La panda

Autors: Andreu Martín. Segura.

País: Espanya

Origen: Gran Pulgarcito, nº 2 , 02/02/1969

Enllaços: Aloha Criticón, El rincón del Taradete, Tebeosfera, Wikipedia,

Bibliografia:

Martín, Andreu (g); Segura (d). La Panda. Colección Clásicos del Humor, nº 33. RBA. Barcelona. 2009

Guiral, Antoni. Los tebeos de nuestra infancia: La Escuela Bruguera (1964-1986). Magnum ; 7. Ediciones El Jueves. Barcelona. 2007

Segura Monje, Robert. Rigoberto Picaporte y compañía. Súper Humor Clásicos, nº 4. Ediciones B. Barcelona. 2007

Coll, Ramón. Robert Segura, dibuixant d'"altura". catálogo de una exposición. Ajuntament de Premiá de Mar (Barcelona). . 2005

Cuadrado, Jesús. Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000). 2 volúmenes. Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Madrid. 2001

La panda

Segura va realitzar un excel·lent treball com a dibuixant d’historietes amb aquesta saga que va aparèixer com a continuació de La alegre pandilla, sèrie creada pel mateix autor l’any 1963. Iniciada amb historietes curtes i completes d'una pàgina a Gran Pulgarcito, escrites pel propi Segura, a partir de 1970 es va transfigurar en una saga d'aventures llargues, aquesta vegada amb guions d'Andreu Martín, la qual cosa va afavorir una riquesa argumental i narrativa que va dotar a aquestes aventures d'un sentit de l'humor més dinàmic i descontrolat, surrealista en ocasions i sempre sorprenent i amè.

Posteriorment, a vegades amb guions escrits per l’Andreu Martín però gairebé sempre per en Segura, La Panda va retornar al seu format d'historieta curta, amb arguments en els quals abundaven les anècdotes lleugeres sobre el dia a dia d'aquesta colla d'adolescents.

El grup protagonista estava format a la manera clàssica (l’assenyat, el simpàtic, el golafre, el “guaperes”, la noia presumida i la intel·lectual), així, d'alguna manera, intentava representar tipologies psicològiques que contrastaven i donaven joc a les historietes. En essència,  La panda era una sèrie protagonitzada per adolescents i dirigida als adolescents de l'època.

Segura era un dibuixant molt efectiu a l'hora de confeccionar unes vinyetes dinàmiques i expressives en què ressaltava el tractament detallat dels escenaris.

Personatges

Antón
Un noi amb mala sort, víctima dels tràfecs de la colla, i, com el seu aspecte físic evidencia, el golafre del grup, alhora que, és clar, el més maldestre.

Dolly (anomenada Margaret en algunes ocasions)
Sembla tenir alguna cosa més que ocellets al cap, actuant en ocasions com el "cervell" de la colla.

Johnny
El que sembla tenir més sentit comú d’entre els membres de la colla, i també el més intel·ligent d’entre els nois.

Lupita
És una jove despreocupada, però sempre molt pendent de la seva aparença.

Músculos
Un jove limitat d’enteniment que es creu l'amo del món, potser per la important hisenda dels seus pares, i que camina sempre fanfarronejant i presumint davant les noies.

Polito o Poli
És un adolescent hiperactiu i bromista, el que més "marxa" té de tots.

Compartir