Leyendas infantiles

En els primers temps de la postguerra, el pintor i dibuixant Teodoro Delgado (1907-1975)  va començar a publicar per Editorial Senda, de la que n’era el propietari, uns quaderns d'aventures d'unes 20 pàgines. La coberta i la contraportada eren en color, de format apaisat de 15x21 cm i un preu de 40 cèntims. En van sortir tres números. Delgado va canviar el títol a Leyendas Infantiles. Aquest tebeo publicava pàgines d'humor i algunes aventures policíaques. A partir del número 15 i editat a nom de Teodoro Delgado, el preu de la revista va pujar a 0,50 pessetes.

Delgado, que va acabar la seva vida professional com a pintor, era falangista i ex membre de la División Azul, i va ser un dels fundadors de les revistes Jeromín i La Ametralladora, director de Gaceta Regional i col·laborador de Flechas y Pelayos i Chicos.

Paralel·lament, a Barcelona existia la Hispano Americana de Ediciones S.A., una mena de filial de l’editorial italiana Carlo Vecchi. El fill del fundador, Lotario Vecchi, es va instal·lar a Barcelona i va començar a publicar els grans mites  de la historieta nord-americana a les revistes Yumbo (1934), Mickey (1935) i La Revista de Tim Tyler (1936) amb tant d'èxit que el 1935 va canviar el nom de l'editorial pel de Hispano Americana de Ediciones, S.A.  Havia publicat, per primera vegada i amb material dels Estats Units, les aventures dels nous herois nord-americans dibuixats per artistes únics en el seu gènere com Alex Raymond (Flash Gordon), Burne Hogarth (Tarzán), Lee Falk (Mandrake, the magician, que aquí va ser traduïda com El mago Merlín);  i The Phantom  (que aquí es va dir El hombre enmascarado), Lyman Anderson (Inspector Wade), Charlie Schmidt (Radio Patrol, aquí La Guardia Móvil), o Elzie Segar (Popeye) entre d’altres, en una revista titulada Aventurero de la qual en van sortir 166 números entre 1935 i 1938. El sistema de comprar sèries americanes li permetia eliminar despeses de redacció i de producció.

Al començament dels anys 40 va arribar a Barcelona, fugint de la dictadura de Mussolini, un cosí de Lotario Vecchi, que es deia Otelo Parenti. Otelo va entrar a treballar a l'editorial, es va casar amb una catalana i hi va tenir un fill: Jorge Parenti, que en el seu moment es va fer càrrec de l'empresa que, entre els anys 40 i 60 del segle passat, es va especialitzar en la publicacióde quaderns amb les aventures de més èxit d’entre les publicades als Estats Units. Donant a conèixer al nostra país grans autors de còmic nord-americans.  L'editorial va sobreviure fins a l'estiu de 1962, data en la que va tancar.

L'època daurada de Leyendas va començar amb el número 84  (a les capçaleres mai no hi va figurar cap data), quan Teodoro Delgado va vendre o va llogar (la cosa no està del tot clara) a Hispano Americana els drets d'edició de la revista. Encara que en els primers números hi figurava una adreça de Madrid (carrer Lista, 55) ben aviat es va fer saber que la correspondència s'havia de dirigir al carrer Rosselló, 24 i que els tallers eren al carrer Londres, 188, de Barcelona. Una nota a l'esmentat número 84 anunciava als lectors l'inici d'una nova etapa i asssegurava que totes les aventures començaven en aquell número, a les 12 pàgines del qual hi trobem tant la portada com  la contraportada i quatre pàgines interiors en color. Les cobertes, malgrat que als primers números s'hi publicaven historietes de dibuixants autòctons com Eryk, Gabi, Mena o Castanys, ben aviat van quedar reservades per a episodis de Tarzán (Burne Hogarth) o de Flash Gordon (Alex Raymond)  que alternaven amb les contraportades. A l'interior solia haver-hi el titulat Anecdotario Deportivo (Castanys), la Pizarra Infantil (secció de jocs i correspondència) i el gruix de les produccions nord-americanes com Caballeros del Aire (Russell Keaton), La Guardia Móvil (Alex Raymond),  Popeye, el marinero (Elzie Segar). Historietes que s’alternaven amb produccions autòctones com Dick Norton, héroe del Far-West (Iranzo) o uns Episodios Españoles de clara concessió a l'època i al règim que, amb guió de Pilar Valle, dibuixava el propi Teodoro Delgado. També, sense signatura coneguda, s'hi publicava  Marta Vélez, enfermera o Las extraordinarias andanzas del pícaro Cartucho, que van durar gairebé fins al final. Entre els números 84 i 182, que van ser els editats a Barcelona, van anar sortint altres sèries, i al número 93 va aparèixer Juan Centella, un refregit dels episodis de Dick Fulmine, un heroi inspirat en el boxador Primo Carnera dibuixat perCarlo Cossio. Aquest personatge va aparèixer a Itàlia quan el dictador Mussolini va prohibir la publicació d'aventures d'herois estrangers. Al número 100 va començar Flash Gordon; al 106, Agente Secreto X-9  (amb dibuixos d'Alex Raymond i guions del gran Dashiell Hammett), al 112 Inspector Wade (Lyman Anderson) i al 115, King, de la Policia Montada (Charles Flanders).

La revista també publicava una secció de cinema, amb biografies i caricatures d'artistes, novel·les per fascicles i fins i tot una enciclopèdia retallable que tractava de matèries molt variades amb preferència pels temes científics i militars. També organitzava concursos amb diversos premis fins que, al número 182, després d'algunes setmanes d'oferir el producte en un paper de molt mala qualitatt, publicava un anunci on explicava que “Cesando en el presente número la segunda época de Leyendas y con ella nuestra administración, para el envío de números sucesivos deberán dirigirse a Alameda, 25 de San Sebastián, así como para números atrasados del 1 al 83 inclusive, debiendo hacerlo directamente a nosotros para el envío de los intermedios, o sea del 84 al 182. Comunicamos a los estimados lectores que las populares aventuras de Flash Gordon, Agente Secreto X-9, Tarzán, etc... serán publicadas en breve en las páginas de Ediciones Aventurero que tanto éxito está consiguiendo con las siempre interesantes aventuras de Jorge y Fernando y El Hombre Enmascarado.”  Com és lògic, en aquest número 182 també van acabar  (algunes bruscament) les trames de totes les historietespublicades.

Els números següents ja van ser novament responsabilitat de Teodoro Delgado. Però, sigui per la pèrdua dels herois tradicionals, sigui per un canvi d'orientació, o pel fet que el producte havia perdut qualitat i no va convèncer els lectors, la revista es va deixar de publicar l’any 1947. Es van publicar 12 números, el preu va pujar a 70 cèntims, va adoptar periodicitat mensual i va deixar de sortir durant l' estiu.   

Principals col·laboradors: Alejandro B, Alex Raymond, Alférez, Alfons Figueras, Ardel, Arnalot, Austin Briggs, Bataller, Burne Hogarth, Carlo Cossio, Charles Flanders,  Charlie Schmidt, Cozzi, Elzie Segar, Erik, Escobar, Gabi, Iranzo, Jaume Juez, Jim Gary, Lee Falk, Lyman Anderson, Mena, Milton Caniff, Nogueras, Oscar Daniel, Pardo, Pedro Naval (Pena),  Pilar Valle, Puigmiquel, Ripoll, Russell Keaton, Soravilla, Teodoro Delgado, Tey, Valentí Castanys, V. Roso, Zaboly.

Principals sèries: Agente Secreto X-9;  Antonio “Barbas” Heredia, Caballeros del Aire, Dick Norton, El comandante Remo Papahigo y su grumete Ceferino,  El Inspector Wade, Episodios españoles, Flash Gordon, Juan Centella, La Guardia Móvil, Las andanzas del pícaro Cartucho, Marta Vélez, enfermera; Popeye, Tarzán.