Alfonso Figueras
Alfonso Figueras

Nom real: Alfons Figueras i Fontanals

Pseudònims: Allan Dawn, Félix Domenech G., Le Veque, Loony,

Naixement: Vilanova i la Geltrú (Barcelona, Espanya) 15/10/1922.

Defunció: Barcelona (Espanya) 06/07/2009.

País: Espanya

Enllaços: La Vanguardia, Tebeosfera, Tebeosfera. Morir de risa no duele., Wikipedia,

Entrevistes:

Entrevista a Paco Baena, el impulsor del Museu del Còmic de Sant Cugat. Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2022

Entrevista a Paco Baena, l’impulsor del Museu del Còmic de Sant Cugat. Jordi Riera Pujal. Humoristan. 2022

Antonio Martín, entrevista. Redacción. Krazy Comics, Totem, Barcelona, número 2. 1989

Historieta: Cara a cara con by Vázquez. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1978

Entrevista con uno de los mejores historietistas del mundo en la historieta western, Jordi Buxadé. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1977

Un genio maldito, Alfonso Figueras. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1977

Articles:

Figueras. Quan l’humor és genialitat. Lluís Solà i Dachs. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

Bibliografia:

Figueres Fontanals, Alfons. Estampas Malignas. . El Patito Editorial. Santiago de Compostela. 2009

Figueres Fontanals, Alfons. Doctor Mortis. . El Patito Editorial. Santiago de Compostela. 2008

Figueres Fontanals, Alfons. Topolino, el último héroe. . Astiberri Ediciones. Bilbao. 2006

Premis:

​Premi Diario de Avisos, Totalitat obra d'humor 1979

Gran Premi del Saló del còmic de Barcelona 1988

Premis Gat Perich d'Honor 2003

Alfonso Figueras

Estudiant de l’Escola Pia, va entrar a treballar de jove a la fàbrica Pirelli de la seva ciutat natal, Vilanova i la Geltrú. L’any 1939 es va traslladar a viure a Barcelona amb la seva família, on va començar a treballar als tallers de l’Editorial Bruguera. Els seus primers dibuixos, realistes i amb una clara influència dels grans mestres de les tires de premsa americanes, es van publicar en les editorials Marco i Hispano Americana. A la seva etapa de formació com a dibuixant va treballar també com a animador amb Salvador Mestres. L’any 1944 van aparèixer els seus primers xipollejos amb les historietes humorístiques, que es van publicar a la revista Leyendas infantiles. Aviat es va adonar que el seu talent rendia millor amb el traç caricaturesc i el to humorístic i va buscar la seva inspiració utilitzant com a temes els gèneres que l’atreien. Va ser un gran amant de la cultura popular en general, especialment dels còmics, els pulps i el cinema, i va utilitzar en les seves historietes recursos dels mestres del cinema còmic mut, com l’slapstick. Una altra de les seves grans influències van ser les pel·lícules d’aventures, fantasia i terror produïdes a la dècada dels anys trenta del segle passat, a les quals va dedicar els seus particulars homenatges en diverses historietes. Sèries com Mefisto, el fantasma tonto (1946), Capitán Kidd (1949), Gummo (1949), Hércules Puput (1951), Loony (1951) o ¡Qué guerra! (1956), que va publicar a revistes com Gran Chicos, Historietas, Chicos, Nicolás o Paseo Infantil van ser el fruit d’aquestes influències.

Entre 1957 i 1963 es va traslladar a Veneçuela amb el seu amic Àngel Puigmiquel, on va treballar en l’animació publicitària. Al tornar a Barcelona es va convertir en col·laborador de l’Editorial Bruguera, per qui va crear sèries com Martínez (1966), Aspirino y Colodión (1966), El Chipirón y su tripulación (1967), Topolino, el último héroe (1968), Cine Locuras (1969) o Don Terrible Buñuelos (1976) per a diverses revistes com Tío Vivo, Din Dan, Bravo, Tele Color o Mortadelo. Per la seva feina en aquesta editorial, Ibáñez y Vázques el van reconèixer com el gran mestre del dibuix humorístic.Alfons Figueras va crear també tires de premsa com Don Plácido (La Vanguardia, 1970) o El Bon Jan y Mr. Hyde (Avui, 1976 y 1987, respectivament), i les sèries d’humor macabre Doctor Mortis (1971), Nuevas narraciones extraordinarias (1976) o Estampas malignas (1979) per a les revistes Vampus, Rufus y Dossier Negro. Va ser també teòric de la historieta, i va col·laborar com a animador en el llargmetratge El mago de los sueños (Francisco Macián, 1966).

Publicacions: Gran colección de aventuras gráficas, Leyendas infantiles, Chicos, Gran Chicos, Cuqui, Chispa, El Coyote, KKO, Nicolás, Cubilete, Búfalo, Pocholo, Florita, El gorrión, Aventurero, Paseo infantil, Yumbo, Selecciones de humor de el DDT, Sissí, Can Can, Tio Vivo 2a. época, El Capitán Trueno Extra, Mata Ratos, DDT, Bravo, Tele Color, Cavall Fort, Club del humor, Din Dan 2a. época, Gran Pulgarcito, Jabato Color, Dossier Negro, Terror Fantastic, Drácula, Vampus, Magos del humor, Mortadelo, Super Mortadelo, Famosos Monsters del cine, Los Cómics de El Sol, Pulgarcito, Rufus, Sacarino, Super Sacarino, Carpanta, Supercarpanta, Super DDT, Jordi, Avui, Creepy, S.O.S 2a. época, Cimoc, Bruguelandia, Super Rompetechos.

Sèries: Mefisto, el fantasma tonto, Capitán Kidd, Gummo, Hércules Puput, Loony, ¡Qué guerra!, Martínez, Aspirino y Colodión, El Chipirón y su tripulación, Topolino, el último héroe, Cine Locuras, Don Terrible Buñuelos, Mefisto, el fantasma tonto, Capitán Kidd, Gummo, Hércules Puput, Loony, ¡Qué guerra!, Martínez, Aspirino y Colodión, El Chipirón y su tripulación, Topolino, el último héroe, Cine Locuras, Don Terrible Buñuelos, Don Plácido, El Bon Jan, Mr. Hyde, Doctor Mortis, Nuevas narraciones extraordinarias, Estampas malignas.

Compartir