset, Ibáñez, Peñarroya, Pineda Bono, Raf, Sanchís, Martz Schmidt, Torá, Tran, Vázquez.

Principals sèries: Agamenón (Nené Estivill), Pepe, el “hincha” (Peñarroya), 13, rúe del Percebe (Ibáñez), Don Óptimo (Escobar), Facundo da la vuelta al mundo (Gosset), Angelito (Vázquez), Rompetechos (Ibáñez), Don Pedrito (Ibáñez), Hug, el troglodita (Gosset), Doña Lío Portapartes (Raf), Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio (Ibáñez), Anacleto, agente secreto (Vázquez).

Compartir